Cibernautes i altres éssers addictes a Internet,
M'he decidit a crear un bloc! Jo, que sempre havia criticat l'egocentrisme de l'exposició dels més íntims (o no tan íntims) pensaments. Qui pot recordar ara el meu passat antiinternàutic quan sóc una addicta a aquest mitjà?
Però hi ha un motiu per haver decidit que el que jo digui pot importar a algú i és el fet que marxo a viure fora. Sembla una contradicció quan estimes la teva terra tant, però no ho és: conèixer d'altres cultures ens aixampla la ment i els pulmons i ens enriqueix. Quedar-se només en un tros de món tranquil contribueix a fer de la desídia la tònica dels nostres dies i no tenim més que una vida (tòpic que, per més que sigui repetit fins a la sacietat, no deixa de ser una veritat com un temple).
Doncs sí, té, en aquest trànsit de terres, paradoxes d'aquelles, he començat a sentir una terrible nostàlgia (saudade, que tan bé saben definir els portuguesos) cap a la meva Barcelona. Barcelonina d'adopció, sembla que aquesta ciutat m'hagi vist néixer. I encara no he valorat el mal que em faran alguns records: la platja, artificial i en ocasions bruta, però les vegades que m'hi he escapat amb la bici han deixat pigment de mi a la sorra; el dia de Sant Jordi, sí sí, malgrat les aglomeracions i els llibres fets per vendre, però és que m'agrada tant l'ambient d'aquell dia, les rambles florides i les parades de llibres...; el Passeig de Gràcia de nit; el carrer Tallers i les botigues de discos; el Raval i el Port; Gaudí i la Plaça Reial... I no em vull posar nostàlgica de més.
Una cançó que m'ha acompanyat en aquesta recreació meva del dolor de la terra, com si d'una exiliada de tercera em tractés. Avís: cal mirar el vídeo per entendre per què em fa plorar, a veure si sou capaços/es de trobar quantes vegades hi surt Barcelona:
4 comentaris:
Caram! Bloc (o blog) propi i tot! Ara sí que tindràs temps de visitar el Präter i el Cafè Central (www.palaisevents.at/cafecentral.html). Per cert, la imatge que tens m'ha recordat una mica a la Judith de Klimt!
Hola, Lena!
Que bé que m'hagis trobat! Quan em vas dir a la feina que com podia ser que no hagués vist el Prater, vaig pensar: em sembla que hi tornaré ben aviat. Gràcies per la referència i ningú m'havia dit això de la Judith de Klimt. Quina gràcia!
PS = T'he enllaçat al bloc, espero que et sembli bé.
Quina sorpresa que he tingut llegint els comentari de Viena Directo :)!
Està molt bé que hagis decidit passar de ser una Vienesa digital a digitalitzar la teva experiència Vienesa.
Pel que fa a la nostàlgia, i sense voler fer apologia de l'alcoholisme, ajuda una mica que a Viena la cervesa estigui molt bé de preu ;).
Aquí t'esperam pel que necessitis.
Hehe, Jaume, al final hi he caigut...
Ja tenia ganes de ser vienesa. Em fa molta il·lusió! I està bé saber això de la Bier!
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada