La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

7 de febr. 2010

Kampf um die Stadt. Viena als anys 30

Avui he anat amb uns aventurers mallorquins a l'exposició "Kampf um die Stadt", que té lloc al Wien Museum fins al 28 de març. La vida a Viena en aquella època dóna per molt. Això vol dir que l'exposició ha sigut llarguíssima i tinc moltes coses per explicar, però per no agafar un mal costum i fer que aquest bloc es converteixi en quelcom pesat i infumable, apuntaré tan sols algunes idees que m'han sorprès de l'exposició:

1-El grau de suïcidis que acompanyaren la crisi dels anys 20 té el seu equivalent a Viena. Em va sorprendre el quadre de Karl Wiener dedicat al malaguanyat Georg Trakl, que es va suïcidar el novembre de 1914.
2-L'explosió de la vida hedonista i glamurosa als anys 20 s'expressa amb el fragment de la pel·lícula "Café Elektric", que es pot veure a l'exposició.
3-Viena va ser sempre un feu roig (socialdemòcrata) davant la resta d'Àustria, que era negra (conservadora). Això és degut al fet que a Viena s'hi concentrava la indústria del país. Hi destaca el fet que el 1921 Viena era l'única ciutat roja d'Europa. L'any 1933 hi havia a la ciutat més de 60.000 habitatges socials. La política socialdemòcrata era: salut, higiene i joventut.
4-Els cartells de la propaganda socialista no passarien de cap de les maneres els filtres del políticament correcte actual. M'ha quedat a la retina l'home roig (versió socialdemòcrata de "El gigante verde") que portarà grans reformes per a la ciutat. També la mà roja que pren el cava dels rics, que tenen cara de satisfets i de dolents.
5-El fenomen d'ascens del nazisme a Àustria és gairebé paral·lel a la pujada del nazisme a Alemanya. I vull destacar aquest punt, perquè és quelcom que als austríacs no els agrada reconèixer. Sí, van votar també els nazis. D'acord, la situació de crisi econòmica i de sistema va propicar que una opció populista com aquesta ascendís... però la ideologia antisemita i el que va conrear aquest moviment va trobar la seva llavor en una societat que necessitava trobar culpables.
6-La idealització dels Alps i l'esport com a valors tradicionals i conservadors van ser utilitzats també per reclutar joventuts cristianes cap a opcions feixistes i ultranacionalistes. Resulta curiós veure com l'esquí és l'esport dels triomfadors i de la raça ària.

I moltes coses més. Però ja n'hi ha prou per avui. Música austríaca per alleugerir:

1 comentari:

Eva ha dit...

Amb més o menys extensió, segueix explicant coses interessants....

Petons,

Eva