La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

21 de nov. 2012

Quan el poder s'apodera de les paraules

Vaig començar a escriure aquesta entrada abans de marxar a St. Petersburg i avui la rescato de l'oblit. 

Passejava per un carrer de Viena al districte 4 (devia ser cap a la meitat de l'estiu), fent temps abans de començar la meva classe de rus. I em va cridar l'atenció el missatge en un cartell que vaig veure de passada. El missatge és "Mut statt Wut", és a dir "Valentia en comptes de ràbia". De seguida em vaig aturar a mirar de quin tipus d'anunci es tractava. L'eslogan em resultava molt familiar. És una de les idees de fons que vaig escoltar en un acte que organitzava Occupy Vienna aquí el proppassat gener. "Valentia en comptes de ràbia" és el que ens cal, va dir un dels parlants. 

Al primer cop d'ull, si ens fixem en el cartell que vaig trobar,
què és el que crida l'atenció? El missatge. Destacat. En vermell, negre i blanc, blanc i vermell, colors d'Àustria, i la paraula Wut (la ràbia, la ira) de color negre, per contrarrestar. 
I després el senyor que aguanta el missatge. Qui és aquest senyor? -em vaig preguntar. No és fàcil esbrinar-ho. T'hi has d'acostar. A dalt a l'esquerra, en un raconet hi ha escrit el seu nom. Es tracta, ai las!, del president del Banc Nacional d'Àustria. Irònic, oi? Una de les principals institucions objectiu de les crítiques dels indignats des que tota aquesta onada de protestes va començar, que sosté un missatge literalment robat d'aquestes mobilitzacions. Qui va dir que una imatge val més que mil paraules? I una imatge amb paraules? 
En tot cas, els publicistes d'aquesta campanya de ben segur coneixen el valor d'un missatge com aquest, el seu poder i força. Qui sap? potser qui dirigia aquesta campanya publicitària es trobava entre els assistents d'aquesta acció-protesta el proppassat gener. Qui sap? potser fins i tot sostenia alguna pancarta, com aquesta: 

Missatge: "Null toleranz für Politiker und Banker" (Tolerància 0 per a polítics i banquers) i, de fons, una sucursal del Banc d'Àustria).
 

18 comentaris:

Nuria ha dit...

Resulta un poco contradictorio que un banquero haya tomada prestada una frase reinvindicativa de este tipo, pero sin duda, se tratará de una estrategia de sus publicistas, para tratar de que una institución como la banca, tan desprestigiada en la actualidad por sus actuaciones gane prestigio, no sé.
Besosssssss

TRoyaNa ha dit...

D.I.
per a mi la intencionalitat està clara:la manipulació mitjançant un llenguatge que al carrer ara mateix és familiar,pròxim.Segur de primeres capta més l´ atenció de la gent amb una consigna dels indignats que amb un slogan polític,perquè els ciutadans ara mateix estan(estem) farts i ja no es creuem ni una paraula dels polítics i sí confiem en la capacitat de canvi dels moviments socials ciutadans.
Abraç!

Laura Uve ha dit...

El capitalisme té, avui, una capacitat d'asimilació impressionant. Mostren que són més flexibles i més inteligents que gran part de l'esquerra, anquilisada i decrèpita.

El moviment 15M va mostrar en poc temps més imaginació i capacitat que aquesta anomenada "esquerra". Aquest "senyor" sap on està la imaginació i la força i intenta apropiar-se-la.

Intentem que no pugui, oi?

Molts ptnssssssssssss

V ha dit...

No se de que nos sorprendemos. Esto se veía venir. Antes si habrías una libreta de ahorro te regalaban un juego de té. Más tarde entrabas en un sorteo de una tv de plasma. El marketing es así de voraz y no conoce fronteras. La cuestión es si el personal sigue picando, que me parece que no.Por cierto, estos sujetos son como clónicos en todas partes,parecen todos el mismo tipo. Que disfrute del traje a medida mientras pueda. Un Abrazo.

Dorothy ha dit...

Vergonyós, sense cap dubte. Ara només caldrà anar a les concentracions i manifestacions amb els eslògans registrats perquè no en facin un mal ús... M'ha tocat la pera, això. Si un banc roba un lema, què no farà amb els diners? M'alegra que no hagis deixat aquesta entrada al calaix.

Petonassos

Dona invisible ha dit...

Hola, Nuria,
creo que saben muy bien lo que hacen. De ese modo consiguen "girar la tortilla" y difuminar un movimiento crítico con esta institución. No deben estar haciéndolo tan mal estos grupos que a nivel internacional están poniendo los puntos sobre las íes para que el mismo Banco Nacional de Austria robe uno de sus eslógans.
Biquiñosssss!!

Dona invisible ha dit...

Hola, Troyana,
sí, està clara aquesta intencionalitat d'agafar un discurs pres del carrer per tergiversar i acostar-se a la gent. De totes maneres, per a mi les consignes dels indignats són polítiques, igual que el fet de seure en una plaça i discutir sobre el que ens afecta diàriament és política. No crec en aquesta generalització respecte al que s'ha vingut a anomenar d'un temps ençà com "els polítics". Crec que cal distingir ben clarament entre diferents persones que fan política i tenir ben clar qui en treu profit personal i qui realment vol treballar per al poble i és honest. A més, la política és la participació en la vida pública, i això -com he dit- abarca molts àmbits.
Salut!

Dona invisible ha dit...

Hola, Laura!

El capitalisme pren idees de moviments crítics i de la intel·ligència col·lectiva.

D'altra banda, jo crec que moviments com el del 15 M no sorgeixen del no-res; penso que apareixen després d'un estat latent d"emprenyada" molt grossa, però també es nodreixen (en part) del treball anterior fet per associacions, moviments socials, sindicats i algunes formacions polítiques d'esquerra. Tot suma, la gent que en forma part, suma, però aquesta gent no prové del no-res, sinó que està formada en diferents àmbits. Quan molta d'aquesta gent s'ajunta i coincideix en una causa comú, apareix la força i la intel·ligència col·lectiva. Ells (aquests, els de dalt) ho saben i mira com se n'aprofiten.

Doncs sí, posem-hi tots de la nostra part per a què no sigui així.

Petonssssssss

Dona invisible ha dit...

Hola, V,
Estrategias de márqueting exactamente. Pero no deja de ser irónico que tengan que ir a buscar un lema de un movimiento crítico precisamente con esta institución. Y, no, creo que por mucho márqueting ahora tal y como están las cosas, ya no venden tantas hipotecas. Me pregunto qué harán con tantos pisos vacíos...
Sí, estas figuras tienen todas el mismo porte: encorbatados, acartonados, no me transmiten ninunga confianza...
Un abrazo, V!

Dona invisible ha dit...

Hola, Dorothy!

Són uns llestos, recullen les idees que tenen força i les agafen d'allò que saben que mou la gent...
Lladres, no té una altra paraula.
Sí, la tenia de feia dies, aquesta entrada.
Molts petonsssss

Laura Uve ha dit...

M'he permés recomenar el teu blog al meu lateral... espero que no et molesti.

T'ha agradat el resultat de les eleccions?? :))

Ptnsssssss

Dona invisible ha dit...

Hola, Laura!

Molestar-me? És un honor!!! Això em motiva per escriure més!

Hahaha, sobre el resultat de les eleccions, hi ha molt a parlar. Però en tot cas, m'agrada que l'estratègia de CIU no hagi colat i la gent hagi respost deixant-los amb 12 diputats menys! Ara caldrà estar atents/es als pactes que en sorgiran. Espero que no trobin cap partit que els legitimi en la seva política de retallades de drets socials. Se me n'acut un, però amb aquests no podran dur a terme la consulta popular, que ha estat eix del seu discurs els darrers mesos. Interessant, però a la vegada complex.

Petonsssss

Zamarat ha dit...

Así es la publicidad! Qué vergüenza!
Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Pues sí, una de las más poderosas armas del capitalismo...
Un abrazo!

Antígona ha dit...

¿Recuerdas que no mucho tiempo después del mayor apogeo del movimiento 15M tú misma colgaste algunos enlaces de personas que denunciaban lo mal que habían sido tratados en Sol, la falta de transparencia en el funcionamiento de las asambleas y la manipulación que algunos sujetos querían ejercer sobre las mismas? Pues bien, hace poco llegué a parar por casualidad a un blog donde se afirmaba que algunas de las personas que habían hablado en los medios en nombre del 15M y que estaban en Sol dirigiendo las Asambleas eran, nada más y nada menos, que individuos jóvenes pertenecientes a los Think Tank del PP (para demostrarlo, habían recuperado algunas fotos de aquellas intervenciones públicas, con las que pretendían identificar a tales individuos). No sé hasta qué punto serían veraces estas afirmaciones (no consigo ahora recuperar el enlace y ya se sabe que por las redes sociales corren también muchos bulos), pero la verdad es que cuando las leí pensé que, en realidad, no había de qué extrañarse. A fin de cuentas, el hundimiento del PSOE, entre muchos otros factores (tampoco vamos a ser ingenuos) gracias a este movimiento, ha favorecido fundamentalmente al PP, y es curioso que el primero siga hundiéndose a cada política de recorte del PP mientras prolifera, a veces desde instancias bastante sospechosas, esa proclama de que PP y PSOE son iguales que, a la vista de los enormes beneficios electorales que le está procurando, bien podría estar liderada en la sombra por el PP.

Ya dijo Marcuse hace bastantes décadas que, en la era del capitalismo, cualquier movimiento que ataca al sistema acaba siendo fagocitado por el mismo y sirviéndole de alimento. Lo comprobamos día a día en las camisetas del Ché que llevan tantos y tantos jóvenes que se sienten rebeldes, y ahora con estos carteles con la imagen del presidente de la Banca austríaca que han dado la vuelta al mensaje surgido entre las filas de los indignados. De la valentía para acabar con el poder de la banca, a la valentía para salir de la crisis con la complicidad de la banca. Qué miedo da todo esto!

Realmente los mecanismos de manipulación del poder son cada día más espeluznantes. No nos queda más que instalarnos en la continua sospecha y andar con cien ojos para que no nos la cuelen.

Un gran beso, Dona!

Zamarat ha dit...

Aunque no venga a cuento con esta entrada, te escribo aquí para decirte que ayer por fin vi la película "El experimento", de la que hablaste en su día.
¡¡Uf!!Me quedé impresionadísima, pero me encantó.
Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Hola, Antígona,
recuerdo aquel post en que hablaba de los participantes en el movimiento 15M que criticaban el trato recibido en las asambleas, sí. No me extrañaría tampoco nada que aquellas personas tuvieran una intención determinada en aquel momento. Como tú bien dices por Internet corren también muchos bulos y a veces (yo me incluyo) cometemos el error de creernos todo lo que leemos. Sobre el hundimiento del PSOE... sí, tienes razón que el 15M ha contribuído, pero las críticas son más hacia los partidos políticos mayoritarios (también CIU) y en general hacia los partidos políticos (una parte del movimiento 15M proclama el "todos son iguales", cosa con la que no estoy en absoluto de acuerdo).
Son muchos factores, en efecto, los que entran en juego en relación al hundimiento del PSOE, creo que ahí tiene mucho que ver la crisis de las ideas en la socialdemocracia... Daría para muchas entradas.

Lo que dice Marcuse da miedo, pero a veces también me lo planteo, si cualquier movimiento crítico será hundido por el capitalismo... De hecho, aunque creo que todo lo que se haga no es en vano, que de alguna forma queda, ahí están esas reformas que se están llevando a cabo sin que podamos hacer nada más que acatarlas... Aunque sin dejar de protestar, eso nunca.

En fin, si algo se aprende también es, como dices, a andar con ojo y sobre todo a informarnos y no quedarnos con una sola fuente.

Otro gran beso para ti!

Dona invisible ha dit...

Zamarat, me alegro que te haya gustado la película. Impresionante, verdad? Y basada en hechos reales... hasta qué punto nos pueden manipular.
Un abrazo!