La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

3 de des. 2010

La universalització dels drets humans

Ahir, una tarda de neu i de foscor, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la conferència que el Dr. en filosofia Sarhan Dhouib va impartir al centre "Otto-Mauer", de Viena. Sarhan Dhouib va estudiar Filosofia a la Universitat de Sfax a Tuníssia (1992-1996) i Història de la Filosofia a la Universitat de París I (Sorbona). El títol de la xerrada era "A través de la transculturalitat dels drets humans dins la cultura arabicoislàmica." He de reconèixer que, malgrat la mandra per sortir de casa, vaig acabar molt satisfeta de tot el que ahir vaig aprendre i amb la consciència, una vegada més, que a Occident no tenim tota la informació que creiem tenir i que ni tan sols ens parem a conèixer l'altre/a, Orient o Llatinoamèrica, per ex., ni tan sols ens molestem a mirar el nostre veí per preguntar-nos què pensa, què sent, com compren el món. El que està clar és, però, que per aconseguir la universalització dels drets humans, allò tan anel·lat, que sovint fem servir per defensar una causa, cal comptar amb exponents a tot el món. El Sr. Dhouib treballa en una càtedra UNESCO per aconseguir fer arribar aquest discurs pertot arreu.

Entre moltes altres coses, Dhouib va fer atenció al fet que l'Islam i l'Islamisme s'han d'entendre de maneres diferents: l'Islam com a fet cultural i l'Islamisme com a ideologia política. Sovint identifiquem des d'Europa l'Islamisme radical com a tota la cultura (potser perquè és això el que ens interessa identificar?). Va afegir, per ex., que sí que podríem considerar l'Estat de l'Aràbia Saudita com a autoritari, no en canvi les seves gents, ni la seva cultura.
El ponent també va apuntar, molt encertadament al meu entendre, que és absurd dir que una civilització o una altra han fundat la declaració universal dels drets de l'home; en aquest sentit, es corre el perill que una civilització intenti colonitzar-ne una altra, sota l’excusa dels drets humans.
Em va sorprendre conèixer un corrent de filòsofs àrabs que ja als anys 80 es van plantejar la dicotomia arabisme i democràcia. Un munt de noms desconeguts, crec, per a la majoria dels assistents a aquesta xerrada (per no dir tots) que Dhouib ens va fer arribar a través de cites ben significatives. Els filòsofs de la Teologia Racionalista tenen com a pilars bàsics el respecte per les llibertats individuals i la consideració dels drets de la dona, que ha estat durant tant de temps discriminada en moltes cultures. Dins d’aquest corrent s’inclou també un important grup de feministes islamistes, de les quals –ai las!- ben poc se sent a parlar als mitjans de comunicació europeus.

Al-azam, per exemple, és un filòsof siri conegut per la seva tasca a favor dels drets humans i de la llibertat individual. Parla de la universalització dels valors, i aquest aspecte és per a mi clau respecte a tot el que es va dir ahir: independentment de la teva cultura, religió, llengua, pensament, hi ha uns valors que haurien de ser comuns a tots: el respecte pels drets humans, però construïts des de la pluralitat, no des de la unilateralitat.

Per acabar, Dhouib va fer una distinció ben encertada:

Pluriculturalisme: moltes cultures col·locades les unes al costat de les altres, però sense interaccció i considerant aquests pobles com a abstracció.

Interculturalitat: interacció entre persones de diverses cultures.

Transculturalitat: hi ha un moviment horitzontal (aquells aspectes comuns a totes les cultures que conviuen) i un moviment vertical: es dóna una visió crítica de totes les cultures, fent èmfasi en aquells aspectes que no ens agraden i també en aquells que tenen en comú.

La consideració de l’altre és la nova base de la transculturalitat i des d’aquesta posició es vol treballar per universalitzar els drets humans des del treball en comú i no des de la imposició de ningú.

I, per acabar, una foto de la meva vista des de casa aquest matí, perquè us feu una idea de les ganes que tenim de sortir de casa :-)


16 comentaris:

ROSALIA ha dit...

Hace frío por lo que veo. Estoy de acuerdo con que en Europa tenemos una idea del islamismo muy radical. Aquí, en Lleida, hay una polémica política y económica a cuento de la construcción de una mezquita con un trasfondo de miedo al radicalismo. Tengo una amiga árabe que me abre los ojos a su mundo y no tiene nada que ver a lo que percibimos desde Europa. Sobre los filósofos árabes son totalmente ignorante Dona.
Besos y abrigate que yo menos tres grados ya me he quemado parte de la piel de las manos.

Nuria ha dit...

¡¡Qué frío en Viena!! Cuando veo la predicción del tiempo, estoy siempre atenta a las temperaturas en Europa y ayer vi que en Berlín y Viena las máximas eran bajo cero así que tiene que dar una pereza salir de casa....sin embargo, mereció la pena la conferencia a la que asististe ayer.
Como pasa con todo lo que no vivimos personalmente sólo nos llega una parte de la información y respecto de la cultura de Oriente lo que nos quieren hacer llegar es el radicalismo del Islam. En una ocasión vi un reportaje algo sobre el feminismo en el Islam, la persona que hablaba de ello exponía que era feminista y sin embargo, de religión islámica y me llamó mucho la atención pero ella razonaba por qué esos dos conceptos, feminismo e Islam no eran incompatibles. En definitiva que es un mundo del que conocemos muy poco.
Un beso.

Elisabet Pérez Besa ha dit...

Ostres, déu n'hi do amb el títol de la conferència, eh?
Tot el que dius (i que van dir a la conferència) em sembla molt encertat. Som occidentals i tenim una visió del món totalment occidentalitzada. Moltes vegades m'agradaria poder obrir la ment en aquest sentit i, justament, són conferències i apropaments d'aquest tipus els que ens permeten obrir els ulls.
Pel que fa al reconeixement de l'altre hi ha un filòsof de tradició jueva que en parla molt: Levinás. Potser t'agradaria llegir-lo.
I sí, posa't l'abric. Ja hem vist que aquests arbres les passen de tots colors! I això, el fred té quelcom de molt romàntic. A veure si ho portes quan vinguis per Nadal (no el fred, eh!).
Molts petons, Invisible!
Eli

Dona invisible ha dit...

Rosalía, has dicho una palabra clave: "miedo". Es el miedo a lo desconocido y al radicalismo, pero creo que también el miedo a perder el control del mundo por parte de Occidente. Me gustaría poder hablar con alguien perteneciente a esa cultura a nivel más personal sobre cómo entienden ellos el mundo y qué es en realidad el Islam. Sobre los filósofos árabes yo tampoco no tenía ni idea. Y a mi compañero, que está cursando un doctorado en Filosofía, apenas le sonaban un par de nombres... Es un desconocimiento por parte de Occidente en general. No se enseña en las escuelas que hay alternativas a lo que nos venden los medios cada día.
Cuídate esa mano, Rosalía... Yo procuro abrigarme cuando salgo. Uf, hay que prepararse para salir mucho antes, que lleva un tiempo colocarse toda la ropa.
Un abrazo!

Nuria, los austríacos están acostumbrados al frió (aunque también se quejan) y no dejan que eso les afecte a su vida social... pueden verse en los mercados de Navidad, por los bares, los cafés... Pero a mí sí que me afecta y me quedo mucho más en casa. Sangre mediterránea que tengo :-)
Muy interesante lo que cuentas sobre el Feminismo y el Islam... me gustaría tener un poco más de información de ello, porque es una de las más feroces críticas que se hace al Islam (como todos sabemos) y casi nunca se escucha la opinión de esas mujeres, que seguro que tienen mucho que decir.
Totalmente de acuerdo con que solo nos llega la parte radical (que seguramente es una minoría dentro de la cultura islámica). El ponente también dijo que cuando se da una dimensión política a la religión, se tiende a crear un conflicto.
Un besazo!!

Eli, el títol de la conferència era realment complicat, sí. I les solucions a aquest dilema no són gens fàcils, tampoc. Per això hi ha uns investigadors que s'hi dediquen en cos i ànima. Sé que t'hauria agradat ser-hi, allà. Per a mi el dilema més gran és aconseguir establir uns valors universals (drets humans) i a la vegada reconèixer la llibertat de cadascú a professar una religió o a ser ateus, com una servidora. Però el cert és que és del tot necessari i qualsevol mesura a favor crec que és benvinguda. Gràcies per la recomanació de Levinás. Aviam si tinc l'oportunitat de fullejar-lo.
Sí, la veritat és que l'hivern té molt de romanticisme. A mi ara només em ve de gust ser a casa i escriure... Però tampoco acabo de trobar la inspiració :-)
Una megaultraabraçada!!!

oliva ha dit...

Sin duda, comprobar el tiempo que te acompaña y despuès de leer esta publicación tan interesante, corrobora tu gran disposición por saber y conocer más.
La interculturalidad, encontré algo que me gustó: "Fragmentos de texto extraídos del artículo "La comunicación intercultural" de Miquel Rodrigo Alsina.
No hay culturas mejores y ni peores. Evidentemente cada cultura puede tener formas de pensar, sentir y actuar en las que determinados grupos se encuentren en una situación de discriminación. Pero si aceptamos que no hay una jerarquía entre las culturas estaremos postulando el principio ético que considera que todas las culturas son igualmente dignas y merecedoras de respeto. Esto significa, también, que la única forma de comprender correctamente a las culturas es interpretar sus manifestaciones de acuerdo con sus propios criterios culturales. Aunque esto no debe suponer eliminar nuestro juicio crítico, pero si que supone inicialmente dejarlo en suspenso hasta que no hayamos entendido la complejidad simbólica de muchas de las prácticas culturales. Se trata de intentar moderar un inevitable etnocentrismo que lleva a interpretar las prácticas culturales ajenas a partir de los criterios de la cultura del -la persona- intérprete".

Haciéndonos pensar... agradable lectura.

Un abrazo.
Ex-lemaki.

nomás por fun ha dit...

Espero t'arribi l'escalfor mediterrània-intercultural:

http://www.youtube.com/watch?v=njP82VcbkHk

Veus molta diferència amb els joves dels "nostres" concerts?

Tu a Viena i jo a BCN compartim un altre cosa:

http://www.youtube.com/watch?v=zyssla9HGVo&feature=related

Vaig estar a primera fila, recolzat a l'escenari, al mateix angle que en aquesta gravació, i a 60 cm dels escarpins malva de l'Isobel, que xiula, canta i toca el cel·lo amb molta cura (el solo final de "Come Undone" va ser sensacional).
El Mark estava en perfectes condicions, molt professional.
Al bis final "Wedding dress" es va permetre un somriure i tot!




PS: L'Ignasi ha bloquejat la seva agenda.
No acceptarà cap cita nadalenca...abans que DI hagi escollit dia.

Dona invisible ha dit...

Rebautizada Oliva (:-)), sí, mis ganas de aprender son infinitas... Y sólo sé que no sé nada :-) Muy interesante el texto que citas, sobre no considerar una cultura mejor que otra, pero sin embargo es importante mantener el espíritu crítico y saber qué es lo que está más allá de diferencias culturales, de religión, de nacionalidad... Y eso no es tarea fácil.

Nomás por fun, gràcies per l'onada mediterrània... En realitat no som tan diferents, no. Necessito ara una mica d'escalforeta de la meva Barcelona estimada.
M'alegro que el concert d'en Mark i la Isobel fos tan bé. Lanegan és súper especial, entre aquesta veu única i la manera de ser tan introvertida... a mi me'l fan atractiu.
Ah, i servidora, quan pugui organitzar-se, enviarà a n'Ignasi les seves propostes per quedar. Segur que ho aconseguim!
Una abraçada!

enric batiste ha dit...

Em sento disposat sincerament
a perdre identificació del tot
per rependre i guanyar en identitat.
Sóc molt conscient que és una opció que prenc.

I un petó de diversa identitat

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

Ostres quin fred, vaja jo quan he llegit el nom de la conferencia ja no hi hagués anat, però després he vist que és molt interessant tot el post i els comentaris que en fas.

A quina temperatura esteu?

troyana ha dit...

Me parece muy interesante todo lo abordado en la conferencia,la distinción entre islamismo e islam es fundamental.Creo que la mejor vacuna contra el prejuicio es el conocimiento personal.Si conoces personas árabes y creas un vínculo personal,poco a poco,van cayendo las etiquetas y los estigmas y esto se puede extender a todos los colectivos sobre los que forjamos prejuicios pero con los que no tenemos un contacto personal.
Por lo que a mí respecta,que soy educadora social,creo en la interculturalidad,trabajo con ella día a día y la herramienta más básica y más efectiva es propiciar la relación personal,ya que el conocimiento diluye el miedo a lo desconocido y da paso al encuentro y a la convivencia.
Hay mucho camino por hacer,pero de todos depende cambiar la diminuta porción de planeta en la que vivimos.
saludos!

Dona invisible ha dit...

Enric batiste, potser hauríem d'oblidar tots durant un moment la nostra identitat i intentar posar-nos al lloc de l'altre; encara que també penso que és important saber d'on venim i què és el que som. Moooooolt complicat!
Petonets.

Arlette, avui estem a menys 7 graus (i això a les 11 del matí, quan he mirat el termometre). A la nit encara baixaran més les temperatures segur. El títol de la conferència no convidava a anar-hi, hehe... massa complicat, però jo hi vaig anar gràcies al meu xicot, que va estudiar filosofia i va rebre la convocatòria. Però crec que tothom hauria d'estar al corrent que existeixen alternatives al que els mitjans ens vénen.
Una abraçada!

Troyana, tienes toda la razón sobre el conocimiento personal como herramienta contra los prejuicios. Siempre que escucho críticas que conllevan prejuicios contra determinados colectivos, resulta ser que esas personas nunca tienen contacto con esos colectivos.
Además, estaría muy bien que en las Universidades europeas, por ej., no solo se enseñara filosofía, historia, cultura europea, sinó también de otras culturas. La mayoría de los nombres que se leyeron allí, como dije, no eran conocidos por nadie.
Efectivamente, queda mucho por hacer.
Un abrazo, Troyana!

LaMirandolina ha dit...

Certament, sovint només tenim una versió d'algunes realitats, però el món és tan gran i tan divers que es fa difícil poder conèixer amb certa profunditat mons culturals diferents. En aquest sentit, se'm va obrir una escletxa al cervell quan a la UOC vaig cursar una assignatura que es deia Món islàmic, crec recordar; l'escletxa s'ha engrandit quan després he pogut viatjar a països com Turquia o el Marroc, i he palpat una mica d'aquestes realitats.
D'altra banda, em pregunto, però, si des d'altres cultures no és deu tenir també una visió esbiaixada de la cultural Occidental. Gairebé m'atreviria a afirmar que sí. El problema és, doncs, l'interès per l'altre. De fet, tinc la sensació que en un món tan globalitzat com aquest les identitats s'aniran desdibuixant a poc a poc i tots serem un aiguabarreig. No seria bonic?

Dona invisible ha dit...

Hola, Mirando! El problema és que ni tan sols ens molestem moltes vegades a posar en dubte o a indagar més enllà del que la tele ens ven o el que els prejudicis han establert com a veritats. Està bé aquesta assignatura que comentes de la UOC. M'hauria agradat fer-la. Jo també vaig estar a Istambul i no és ni molt menys el que tenim en ment de l'Islam, encara que cada país és també un món. No es pot uniformitzar tot l'Islam en una sola mentalitat.
El problema, com dius, és voler conèixer l'altre... i, ai! jo no sóc tan optimista respecte al futur d'un món globalitzat... Ja que em temo que en el fons hi ha una mena de colonització de la cultura poderosa respecte a les minoritàries :-(
Una abraçada, Mirandolina!

Laura Uve ha dit...

Dona, quin fredddd!!!! Aquí ha fet fred però no tant, és clar i ara ha pujat molt la temperatura (quan venia desde l'Aragó feia 15º).

Molt difícil el tema de la relació entre cultures diferents. M'ha agradat el concepte de transculturalitat, sempre havia sentit parlar de multiculturalitat i no acaba de veure clar com es poden respectar aspectes d'altres cultures (igual que de la pròpia) que son opresius o que potèncien la desigualtat i la marginació. El concepte de transculturalitat lligat a quelcom comú que podien ser el respecte dels drets humans és un bon punt de partida.
Molt interessant la conferència i molt ben aprofitada per part teva. Gràcies mil per compartir-la.

Una abraçada amb calidesa.

Dona invisible ha dit...

Laura Uve!

Ben tornada... Sí, hem tingut dies de fred polar. Però avui, per ex., ja s'hi està millor (tot i que segur que no tan bé com a Barcelona). Com que les temperatures han punjat una mica, ara la neu s'està desfent i cal anar amb compte que no et caigui un allau de neu dels edificis mentre camines tranquil·lament pel carrer!
D'acord amb el que dius sobre la transculturalitat... Crec que relativitzar també és dolent, si perdem de vista els valors que haurien de ser universals, no des del punt de vista d'una cultura determinada, sinó en general. Respecte a les cultures, sí; però per damunt de tot hi ha uns valors que caldria que tothom respectés. Decidir quins són aquests valors ja és tasca més difícil; però en això estem...

Gràcies per l'abraçada, m'ha arribat! Una altra per a tu!

Laura Uve ha dit...

És un tema molt complicat però que crec que és vital per tal d'arribar a entendre a l'altre i que l'altre ens pugui entendre a nosaltres, sense paternalismes ni victimismes.
Tinc molts alumnes d'altres països i li dono moltes voltes al tema, malauradament molts polítics utilitzen aquest tema amb finalitats electoralistes sense reflexionar a llarg termini. Aquestes posicions poden derivar en xenofobia i racisme... moltttt perillós!!

M'apunto lo del vi calent... jejeje

Petons.