Perduda entre perduts

 

Aquests dies que he estat una mica perduda (més del que normalment estic), m’he endinsat en la famosa sèrie de televisió “Lost”. Quan la sèrie era en tot el seu auge i esplendor, jo era de les que criticava la febre seguidora i alienadora d’uns quants i el martelleig constant al facebook, al twitter o allà on fos amb teories sobre què passava a l’illa i les crítiques sobre el final.

Fa poc, després que ja tot ha passat i ningú no recordava Lost, em vaig decidir a donar-hi una oportunitat i n’estic contenta. Suposo que no cal que n’expliqui l’argument, perquè tothom el coneix, però per si de cas, en faig cinc cèntims: un avió que viatja de Sidney a Los Angeles s’estavella en una illa perduda i alguns passatgers en sobreviuen. Aquests han d’aprendre a viure-hi i conviure-hi, ja que sembla ser que no els vindran a rescatar (se n’adonen després que passen uns dies sense senyals de ningú i en saber que el pilot s’havia desviat del recorregut habitual).

A banda de les teories i l’anàlisi sobre què hi passa allà, qui són els bons, qui són els dolents, què els espera, per què viatgen en el temps, si són vius o morts... a mi el que m’ha interessat de debò són els personatges. És una obra coral, on no hi ha cap protagonista clar i on cada personatge està tractat de manera profunda, amb totes les seves contradiccions i detalls.

En un moment de la sèrie, algú els diu als personatges que han estat triats per anar a parar a l’illa perquè tots eren persones soles que buscaven alguna motivació o raó per viure. En efecte, el que els caracteritza és una història personal de soledat i incomunicació amb les persones que més s’estimaven. Com que els personatges és el que més m’ha agradat de la sèrie, en trio 4 per deixar-ne constància aquí i dir per què m’han agradat. Ha estat una tria dura, vet aquí el resultat:

 Kate

Després de veure la sèrie, veig que aquest personatge ha tingut molts detractors, però a mi m’encanta! Una dona forta i independent, líder femenina del grup. Es debat entre l’atracció que sent per en Sawyer, el líder negatiu i l’amor per en Jack, el líder positiu. La Kate va matar el seu pare biològic (quan no sabia que era el seu pare biològic) perquè maltractava la seva mare. I després fou delatada a la policia per la seva pròpia mare. Una acció que va marcar la seva vida i que la porta a l’illa, ja que fou arrestada a Austràlia i la duen emmanillada per homicidi. En un moment donat en què apareixen els desitjos ocults de cadascun dels personatges, sabem que el desig de la Kate és ser mare, potser per pal·liar la seva frustrada relació amb la seva mare?

M’agrada la Kate perquè segueix els seus instints i exerceix la llibertat amb valentia, assumint-ne les conseqüències.

Sawyer

Un outsider, un estafador de l’Amèrica profunda amb una infantesa molt dura, en què va veure com el seu propi pare matava la seva mare i després se suïcidava, tot provocat per l’engany d’un estafador (Sawyer) de qui pren el nom i a qui converteix en la seva obsessió al llarg de la seva vida. S’ha dedicat a cercar-lo fins que mata la persona equivocada i aleshores el sentiment de culpa s’afegeix als que ja tenia: la tristesa, el dolor i el desig de venjança. Sawyer és un solitari en tota regla: només segueix les pròpies normes i no admet companyia de ningú que no sigui per interès propi. Però tot és mentida, en el fons s’amaga algú sensible i amb valors, el que passa és que trigarem a descobrir aquest Sawyer. L’atracció cap a la Kate no només és física, sinó que en el fons saben que tots dos són iguals: fora de la llei i amb la pròpia llei, sense possible retorn a l’establert.

En Sawyer m’agrada perquè conserva alguna cosa de pura en el seu interior, malgrat les circumstàncies que l’han dut a ser on és: als marges i sense sortida.

Desmond 

El bo d’en Desmond! Un escocès amb un accent boníssim que es veu atrapat en aquesta illa tot sol durant tres anys. En Desmond estima una dona que li és prohibida, una dona que es situa en un estatus social més elevat que el seu, però l’amor està per sobre d’això i en Desmond ho sap. La seva lluita per aconseguir ser amb la dona que estima és titànica, subversiva,.dolorosa i sacrificada. En Desmond és, a més, un home lleial i coherent, entregat als altres. Ho demostrarà en moltes situacions a l’illa. És una peça clau en la història, ja que ajuda al desenvolupament dels diferents estadis de l’illa.

Per què m’agrada en Desmond? Perquè és tot un exemple de lluita contra les adversitats. 

Sun

La Sun és una dona coreana que arriba a l’illa amb el seu marit, en Jin. La Sun és intel·ligent i ha après a parlar anglès d’amagat del seu marit, però ell encara no ho sap. Tots dos s’estimen, però tenen una relació malaltissa al principi, sembla que res no els sortirà bé com a parella i que estan destinats a no estar junts. Res més lluny de la realitat. La Sun té també un pare autoritari que ha obligat en Jin a dur a terme accions moralment recriminables i això és el que ha erosionat la relació entre tots dos. Quan apareix per primera vegada a la sèrie, penses: dins aquesta dona hi ha tristesa i soledat, por i malenconia per alguna cosa. Després descobreixes una dona forta i intel·ligent, plena de bondat i de sentiment de culpa pel que li ha passat al seu marit.

La Sun m’agrada per la seva determinació, per la seva generositat i per saber enfrontar-se a l’autoritat del seu pare.

I per als qui heu vist la sèrie: qui són els vostres personatges favorits i per què? Ah, la banda sonora és molt bona, ja us he posat la cançó del Desmond i la Penny, aquí un altre tema que m'encanta!!!