La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

22 de jul. 2012

Noam Chomsky

De vegades cal buscar la inspiració que no tens en les paraules d'algú amb una ment tan brillant com en Noam Chomsky. Després de llegir "Occupy", publicat per Penguin Special en anglès, no em queda més remei que sentir una profunda admiració pel seu autor. 

El llibre comença amb la comparació de l'actual crisi amb l'època de la Gran Depressió a Amèrica: 

"(...) There was a sense that "we're gonna get out of it", even among unemployed people, including a lot of my relatives, a sense that "it will get better"." p. 25

Es refereix a l'època de la Gran Depressió: "Hi havia un sentiment que "ens en sortiríem", fins i tot entre la gent aturada, inclosos alguns dels meus familiars, un sentiment que "la situació millorarà"." 

"(...) For many people in the United States, there's kind of a persuasive sense of hopelessness, sometimes despair." p. 26

Referint-se a la situació actual: "(...) Per a molta gent als Estats Units, hi ha una mena de sentiment persistent de desesperança, de vegades de desesperació." 

"These days they're sometimes called the "precariat" -people who live a precarious existence at the periphery of society. It's not the periphery anymore. It's becoming a very substancial part of the society in the United States, and indeed elsewhere. And this is considered a good thing." "Well, now the world is indeed splitting into a plutonomy and a precariat -again, in the imagery of the Occupy movement, the I percent and the 99 percent. Not literal numbres, but the right picture."  p. 33, 34

Referint-se al naixement d'un nou "precariat": "Aquests dies de vegades són anomenats "precariat" -la gent que viu una existència precària a la perifèria de la societat. Doncs bé, ja no es tracta de la perifèria. S'està convertint en una part molt substancial de la societat als Estats Units, i realment a qualsevol altre lloc. I això es considera una cosa bona." "Bé, ara el món s'està dividint efectivament en una plutonomia i un precariat -una altra vegada, en la imatgeria del moviment Occupy, l'1 per cent i el 99 per cent. No són números literals, però sí el quadre real."

Noam Chomsky hi veu solucions: 

"You have to go on, have to form the structures that will be sustained, that will go on through hard times and can win major victories. And there are a lot of things that can be done." p. 34

"Heu de continuar, heu de formar les estructures que seran sostingudes, que romandran a través dels temps durs i poden guanyar victòries més grans. I hi ha moltes coses que es poden fer." 

En preguntar-se-li sobre el seu possible lideratge: 

"My voice wouldn't help. And besides, you don't want leaders; you want to do it yourselves." p. 43

"La meva veu no ajudaria. A més, no voleu líders; voleu fer-ho vosaltres mateixos." 

En diverses ocasions, Chomsky apel·la al trebal conjunt, al fet d'escoltar els altres i aprendre'n, a la coparticipació. Però també puntualitza les seves preocupacions, i ens avisa que estem molt lluny d'una revolució: 

"To have a revolution -a meaningful one- you need a substancial majority of the population who recognize or believe that further reform is not possible within the institutional framework that exists. And there is nothing like that there, not even remotely." p. 59 

"Per tal de tenir una revolució -una de significativa- es necessita una majoria substancial de la població que reconegui o cregui que una reforma més enllà no és possible dintre del marc institucional que existeix. I no hi ha en aquests moments res semblant a això, ni tan sols remotament." 

Sobre el paper del Banc Central Europeu i altres a la crisi actual: 

"Growth is what is needed in a period of recession, not austerity. Europe has the resources to stimulate growth, but their ressources are not being used because of the policies of the Central Bank and others. And one can ask what the purpose of this is. And a rational way to judge purposes is to look at predictable consequences. And one consequence is that theses policies undermine the social-democratic structures and the welfarestate structure that have been developed; they undermine the power of labor and create a more inegalitarian society, with greater power in the hands of the corporate sector and the wealthy." p. 63-64

"El que es necessita en un període de recessió és creixement, no austeritat. Europa té els recursos per estimular el creixement, però aquests recursos no estan essent utilitzats a causa de les polítiques del Banc Central i altres. I ens podem preguntar quin és el propòsit d'això. I una manera racional de jutjar els pròposits és mirar cap a les conseqüències predictibles. I una conseqüència és que aquestes polítiques dinamiten les estructures sòciodemocratiques i l'estructura de l'estat del Benestar que han estat desenvolupades; dinamiten el poder dels treballadors i creen una societat amb més desigualtats, amb més poder concentrat a les mans del sector corporativista i dels poderosos." 

Sobre el poder de què disposem: 

"The power is in the hands of the general population. There are massive efforts to control it by less force today because of the many rights that have been won. Methods now are by propaganda, consumerism, stirring up ethnic hatred, all kinds of ways. Sure, that will always go on but we have to find ways to resist it."  p. 83

"El poder és a les mans de la població general. Hi ha esforços massius per controlar això amb menys ús de la força avui gràcies als molts drets que han estat conquerits. Els mètodes ara són la propaganda, el consum, el foment de l'odi ètnic, tot tipus de formes. És clar que tot això continuarà sempre, però hem de trobar maneres de resistir-nos-hi." 

Foto extreta d'aquí (cliqueu a l'enllaç)
Chomsky també mostra la seva preocupació respecte al que els humans hem fet i estem fent amb el nostre Planeta, amb el que ens dóna el sustent de vida. Però sempre hi ha una porta per a l'esperança: 

"(...) growth can mean simpler lives and more livable communities. (...) Part of what functioning, free communities like the Occupy communities can be working for and spreading to others is just a different way of living, which is not based on maximizing consummer goods, but on maximizing values that are important for life. That's growth, too, just growth in a different direction." p. 84 

"(...) creixement pot voler dir vides més senzilles i comunitats més habitables. (...)  Una part d'allò per a què les comunitats lliures i que funcionen com les comunitats Occupy poden estar treballant i també propagant-se cap a d'altres persones és simplement una manera diferent de viure, que no està basada a maximitzar el consum de béns, sinó a maximitzar els valors que són importants per a la vida. Això també és creixement, tan sols creixement en una direcció diferent."

Gràcies per la seva clarividència, Sr. Chomsky. 

Nota: les parts destacades en color verd són traduccions meves dels fragments citats de l'original en anglès.