El corb

(amb llicència pròpia des de l'altre bloc on vaig publicar aquesta entrada)

Ajaguda al llit, no pots dormir. Els ulls desperts mirant el corb sobre l’arbre. I no hi pots fer res. La negror del corb en la negra nit. La foscor crida la teva foscor. Incapaç de tancar els ulls per la por que el corb trenqui el vidre fràgil que te’n separa. Totes les veus del passat et criden. Allò que ja no ets, que encara hi és, descansa impacient dins teu. En forma de veu profunda, se t’apareix, allò que va créixer dins teu i va prendre forma. Violència, dolor, traïció, cremades que mai seran pell nova. El corb dorm, latent, en l’arbre. I sembla que cridis, amb nostàlgia, allò que vas fer fora. Tanques els ulls, exhausta. El corb dorm sobre l’arbre. En somnis, somies que el corb et mira, ulls desperts, i no hi pots fer res.