La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

29 de set. 2012

L'arribada. St. Petersburg. 9 de setembre de 2012


Edifici de la Universitat molt a prop d'on m'allotjava.

Vaig arribar-hi cap a l'horabaixa, al vespre d'allà i la tarda d'aquí. Les primeres sensacions són difícils de resumir en unes línies: consternació, desubicació, perduda a... St. Petersburg.

El taxi que havia contractat per recomanació de la meva professora russa em porta al que serà el meu apartament durant dues setmanes intenses. És un pis que gestiona l’escola on estudiaré rus. Sembla que el temps s’ha aturat als anys 50 en aquesta tenebrosa atmosfera i en l’aixeta que goteja i goteja sense interrupció. L’olor de molsa i d’humitat no em marxarà en tot aquest temps. I l’estatueta en forma de Déu ortodox que presideix la cuina atrotinada fa la impressió de riure’s de tots els estudiants que passem per aquest habitacle que frega condicions infrahumanes.

En un dels canals, cotxes com aquest se'n podien veure pertot.
Obro la nevera i l’olor nauseabunda em tira enrere. Tanco la porta amb pany. Penso: “ai, mare, la que m’espera, on m’he ficat...” Sóc a la meva habitació grisa i olorosa i em disposo a veure una altra vegada “Melancholia”, des d’aquest ordinador des del qual escric. En aquest ambient aspre, de novel·la de Dostoievski no sembla desentonar la darrera creació de Lars Von Trier.

Al cap d’uns minuts algú intenta obrir la porta del carrer. La porta és de ferro rovellat i s’obre amb una mena de serreta, cosa semblant a la qual no havia vist mai a la meva vida. Després d’uns minuts de tensió i de preguntar-me qui devia ser que arribava a aquelles hores, vaig decidir obrir la porta. Era el meu nou company de pis. Un libanès molt simpàtic amb qui de seguida vam fer bones migues. I de cop la visió del que m’estava passant va canviar per complet. Vam compartir sopar i xerrada i ens vam queixar junts de l’apartament. L’endemà començava el meu curs de rus i m’esperaven noves coneixences i experiències.

23 de set. 2012

Llarga pausa i el perquè

Hola, amics i amigues blocaires! 

Sé que he estat desapareguda molt de temps, massa temps -crec. El motiu ha estat un període de feina intensa i, a més, les dues darreres setmanes, les he passades a St. Petersburg, aprenent rus i visitant la ciutat. Són tantes experiències ara que se'm fa difícil resumir-les en un post. Tot just vaig arribar ahir i he estat ordenant fotos. Més endavant publicaré unes quantes entrades amb una explicació més destallada del que hi vaig viure, però hauré de prendre'm el meu temps per trobar les paraules :-) Ara llegiré les vostres entrades, m'haig de posar al dia!

De moment un parell de fotos: