Crims a Viena

Ahir diumenge, vaig anar a una activitat molt curiosa que organitzava l'escola on estudio alemany. Es tractava d'un recorregut per diferents indrets de la ciutat on ha tingut lloc algun crim o fet escabrós. Interessant passejada, oi?

No vam fer el recorregut, perquè feia tant de fred que ens haguéssim quedat congelats al carrer, però la profe ens ha explicat el que havia passat a diferents indrets com si realment haguéssim fet l'excursió.

De tots els fets escabrosos: assassinats, atemptats, batalles i morts, n'hi ha hagut un que m'ha cridat especialment l'atenció i el qual desconeixia, malgrat que va tenir lloc fa relativament poc. Va ser l'any 1993 i es tracta d'un fet polític. L'alcalde de Viena aleshores, Helmut Zilk, va rebre una carta-bomba a casa i la va obrir, ignorant que en aquella època s'havien produït atemptats d'estil similar a diferents personalitats. I què tenien en comú totes aquelles personalitats? Ai, las! Doncs que s'havien posicionat a favor de la regularització i de la integració dels estrangers a Àustria. El senyor Zilk va perdre part d'una mà en l'atemptat. Varen trobar l'assassí, el qual es va suicidar a la seva cel·la.

La Història em va deixar mal cos i, a la vegada, ganes de saber-ne més. Qui era aquest senyor Helmut Zilk? Què havia representat per a la ciutat?

En Helmut Zilk fou periodista i polític de l'SPÖ (partit dels socialistes d'Àustria) i va suposar una revolució cap a l'esquerra en el govern de la ciutat: a banda de les seves preferències pels "ausländer" (estrangers), que tant molestaven a alguns, va protagonitzar el debat sobre la partipació d'Àustria al III Reich (tema tabú en aquesta terra). El 1964 també va fer història, en participar en un debat amb periodistes txecs, el qual va significar la primera connexió en televisió, sense censura, amb un país de l'Europa comunista.

Més enllà de l'horripilància de la història, però, el més significatiu per a mi és la manera com els austríacs es fan ressò de temes com aquest... No en parlen. Tal com ens va dir la professora al començament de la xerrada, a Àustria, mai no hi passa res. Però, fa falta mantenir-se quiet i escoltar "el sentit d'una terra" per esbrinar i anar més enllà...

Escoltant "Die Befindlichkeit des Landes"