La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

21 de febr. 2013

Història de (la) mentida

Eine Lüge hätte keinen Sinn, wenn man die Wahrheit nicht als gefährlich empfinden würde.
"Una mentida no tindria cap sentit, si la veritat no fos percebuda com a perillosa."

Alfred Adler (1870-1937) Psicòleg i psiquiatre austríac 

La mentida de la mentida per la mentida a la mentida amb la mentida fins a la mentida des de la mentida i entorn de la mentida, a través de la mentida cap a la mentida des de la mentida dins la mentida al voltant de la mentida


Història de (la) mentida 


Per tapar la veritat, ell va dir una mentida i ella se la va creure. Però va destapar la veritat. Per cobrir de nou la veritat, va inventar una nova mentida, i ella va fer veure que se la creia. Però el tovalló amb què ell va cobrir el pot de la veritat estava tacat d'oli. I aleshores ella, que és molt neta, va destil·lar l'oli que regalimava per les vores del pot de la veritat. I va destapar una nova mentida. Aleshores ell va crear la mentida de la mentida de la mentida i la va fer servir per tapar l'olla on era la veritat. Encara que... L'olla de la veritat feia pudor de socarrim, perquè els cigrons dins l'olla de la veritat cremaven de mentida. I la mentida surava i les bombolles de la veritat no deixaven respirar la mentida. I aleshores ella va destriar la veritat de la mentida. Tot i que, ai las!, llavors va inventar la mentida de la mentida per no mostrar la mentida de la veritat, o alguna cosa així... I l'olla va fer un pet com una gla, es va trencar en mil bocins d'olletes petites que van quedar soterrades en un prat. I dels trossets d'olletes en van sorgir arbres de mentida, amb branques de mentida i flors de mentida. 

I aquest conte de mentida s'ha acabat :-) 

PS = Demano disculpes, però necessitava desfogar-me amb aquest estirabot.