Del bloc de la Troyana m'arriba la proposta d'un meme cinèfil. Encara que m'ha estat força difícil fer-lo, el resultat és aquest:
Escena més graciosa: en tenia diverses al cap, però em quedo amb un clàssic: "Tiempos modernos", hi ha un moment que a mi particularment em fa molta gràcia i és quan en Chaplin, després de treballar en una cadena de muntatge, té com una mena de tic (provocat pels moviments repetits durant la jornada de treball) i va pel carrer amb les mans fent moviments com si dugués unes tenalles. Aleshores veu una dona que duu un vestit amb dos botons, un a cada pit i la persegueix per aplicar els moviments als botons. Em va fer molta gràcia. Però, bé, n'hi hauria moltes altres. Escena més trista: moltíssimes; però ja que la tinc fresca i, seguint amb el director que va proposar la Troyana, en trio una de "Biutiful", en què la filla del personatge que interpreta en Bardem s'adona que el seu pare es morirà i ell li diu que no l'oblidi. Em sembla terrible i commovedora.
Escena més alegre: encara que sembli mentida, aquesta categoria és una de les que més m'ha costat de trobar, la qual cosa diu bastant de mi mateixa :-S Potser no és molt alegre, però hi ha una escena de "Eduardo Manostijeras" que em provoca alegria i és quan la Winona Ryder balla sota el gel que deixa caure n'Eduardo, mentre fa la poda d'una estàtua de gel. És un moment màgic.
Escena més agredolça: també hi he estat pensant força. I només se m'acut una escena de la Lista de Schindler que se'm va quedar gravada: el moment en què en Schindler acaba la seva llista i queda una esperança per a moltíssima gent, però és conscient que n'hi haurà molta que no podrà salvar. Esperança i desolació en un instant.
Escena més pertorbadora: aquesta la tinc clara, una escena de Blue Velvet extremadament malaltissa, en què en Denis Hopper (amb la seva mascareta d'oxigen) sotmet la Isabella Rosellini al seu joc de pertorbat i en Kyle Maclachlan els està observant amagat dins l'armari.
Escena amb més suspens: el rei del suspens és, sens dubte, Alfred Hitchcock. Crec que em quedo amb les escenes de la pel·lícula "La soga", el moment, per exemple, en què arriben convidats a la sala i els assassins tenen el mort dins una espècie de cofre a sobre del qual mengen.
Escena més terrorífica: la pel·lícula que més por m'ha fet mai és "El resplandor" de Kubrik. L'escena en què el nen es passeja pels passadissos amb la bici i es veuen les nenes assassinades amb la sang que brolla per les habitacions no me la trec del cap en la vida.
Escena més romàntica: el moment en què es coneixen els dos protagonistes de la pel·lícula "Before the sunrise" em sembla el més romàntic (sense ser pastelós). Crec que ella llegeix un llibre (no recordo quin) i ell li pregunta què llegeix i així comencen la relació. Pot semblar d'allò més banal, però des del primer moment ja es veu la química entre els personatges i a partir d'aquí es desenvolupa tot el que ve després.
Millor diàleg: després de pensar-hi molt, em quedo amb una escena de "Dead Man", en què a en Johny Depp li pregunten quina olor fa una rosa que duu a la mà i ell diu "fa olor a paper", em va semblar molt bo el diàleg, ple de símbols i condensant en molt poques paraules molt de significat.
Millor escena musical: m'agrada molt l'escena en què David Bowie canta "Dance, magic dance" a la pel·lícula Labyrinth, envoltat d'éssers fantàstics, del nen petit i de la Jennifer Connelly (molt joveneta).
Millor escena musical amb ball: "every sperm is sacred", a "El sentido de la vida", dels Monty Phyton.
Millor discurs: a la pel·lícula "En tierra de hombres", quan el pare de la Charlize Theron (un masclista) defensa la seva filla davant d'un auditori ple d'homes que no la deixaven parlar.
Millor inici: no sé si és el millor de tots, però m'agrada molt com comença la pel·lícula "Lola rennt", amb la música i el ritme que marcarà tot el film des del principi.
Millor final: el de la increïble pel·lícula "The eternal sunshine of the spotless mind". Hi ha cinema dins cinema i un nou inici, amb una dosi de pragmatisme i de romanticisme a la vegada. Genial!
Escena que mai hauria d'haver estat rodada: ho sento, Troyana, la teva resposta és tan bona que t'haig de copiar. Res del que digui serà millor: qualsevol escena en què hagi aparegut Arnold Schwarzenegger haha.
La millor escena: és impossible dir quina és la millor escena, n'hi ha tantíssimes. O sigui que donaré una resposta molt personal: a la pel·lícula El piano", hi ha un moment en què la protagonista es llança al mar amb el seu piano i se li veuen les varilles del seu vestit d'època... en comunió amb la natura. Aleshores la veu en off diu: "Hi ha un silenci on no hi ha hagut mai cap so, sota el profund profund mar..." em sembla molt poètica.
El meme continua passant la proposta a 5 persones més, però com que no sé qui triar, m'estimo més que l'agafi qui vulgui. És interessant i fa pensar fer aquest meme, però també dóna feina, adverteixo :-)!
Aquí una pel·li per recordar (la tenia oblidada) i la lletra em ve ni que pintada "Every body's got to learn sometime":
30 comentaris:
Hmmm... molt interessant Dona, encara tinc aquests deures pendents... tinc una memòria nefasta, així que per mi és una gran feinada... ja veurem...
Molts ptnssss
Genial este post, pero vaya trabajo que te debió de dar...
Yo no lo voy a hacer, no porque no quiera sino porque para mí es imposible, así como para otras cosas tengo muy buena memoria, para recordar títulos de películas, escenas, actores soy nefasta.
Besotes y feliz fin de semana
P.D.: por lo que veo en la predicción del tiempo creo que por Viena ya ha llegado la primavera ¿no?
Yo lo estoy intentado completar... Creo que en unos días lo tendré. Estoy totalmente de acuerdo contigo con las escenas de "El resplandor". Abrazos!
Excel.lent selecció. Excel·lent.
La he gaudit.
Per compensar haver-te enviat fa un temps l'escena més pertorbadora, recordaré ara una de les més entranyables:
http://www.youtube.com/watch?v=L4SPVO7IO1E&feature=related
Una abraçada.
Laura Uve,
va, anima't! Segur que aprendrem coses. Ara, és cert que dóna feina...
Petonssss!!
Nuria,
sí que es verdad que me dió trabajo. Me imprimí la propuesta e iba pensando, cuando se me acudía algo lo escribía. Pero ha sido también divertido e instructivo.
Hoy por fin parece que hace buen tiempo en Viena, pero estos días ha hecho bastante frío. Esperemos que se mantenga así!
Besitossss!
Zamarat, pues me pasaré pot tu blog a leer tus propuestas. El Resplandor... bbbfff, me dá escalofríos! :-)
Un abrazo!
Ignasi, hehe, sí, tu em vas donar la idea de l'escena més pertorbadora. He vist dues vegades Blue Velvet, i sens dubte tota la pel·lícula ho és. Però aquella escena...
Gràcies per recordar-me la pel·li "Matar a un ruiseñor", hauria de ser lectura obligada a l'escoles europees també.
Una abraçada!
Me gusta! Este meme lo vi también en el blog 'La guarida del eremita', en su momento no me animé, pero ahora con tu permiso voy a tomar tu guante, aunque algunas categorías me costarán seguro.
Aún no he visto 'Biutiful', pero a este paso no tardaré en verla.
Eduardo Manostijeras ¿eh? Es muy curiosa tu escena alegre... Esa peli es triste también, me produce ambos sentimientos, y me gusta mucho.
Hace tiempo - años - que me recomiendan ver 'Terciopelo azul', 'Blue Velvet', y aún no lo he hecho. ¿Me la recomiendas?
Esa escena de La soga tiene un gran suspense, jo que si...
Por cierto, me gusta la canción que has dejado al final. No hace mucho vi esa película.
Sonámbulo, qué bien que te hayas decidido a hacerlo. Espero tus respuestas!
La escena alegre es la que más me encontró de encontrar :-S Aunque la película es triste, esa escena es la más alegre, entre la tristeza.
Te recomiendo con fervor la peli "Blue Velvet", de David Lynch. Es inquietante, no te defraudará.
Pues eso, estaré atenta a tus respuestas.
Buen fin de semana!
Dona Invisible,
primer que res,m´agrada molt la selecció que has fet i m´alegre molt que t´hages animat a respondre.
Més coses.
- De la més trista....fa dies que vaig veure "Biutiful" i l´escena que anomenes es molt trista,certament.
- M´he sentit completament identificada a la resposta que has donat a l´escena més aterradora,perquè El resplandor té escenes que s´han quedat per a sempre clavades a la meua memòria.De fet,una nit amb amics no varem fer nit a un hostal perquè ens recordava massa a la casa de la pel.lícula,els corredors,les xiquetes....damunt estava pràcticament vuit....massa per a mí;)ja,ja,ja,ja-
- Pel que toca a l´escena més romàntica...si fas al·lusió a la pel. lícula "Antes del amanecer" de Richard Linklater, el títol es "Before sunrise"(1995) i tota la pel. lícula té un guió extraordinari,encara que personalment prefereix la segona part "Antes del atardecer"(Before sunset,2004).
- En relació a l´Escena que mai hauria d'haver estat rodada:m´encanta que em copies...ja,ja,ja,ja,ja
- Pel que toca a millor escena la que has escollit de EL piano es meravellosa,tràgica i bella per igual.
- I per últim,dir-te que la cançó que ens deixes,ja la coneixia,però el re-descobriment m´ha encantat.La lletra,el missatge,ara,en aquest moment m´ha arribat especialment,així que moltes gràcies.
Bsts i molt bon cap de setmana!
http://www.youtube.com/watch?v=mZS9gTQNE1Y&feature=related
Una tria pròpia de ti... DI.
Petons
Hola, Troyana!
Ja comentaràs la pel·li "Biutiful", m'agradaria debatre-la amb tu.
"El resplandor" és terrorífica, sí. Un dia recordo que la vaig veure sola a casa i ja de matinada, per poc no sobrevisc :-S Entenc això de l'hotel haha...
Ups, lapsus respecte a "Before the sunrise"! Sí, em referia a "Antes del amanecer", ara ho canvio. A mi la segona part també em va agradar força, però em continuo quedant amb la 1a. La màgia de conèixer-se i a més està ambientada a Viena! No puc ser objectiva hehe
Em vaig deixar de posar la categoria "Escena més violenta", potser perquè no vaig saber trobar una escena concreta, però qualsevol de les escenes violentes de la pel·li "La naranja mecánica" servirien.
M'alegro que t'hagin agradat les meves respostes.
Una abraçada!
Ignasi, gràcies per recordar-me El Piano. I amb l'escena final. Una delícia!
Petonsss
Ostres! Quantes pel·lis vistes i quina memòria, no? Jo no puc opinar gaire, no he vist la majoria de les que cites. Glups! :)
Mirandolina, de pel·lícules n'hi ha milions. Me'n queden tantíssimes per veure... No et pensis, algunes categories van requerir de molt de temps de recordar films. Segur que si t'animes, et surt també una bona selecció!
Una abraçada!
Dona invisible,
no sé si postearé "Biutiful" però si vols debatre,el tindràs;)sempre disposta a xarrar i més de cinema,fes-me arribar el teu mail i et done la meua opinió,o si vols,mitjançant estos comentaris perquè no crec que estem en situació geogràfica de fer-se un cafè o un té amb pastes vieneses,no?encara que per mi,encantada.ja,ja,ja
Bsts
Cine i drama, drama i cine.
DI i troyana, troyana i DI.
M'ha semblat oportú afegir:
http://www.youtube.com/watch?v=Puld6Eb0BWc&feature=player_embedded
Troyana, jo penso que ho podem fer per aquí, potser algú també hi vol dir la seva, no? A mi també m'agradaria moltes vegades poder fer un cafetó amb aquestes converses tan interessants que es produeixen. Però de moment ens hem de quedar en el món virtual, que també està bé! Les Kaffehäuses, però, sempre seran aquí, per si algun dia visites Viena ;-)!
Ignasi, haha... no crec que siguem tan dramàtiques. En el meu cas, només sóc una aficionada. Però de la Troyana, se'n pot aprendre molt!
Una abraçada a tots dos!
Molt bé.
Cine i drama,drama i cine.
Si em permets DI abans,li dic a Ignasi,que la xiqueta del vídeo es de lo més oportuna i en la meua opinió,prometeix molt al gènere del drama;)
Anem a veure,tema Biutiful.
es estrany però no em va desagradar malgrat que la trobe sòrdida e hiperrealista,potser massa.
De tota manera,encara que siga una caricatura d´una realitat dura,no s´enganyen,que totes les ciutats,també Barcelona,tenen la cara i la creu,i la pobresa i la explotació i la marginació.
Encara que no em pareix un retrat exacte,no perd de vista que es una pel.lícula,i per tant ficció,potser una mirada distorsionada però intencionada cap a uns personatges que no volen saber que estan,però existeixen i Javier Bardem es un monstre de l´interpretació caiga millor o pitjor com a personatge públic.
Per altra banda,n´hi ha un llenguatge particular,el del director que està ple de símbols i de metàfores.
N´hi ha esperança?n´hi ha alguna eixida a tanta tragèdia? vull pensar que en mons tan sòrdids,tan freds,tan al marge,també n´hi ha personatges com Uxbal,tendres,sensibles malgrat les seues circumstancies personals i familiars.
M´agrada que en mig de tanta desgràcia,Alejandro González Iñárritu, introduïsca elements de cert realisme màgic,com la capacitat de comunicar-se amb les morts que té Uxbal i que exerceix amb la màxima naturalitat.
Bé i això de moment.
No sé si coincideixes o no.
Una abraçada també a tots dos!
Ah,
i gràcies DI per les teues paraules,però soc jo la que aprenc de tu i de tots vosaltres diàriament.
bsts
Abusant de l'hospitalitat de DI:
Drama no... tragèdia!
http://es.wikipedia.org/wiki/Las_troyanas
D'altra banda, es-plèn-di-da (i dramàtica) escena:
http://www.youtube.com/watch?v=3-A-L9LmQmU&feature=related
Shame on you!... SHAME ON YOU!!!
Troyana, gràcies per la teva opinió sobre "Biutiful". Coincideixo bastant amb tu. El fet d'haver reunit tants elements de la realitat més profunda, fosca i dura de la ciutat de Barcelona me la fa una mica irreal, en el sentit que tantes desgràcies juntes se'm fan una mica massa. Però em va agradar que el director ens mostrés aquesta altra cara de la ciutat, que sens dubte, existeix. També em van agradar els elements de "realisme màgic" (això mateix vaig pensar jo també) que introdueix de manera "natural" en la història. Bardem, sublim. Vaig llegir també que alguns actors no eren professionals, com el personatge de la noia senegalesa (no en recordo el nom) que ajuda en Bardem. En realitat la història que interpretava tenia molt a veure amb la seva història personal.
Barcelona és, per a mi, un altre personatge de la pel·lícula, amb tota la seva bellesa (aquest Passeig de Gràcia és una virgueria de l'arquitectura) i tota la seva lletjor convivint-hi. I m'agrada que hagi estat retratada des d'aquesta perspectiva.
La pel·li em va deixar ben tocada uns quants dies i aquella nit no vaig poder dormir, perquè -encara que la situació que el director ens proposa és extrema- és ben bé cert que podria passar (i a pocs metres de les nostres llars calentes).
Una abraçada!!!
Ignasi, ah, d'acord! No drama entès en el sentit popular, sinó en el sentit més estricte. Doncs sí, m'encantaria poder crear molts més drames. Shame on you, yeah! Segur que aquesta pel·li i aquesta escena són prou conegudes per la Troyana.
Cinema non-stop!
DI,Ignasi,
gràcies per la referència a "Las Troyanas",no he vist la pel.lícula i encara que la crítica no siga molt bona,el nivell de les actrius ha despertat el meu interès.
què gran es la Moore!gràcies per traure aquesta escena,crec que ara mateix,no té rival.
cinema non-stop!
DI, Encara m'agrades més desprès de llegir:
"La pel.li em va deixar ben tocada i aquella nit no vaig poder dormir".
Troyana, però, però... si tens a la Julianne com a imatge!
Quina casual i formidable coincidència!
^_^
Endavant amb el cine!
Veo que tenemos gustos bastante parecidos, Dona, al menos en lo que respecta a las pelis de tu selección que he visto, que hay bastantes que no.
La escena que nombras de “La lista de Schindler” es realmente abrumadora, uno se pone en la piel del personaje y no puede dejar de sentir esa contradicción entre la realidad y el deseo, entre el hecho real de que va a poder ayudar a mucha gente y el deseo insatisfecho de ayudar a muchos más, de saber que su acción siempre será insuficiente. Su despedida final de los judíos, cuando tan culpable se siente por no haber podido salvar a más, me puso al borde las lágrimas.
Perturbador es siempre David Linch, y Hitchcock también sin duda, deberías ver una película documental llamada “The pervert`s guide to cinema”, conducida por un filósofo actual, Zizek, que analiza algunas películas de ambos y sus escenas o planteamientos más inquietantes.
De película más terrorífica, creo que yo también hubiera elegido “El resplandor” y sus inolvidables secuencias del pasillo, que nadie que haya visto olvidará jamás. Pero claro, es que Kubrick es mucho Kubrick, haga lo que haga.
“Dead man” me dejó clavada en el sofá por la belleza de sus imágenes. No recuerdo bien ningún diálogo, pero es cierto que su sencillez poética casaba estupendamente con la belleza visual que transmite cada plano.
Tomo nota de muchas de las que no he visto y de las que me ha llamado la atención lo que dices sobre ellas. Yo soy de las que quiere aprender no sólo alguna vez, sino todo el tiempo :) Y si es disfrutando del cine, mejor que mejor!
Un beso!
¡Antígona, me alegro que coincidamos en gustos cinéfilos!
Gracias por recordarme la escena de despedida de La lista de Schindler. No la recordaba! Y con tu apunto he vuelto a revivirla.
Me apunto la referencia del documental conducido por Zizek, al que también tengo ganas de conocer con más profundidad.
El Resplandor es ya un clásico del cine y Dead man es cierto que queda más por las imágenes, pero aquel diálogo de vez en cuando me viene a la memoria. Conciso, pero lleno de significado.
Te entiendo perfectamente sobre ese sentimiento de querer aprender siempre. Yo acostumbro a decir que soy "aprendiz de todo; maestra de nada". Y así creo que me voy a sentir toda la vida :-)
Besosssss
Dona, te dejé un comentario el otro día pero ahora veo que ha desaparecido. Blogger ha debido de sufrir algún contratiempo, porque en mi blog también me ha desaparecido el último comentario. Si te llegan a alguna dirección de correo, me imagino que podrás recuperarlo tú misma.
Más besos!
Antigona, me dá muchísima rabia lo que ha pasado. Leí tu comentario y hasta te lo contesté y ahora me han desaparecido los dos mensajes. No tenía notificación en mi correo, porque no la habilité, o sea que he perdido el comentario. Ggggggggggrrrrrrr, estoy que echo humo!! He enviado una queja a bloguer, pero imagino que pasarán de mí. En fin, recuerdo bastante bien las cosas que me decías. Intentaré volver a hacer una respuesta en función de lo que recuerdo y si hay algo que me he dejado o que quieras rectificar, me lo comentas... Bloguer lleva dos días haciendo el tonto. Además de haber perdido esos comentarios, tampoco podía leer los de los otros blogs... Esperemos que esto no vaya a más.
Besitos!!
El meu reconeixement per la reconstrucció que fas del comentari d'Antígona.
Diu molt de tu.
Del respecte que sents per la persona.
Chapeau DI!
Potser ara no hauria de... però es que vaig idolatrar-lo a la meva joventut cinèfila i... bé, al gra, (però amb tot el "carinyo"): Stanley es Kubrick.
Caray, Dona, ¡qué memoria la tuya! ¡Pero si te acuerdas más que yo misma de lo que escribí! :)
No te preocupes, no pasa nada porque se haya perdido el comentario, y te agradezco mucho que te hayas tomado la molestia de rehacer tanto mi comentario como tu respuesta, de verdad, aunque también me sabe mal no haber podido leer tu respuesta original. Eso sí, lo de los comentarios lleguen a una lista de correo viene bien para estos casos, que no es la primera vez que pasa ni será la última. Así que no te olvides de hacerlo, que luego sabe fatal perderlos.
Además de todo lo que dices, te recomendaba una peli-documental llamada “The pervert’s guide to cinema”, donde un filósofo de actualidad, Slavoj Zizek, analiza la cuestión del deseo al hilo de muchas películas, entre ellas de Hitchcock y Lynch. A cualquiera que le guste el cine estoy segura de que le gustará, aunque a veces resulte un poco confusa y uno se pierda en la argumentación general. Pero los análisis concretos no son difíciles de comprender, y sólo por el repaso que hace de muchas películas vale la pena verla.
Gracias de nuevo y un beso!
Increíble, esto no puede estar pasando, he borrado mi comentario sobre tu comentario por error!!! Noooo, ¿quién me pone la pierna encima para que no levante cabeza?
Pero a cabezota no me gana nadie, o sea que otra vez voy a reproducir de memoria lo que me contabas allí:
-Me decías que coincidías bastante conmigo en gustos cinéfilos, respecto a las películas que las dos hemos visto. Te contesté que me alegra mucho saber eso. Ahora añado que seguro que tú has visto muchas otras películas que yo no. Podríamos hacer intercambio!
-Sobre Kubrick y Hitchcock me decías que siempre son inquietantes. Evidentemente te daba la razón, las imágenes del pasillo de la película “El Resplandor” son ya míticas. Me decías que nadie que las haya visto podrá olvidarlas nunca, y es cierto. El Resplandor es ya un clásico del terror.
-Sobre Dead Man, apuntabas que se te habían quedado grabadas las imágenes. Yo te daba la razón respecto al hecho que ese es el elemento más importante de la película, pero te decía que el diálogo que mencionaba en el post, lo recordaba especialmente por su sencillez y por estar cargado de significado.
-Hacías referencia a la Lista de Schindler y comentabas que recordabas la escena que yo mencioné, que habías tenido también ese sentimiento “agridulce”, de debate entre la esperanza y la desesperación. También hacías referencia a la escena en que Schindler se despide de los judiós, como una de las más emotivas de la película. Gracias por recordárnosla.
Ahora veo que me has contestado al mensaje que se borró otra vez. Esto es surrealista. Gracias por mencionar, además, el documental que me recomendabas. Lo había olvidado! Y eso que le tengo muchas ganas a Zizek (en el buen sentido). Me lo apunto!!
Ignasi, ja he corregit l'error en escriure el nom de Kubrick, de fet vaig esborrar el comentari amb la intenció d'esmenar-lo, però en copiar-lo prèviament em vaig equivocar de fragment. D'aquí tot l'embolic. Però, en fi, tot sigui per KubriCk!
Això es una correcció escrupolosa i amb rigor en les explicacions.
Com diria el meu fill petit:
- Ets una "crack" DI!
I entre resplendors i embolics, potser l'entrada ja es rècord de comentaris! ;)
Un petó
Hahahaha, després de tant de rotllo, els dos missatges desapareguts han tornat! hahaha... Increïble. Potser la queixa que vaig fer ha servit d'alguna cosa.
En fi, misteris de bloguer...
Publica un comentari a l'entrada