La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

19 de des. 2010

Resum del 2010

Fa dies la Nuria al seu bloc va publicar una reflexió sobre el 2010, i -com que em va semblar una bona idea- avui la segueixo ja amb els meus comentaris sobre el 2010:

El més emocionant. Traslladar-me a Viena i començar una nova vida.

El més emotiu. Començar a sentir una nostàlgia terrible en haver de deixar Barcelona.

El més dolorós. Saber que els meus pares han passat un mal any i jo no he pogut ajudar-los, perquè he estat lluny de casa.

El més sorprenent. Haver-me posat a prova en més d’una ocasió i haver-ho superat, quan no m’ho esperava i d’aquesta manera recuperar una mica l’autoestima que havia perdut l’any anterior.

El més divertit. Conèixer un munt de gent nova i interessant (de diferents nacionalitats) i a la vegada els locals de Viena, on prendre’s un cafè calentó o una Bier.

El més trist. Recordar el dia que va morir el meu avi.

El més graciós. Veure els austríacs (i que no se m’enfadin, sisplau) vestir amb orgull els seus Lederhosen pel carrer (vegeu-los a la foto). També aprendre una mica de dialecte vienès.

El més preocupant. Saber que a Espanya l’atur no para de créixer i que sembla que de moment no hi ha solució.

El més feliç. Els viatges a Praga i a Budapest.

El més conyàs. Tota la paperassa i la burocràcia que cal fer a Viena per qualsevol tràmit.

El més estrany. Descobrir que hi ha austríacs que volen aprendre català :-)

El més intel·ligent. Haver après alemany, haver format una vida independent i a la vegada mantenir les relacions socials (amb espanyols, austríacs i de diferents parts del món). També continuar intentant mantenir les altres llengües que parlo i a la vegada tenir perspectives d’aprendre’n de noves.

El més curiós. Que res no és mai com t’esperes, sempre hi ha alguna cosa inesperada que et trenca els esquemes i els plans.


22 comentaris:

Nuria ha dit...

Un 2010 marcado por tu nueva vida en Viena y todo lo que eso conlleva y por la nostalgia de dejar a tu familia.
Yo espero que en 2011 la situación económica empiece a mejorar, y aunque es difícil que se cree empleo, al menos que no se siga destruyendo.
Un besote

enric batiste ha dit...

Poetesa i filòsofa i filòloga
malgrat tot, malgré tout, instead of all,
m'agrada això que dius, que res no és mai
com t’esperes, i sempre hi ha quelcom
d'inesperat que et trenca els esquemes
i et fa pensar de nou i decobrir
que el món és ple, molt ple de molt per viure...

ROSALIA ha dit...

Tus respuestas me han encantado y no me han sorprendido ya que a través de tus palabras en el blog reflejas lo que se intuye; una mujer magnífica e inteligente.
Felices fiestas Dona.

Laura Uve ha dit...

Sembla que aquest any ha estat marcat per Viena... i em sembla que no estàs gens perduda sinò ben al contrari sembla que t'has trobat a tú mateixa.... Felicitats per això!!

Un gran petó :)

Dona invisible ha dit...

Nuria, exacto, empecé el 2010 con mi traslado a Viena y eso ha supuesto muchos cambios en mi vida. Yo también espero que la situación con el empleo en España no siga empeorando en 2011.
Besos

Enric Batiste, i sort dels inesperats! (quan són bons, és clar); si no la vida seria molt avorrida. Per l'any que ve vull estudiar italià i rus hahha... a veure si ho aconsegueixo.
Una abraçada!

Rosalía, ay, gracias!!! Me dan muchos ánimos vuestros comentarios, de verdad.
Besos y felices fiestas también para ti.

Laura Uve, no ho havia vist així, però tens raó: potser aquest experiència m'ha servit per trobar-me una mica més.
Igualment, un altre de més gran per a tu!

troyana ha dit...

Dona invisible,
te conozco poco pero por lo que resumes sobre el 2010,no me cabe duda ha sido un año significativo,los viajes ya de por sí lo son,pero sin encima son de larga duración e implican instalarse y vivir,aún más.
A nivel psicológico y social esta experiencia te ha enriquecido enormemente y en cuanto a valorar lo que dejas atrás,a veces,es preciso tomar distancia incluso en este caso geográfica para ser consciente del valor que tienen las cosas(los tuyos,tu casa,tu ciudad...etc)
1 abrazo

Ofelia ha dit...

Quina bona idea fer repàs de l'any¡!¡ Encara que crec que em costaría una mica fer resum, perque no m'enrecordo ni del que va pasar ahir, ja,ja¡!¡
Per a tu ha estat un any de grans canvis en el que segur has posat tot el teu cor i atenció.
Sembla que el balanç es molt equilibrat, així que desitjo que duri.
Una gran abraçada***

Elisabet Pérez Besa ha dit...

Invisible!
Coi, sí, els pantalons dels vienesos són tota una filigrana... heheheh. El que trobo estrany és que no siguin llargs, però bé...
I ostres, el teu resum de l'any deixa, malgrat els mals moments, un balanç molt positiu. És una recompensa merescuda. Quan vas marxar sabia que tiraries endavant. Ets molt dura i alhora molt sensible. Per a mi una grandíssima persona.
Ens veiem aviat!
Eli

nomás por fun ha dit...

Dedueixo del teu reflexiu balanç que hi ha hagut emoció, dolor, sorpresa, diversió, tristesa, gràcia, preocupació, irritació, estranyesa, intel·ligència i curiositat...

I encara no ha acabat l'any!

Adapto per a tu un diàleg del Steve McQueen i el Yul Brinner a "The magnificent seven":

nomás por fun:
"D'on ve, forastera?

dona invisible:
"Del nord. I vostè, cap a on va?"

nomás por fun:
"A la deriva. De quina ciutat ve?

dona invisible:
De Viena. I vosté?

nomás por fun:
De Lleida. Hi han tirotejos a Viena?

dona invisible:
I tant. I a Lleida?

nomás por fun:
També.

dona invisible
A tot arreu igual."


Que un somriure pugui afegir un fil d'or a la trama subtil de la vida.

Dona invisible ha dit...

Troyana, tenía ganas de hacía tiempo de hacer algo así y por fin encontré el momento adecuado para hacerlo. Es una buena experiencia que recomiendo a todo el mundo. Te enriqueces, te pones a prueba, te fortaleces y, a la vez, valoras lo que has dejado atrás y aprendes mucho de ti misma.
Besos!

Ofèlia, aquest l'any l'he viscut intesament, per això me'n recordo força. Però cal fer una mica un exercici de memòria. Quan comences a viure en una nova ciutat, hi poses tots els sentits i les ganes, tot és nou, tot està per descobrir.
Una abraçada!

Eli, hahaha, normalment els pantalons aquests els he vist a l'estiu. Hi vaig posar les ganes i, encara que de moments durs també n'he tingut, el balanç és positiu, sí.
Gràcies, ja queda no res!!!
Petons

Nomás por fun, tot això hi ha sigut, sí :-)) També moments dolents, com no. Ja sé que aquestes emocions són a tot arreu, però quan comences de nou, tot és com més intensiu, el món està per descobrir, el teu passat és darrere teu, els errors són lluny i tot és com un aire fresc de primavera :-)
M'ha agradat molt aquesta adaptació, ets tot un guionista!
Una abraçada!

NORMA SANTOS ha dit...

Al principio de visitar tu blog veía a una chica, media cara de una chica, que estaba en Viena viviendo la vida en rosa, con cava y caviar...eso producto de mi imaginación..luego fui conociendo a una mujer lectora, intuitiva, inteligente y tus últimos post ya me han enseñado a Dona Invisible...ahora seguirte es fácil y entrañable.
Felices fiestas y ya te queda muy poco...¿estarás por la blogosfera?

Dona invisible ha dit...

Norma, qué curioso la imagen que proyectamos por aquí... Evidentemente aquí no lo cuento todo y momentos duros, los he tenido sí sí. Por naturaleza y por moral nunca veré la vida color de rosa y por origen humilde ni se me ocurre comer caviar, pero tengo que reconocer que este año ha sido bueno, en cuanto al aprendizaje y en cuanto a superación personal. Quizás por eso he contado tantas cosas buenas. Te agradezco la sinceridad y me gusta que hayas seguido leyéndome y conociéndonos más allá de la 1a impresión.
No sé si voy a poder estar 100% en el blog durante las fiestas, pero seguro que me seguiré pasando por aquí, claro.
Una abraçada i bones festessssss!!!

Senovilla ha dit...

Decía un sabio que a los humanos se les mide por la cantidad y calidad de sus amistades, tengo la fortuna de que formes parte de mi entorno.

Te deseo una Feliz Navidad en compañía de los tuyos y que tus sueños se cumplan siempre.

Un abrazo

Dona invisible ha dit...

Gracias, Senovilla, igualmente para ti: felices fiestas y adelante con las buenas ideas para el 2011!
Un abrazo

semilla negra ha dit...

¡Hola! gracias por pasarte por mi blog...me ha gustado tu descripción de 2010 ¿hace mucho frio por allí? yo creo que eso y que no haga sol debe ser lo peor...el pantaloncito de los austríacos se las trae...¡que barra tienen!...feliz Navidad y que puedas venir pronto a ver a tus padres...

Nuria ha dit...

¡¡Buen viaje!! supongo que estarás contando las horas para estar con tu familia. Disfruta de su compañía y recarga energía para el invierno vienés.
Un abrazote

Dona invisible ha dit...

Semilla negra, síii, hace mucho frío!!! La semana pasada estábamos a menos 10 grados. Esta semana un poco mejor. La falta de sol casi es peor que el frío, pero ahora toca descansar un poco de este clima. El pantaloncito lo llevan con todo su orgullo los austríacos jeje :-)
Gracias! Felices fiestas a ti también.

Nuria, gracias!! Estoy nerviosaaaaa... Siempre me pasa antes de coger un vuelo: un montón de cosas que tienen que pasar y que ir bien. Encima salgo muy temprano y no podré dormir casi nada. Ya pronto escribo desde Barna!
Un abrazo!!!

oliva ha dit...

Me gusta casi todo, pero en lo que comparto casi de lleno contigo es el apartado Lo más sorprendente, también he conseguido en estos últimos años ganar y adquirir mayor autoestima, confiar en mis posibilidades y estar más segura.

Me alegra mucho conocer algo más de la hermosa persona que todas y todos leemos por aquí. Espero que el nuevo año sea menos doloroso y que el futuro, tan incierto, sea prometedor y lleno de ilusiones, tal como ahora lo disfrutas.

Continuaremos leyendo tus impresiones, sensaciones e ideas sobre aquello que encuentras en tu vida habitual de Viena.

Felices fiestas en compañía de tu familia y de las personas que te hacen sentir a gusto y dichosa.

Un abrazo fuerte.

Dona invisible ha dit...

Oliva, sobre la autoestima, creo que la experiencia es un grado!
Gracias por seguir ahí, yo también te deseo lo mejor para el nuevo año y felices fiestas!!!
Un abrazo!

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

No entenc com no havia vist aquest post, l'escriptori m'indica quan publiqueu i aquest no l'havia vist...m'agraden aquests memes..et fan sentir aprop!

Et volia preguntar com t'ha anat el viatge a Barcelona?

LaMirandolina ha dit...

Un bon resum de l'any, amb fets interessants i motivadors. Espero que al final del 2011 puguis fer un altre balanç tan positiu com aquest.

Ah! I ja veig que hem reformat la imatge del bloc. M'agrada!

Dona invisible ha dit...

Arlette, m'agrada que a través d'aquests posts ens puguem apropar més. El viatge a Barcelona va anar molt bé... ja porto uns quants dies aquí i fent turisme també :-)
Que tinguis un molt bon any 2011

Mirandolina, gràcies pels bons desitjos. Espero que el 2011 sigui força motivador per a tu també.
Ja veus, necessitava un canvi per al bloc. M'alegro que t'agradi.
Petons!