La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

22 d’oct. 2010

Llibres vivents


Avui feia un dia assolellat, com no ens té acostumats la ciutat de Viena darrerament. L'esperit s'anima i sembla que ja no faci tant de fred. I m'he dit: cap a la biblioteca falta gent! I a la biblioteca, sense voler-ho, m'he topat amb un projecte interessant, anomenat "living books: www.livingbooks.at". Es tracta d'una iniciativa privada, duta a terme per un conjunt de persones de diferents sectors: treballadors socials, actors, estudiants, professors de llengua per a immigrants, etc. que pretenen afavorir el diàleg entre persones amb unes característiques determinades, a qui no s'accedeix fàcilment, i la resta del món. Aquestes persones són com llibres amb qui durant mitja hora els "lectors" i "lectores" poden parlar, entrevistar-los, fer-los les preguntes que convingui. L'objectiu és establir ponts de diàleg per tal de conèixer-nos millor, sobretot per tal de trencar barreres i estereotips respecte a determinats sectors socials. El projecte ofereix la possibilitat que persones anònimes com jo parlem amb: immigrants (a Viena en especial turcs i persones procedents de l'est d'Europa), persones amb determinades professions (policies, investigadors criminals, enterramorts, emigrants que varen marxar d'Àustria i hi han tornat, budistes, indigents, models masculins, exalcohòlics, gitanos, parelles formades per un africà i una europa (o viceversa), etc. És una oportunitat única de llegir un "llibre vivent", de conèixer les històries de viva veu.
He de reconèixer que, en part per la meva timidesa, no m'he atrevit a fer ús del projecte (hi seran també demà, a la biblioteca, a veure si m'hi animo), però m'ha semblat prou bona idea com per compartir-la al bloc: diàleg, escoltar la resta és el que ens falta i intentar treure'ns de sobre tot el que se'ns ha anat acumulant a base d'any i panys.

PS = si hagués sabut de l'existència d'aquesta interessant iniciativa el dia que tocava parlar de convivència, sens dubte l'hauria triada. Però com que aquest dia no caduca, doncs per què no avui també?

14 comentaris:

Elisabet Pérez Besa ha dit...

La Biblioteca pública és el meu espai preferit. Quan hi vaig sento que els esforços socials de tot tipus valen la pena si l'objectiu és crear llocs de trobada (ja sigui llibres vivents o "ensolapats") i intercanvi de paraules.
Per cert, que això que dius de la teva timidesa és molt relatiu. Segur que si t'engegues a parlar amb un llibre vivent no pares...
Petons!

ROSALIA ha dit...

Es una fantástica idea Dona. En mi trabajo se puede decir que también hay ese intercambio. Trato con gente de distintas nacionalidades que han llegado a mi ciudad por distintos motivos y gracias a los diálogos con esas personas se algo más de Argentina, Rusia, Rumanía, Colombia, Ecuador...Ves contándonos cosas de ese proyecto porque es muy interesante.
Besos wapa y feliz fin de semana.

Nuria ha dit...

Me parece una iniciativa genial eso de poder enriquecerse con la experiencia de personas de diversos ámbitos y culturas. Creo que a mí también me costaría romper el hielo; a ver si mañana te animas y dejas en casa tu timidez.
Besitos

Dona invisible ha dit...

Eli, a mi també m'agraden molts les biblioteques, sort d'elles, de debò. I sobre la meva timidesa, bé, depèn d'amb qui em trobi, i a més s'hi afegeix el fet que tot ha de ser en alemany, que en principi ja no hauria de ser problema, però mai no seré com una nadiva.
Alles Gute, meine liebe Freundin!

Rosalia, sí, en realidad tendría que darse ese intercambio diariamente, el problema es que mucha gente habla "de" pero no habla "con" y nada mejor que hablar con esas personas para saber realmente cuál es su historia y andamos o no equivocados. Tu trabajo es muy interesante, entonces, tal y como lo has descrito ahora.
Besitos y buen fin de semana para ti también.

Nuria, si me dá tiempo mañana volveré a pasarme por allí, pero ya iré concienciada. Es que hoy me han pillado de "sopetón" y no me he atrevido... Ya os informaré.
Besos y buen finde!

nomás por fun ha dit...

"Quan vull resar vaig a una biblioteca"

http://www.elliottmurphy.com/videos/poets.html

Un del meus herois.
La frase es seva.
L'any passat, amb 62 anys va tocar a Lleida.
Un concert llarg, intens i disfrutat.
Vaig anar amb la meva filla Mireia (la cantant dels Garlic).
Ens va signar el seu CD-DVD "Live in Paris".
I li va fer dos petons a l'artista de la casa.

A peu d'escenari, "On Elvis Presley's birthday" i "Sonny" van alegrar-me l'ànim, com ara, que les torno a sentir per compartir-les amb tú.

http://www.elliottmurphy.com/videos/poets.html

nomás por fun ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=__QErgBEp-U

"Sonny" es resistia a entrar, però quan ho fa...com anar galopant, a la vora d'un riu, glopejant l'aire i contenint l'eufòria.

Sant Elliot dels bons moments!

lemaki ha dit...

Estoy de acuerdo con Rosalía: es una iniciativa muy interesante. Mientras leía el traductor pensaba: nos llevan tantos años de ventaja y diferencia, que no estoy segura de algún día poder alcanzar, desde España, a estos países con otra filosofía, otra forma de pensar más avanzada. Creo que escuchando la vida y vicisitudes de otras personas distintas y con creencias y formas de vida desiguales a la nuestra, descubriríamos otros estilos de vida y entenderíamos otros modos de pensar y comportarse por parte de las personas.

Yo creo que si me gustaría escuchar y tal vez, acudiría a la Biblioteca para estar con ellos. Ya nos contarás que decidiste, si visitar y tener una entrevista con alguien o no.

Me gustó especialmente esta lectura y lo que nos presentas en tus publicaciones.

Un saludo afectuoso.

Dona invisible ha dit...

Nomás por fun, bon exemple el d'Elliott Murphy i sí, les biblioteques són refugis de l'ànima que ens salven del món. M'has fet escoltar una mica en Murphy.
Una abraçada!

Lemaki, sí que es cierto que están más avanzados que nosotros en la mayoría de los aspectos (el estado social, por ej., en Austria funciona infinitamente mejor que en España), pero no te creas que es oro todo lo que reluce. Hay aspectos en que todavía están muy atrasados... Yo también pensaba como tú antes de venir a vivir aquí, pero ahora tengo otra perspectiva.
A ver si me animo hoy. Gracias por pasarte por aquí.
Un abrazo!

Astrid ha dit...

M'encanta aquesta iniciativa! No saps la de cops que m'encantaria fer milers de preguntes a la gent que em sembla interessant però me les guardo pq està mal vist bombardejar a la gent que no coneixes amb preguntes plenes de curiositat. A mi tb m'haura fer vergonya així de sopeton :) A veure si avui t'animes. Ptns

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

Ves per on, aquest matí també he anat a parar a a biblioteca.
Aquesta iniciativa també es fa a la meva ciutat i ma mare hi participava..bé així la conec d'aprop ( l'activitat :)).

Una abraçada!

Avui m0he anat a provar unes lentilles i porto els ulls fets pols

LaMirandolina ha dit...

És una molt bona iniciativa! No estaria gens malament que l'adoptessin les biblios catalanes. A veure si demà t'hi llences! Si ho fas, explica com ha anat, eh?

Dona invisible ha dit...

Àstrid, al final el dia se'm va passar entre unes coses i altres i no vaig poder acostar-me a la biblioteca, però continuaran oferint-nos sessions d'aquest tipus en altres parts de la ciutat. Els seguiré la pista. I, sí, a mi també se m'acuden moltes preguntes per fer-los, el que passa és que em va agafar d'imprevist en aquell moment mentre estudiava alemany.
Un petó des de l'altra punta del món!!!

Arlette, vigila amb les lentilles :-)) espero que ja tinguis millor els ulls. Ostres, doncs no sabia que això també és fes a Barcelona, que bé! Per a mi era una experiència totalment desconeguda. Interessant que la teva mare hi participés!
Una abraçada.

Mirandolina, em sembla que estaria molt bé que es dugués a terme aquesta iniciativa a Catalunya, sí. Al final, ja veus, no vaig tenir temps d'anar-hi, encara que miraré de seguir-los la pista per aquí, perquè aniran fent itinerari per diverses biblioteques i institucions.
Una abraçada!

Laura Uve ha dit...

Dona invisible, quina iniciativa tan interesant i que ofereix tantes possibilitats de comunicació.
Ara entenc allò d'invisible..., està relacionat amb la teva timidesa? jejeje
No sé si has tornat avui...
Una forta abraçada

Dona invisible ha dit...

Laura, ja has vist per la següent entrada que no hi vaig poder anar al final; però potser els recupero en algun altre lloc, qui sap.
I... mmmm, això d'invisible sí que està relacionat amb la meva timidesa, ara que ho dius. Molt sovint m'he sentit invisible i és a causa d'això.
Petonets!!!