La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

11 d’abr. 2013

Les consultes populars a Àustria

Encara amb la ressaca de l'acció internacional que va tenir lloc el passat diumenge i en motiu de la qual Viena va dur a terme també una acció, sota el lema "No nos vamos, nos echan", organitzat per "Juventud sin futuro" (clica sobre el nom per saber-ne més) i superada, vençuda, extasiada per un etern hivern a Viena, que avui (a bones hores!) sembla que ja comença a arribar al final, pel qual el citat dia els peus se'ns van transformar en blocs de neu caminants ni més ni mensy que un 7 d'abril, em disposo a actualitzar aquest bloc que ja comença a tenir teranyines. Se m'està omplint de pols en forma de comentaris "spam" provinents d'anònims malèfics follets i hi haig de posar remei.

A qualsevol marquesina hi ha cartells com aquest.
M'atreveixo amb el tema de les consultes populars a Àustria perquè em desperten la curiositat i perquè és una cosa que no s'acostuma a fer en aquella banda d'Europa més propera al Mediterrani -com a mínim que jo sàpiga, que em corregeixi qui tingui més dades al respecte si m'equivoco. 

Els ciutadans i ciutadanes de la ciutat de Viena són cridats a votar repetides vegades respecte a un munt de temes d'interès i que els afecten o els afectaran en un futur. Són consultes, en què voten entre dues opcions o voten SÍ o NO, com a resposta a una pregunta que implica qüestions de vital importància. Si ens parem a analitzar els resultats de les darreres consultes, ens podem fer una certa imatge (no sé si acurada) de la societat vienesa.

Les darreres consultes es referien a: la regulació de les zones de pagament per aparcar a la ciutat, la participació de Viena com a candidata a les Olímpiades del 2028, la protecció davant la privatizació de l'aigua i el foment d'energies renovables.  

Vet aquí els resultats: 
Davant la pregunta
A: Cal que es reguli l'aparcament a cada barri. 
B: Cal trobar solucions per a cada barri en particular (amb consideració respecte als barris veïns). 

El 63% de la població va votar B, és a dir a favor de prendre les decisions relacionades amb el "Parckpickerl" (que ve a ser com la zona verda de Barcelona) per districte, però -aquest és un matís important- tenint en compte mirar de no fotre els veïns dels barris colindants. 

A la pregunta "Viena hauria de preparar-se per ser candidata de cara a els Olimpíades del 2028?", els vienesos van votar que no en un 72%. La raó principal és l'elevada despesa pública que això suposaria. 

La següent pregunta era: Serveis comuns com l'aigua, la recollida d'escombraries, els hospitals, etc. haurien de ser protegits davant la privatització? Un 87% dels ciutadans i ciutadanes de Viena van votar que SÍ, per tant, contra la privatització d'aquests serveis. 

La darrera pregunta a què fem referència avui és: La ciutat hauria de desenvolupar projectes d'energies renovables amb contribucions financeres dels ciutadans? I van votar que sí, amb un 66%.

Aquest panorama sembla força assenyat i coherent amb el mapa social de la ciutat. Però he de dir que davant d'aquest mètode de participació, tinc l'ànima dividida: d'una banda m'agrada molt que es pregunti al poble la seva opinió i se li permeti participar de les decisions que els afectaran al seu dia a dia. Però, de l'altra, em preocupa que les preguntes algun dia puguin arribar a ser perilloses: què passaria si entrés un govern de l'FPÖ a l'Ajuntament de Viena i demanés fer fora totes les persones estrangeres que viuen al país? Sí, ja sé que és un cas extrem, però el faig servir com a metàfora.

De fet, fa poc també hi va haver una consulta a nivell estatal sobre l'obligatorietat del Servei Militar i els austríacs (sobretot gràcies a les persones de fora de Viena) van votar-hi a favor. Sí: els austríacs volen que els seus joves nois s'estiguin un any de la seva joventut al servei militar del seu país. Sí, encara han de decidir sobre això. Encara és un gran debat. I així és la democràcia més directa. Per a mi aquest sistema funciona si tothom té accés a la informació i l'interès per valorar les opcions. És clar que ja anem a parar a la base de tot: l'educació. I fins aquí unes reflexions esparses que em rondaven de feia temps.