Epizentrum: la nova casa ocupada a Viena

Declaració universal dels drets humans

ARTICLE 25

1.      Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

ARTICLE 27

1.      Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.

Aquell qui lluita pot perdre; però el qui no lluita ja ha perdut.

Va ser el passat 14 d’octubre. Un moment històric per a Viena, m’atreviria a dir. Des que vaig arribar em preguntava on s’amagaven els moviments socials en aquest país, on sembla que tot funciona tan bé que no fa falta que la gent surti al carrer.

Però sí, existeixen, i com! Gent jove provinent de diferents àmbits, però diria que bàsicament del moviment antifeixista i anarquista han ocupat aquesta casa: 

De cop aquests persones sense ànim de lucre han omplert de vida la casa que durant anys ha estat morta. En molt poc temps han aconseguit reunir artistes, poetes, persones solidàries, curioses, dones grans, indignats espanyols, moviments ciutadans i tota aquella persona que vulgui canviar el món. Hi han fet xerrades, tallers, dinars populars... i estan preparant un Cafè, una biblioteca, un servei d’informació, un cinema, habitacions per dormir-hi, sales per a nens, dones, lesbianes, transsexuals, tallers, etc. (cito i tradueixo d’aquí (clica-hi per anar-hi, text en alemany).

Cuinen conjuntament i entenen la cuina d’aquesta casa com la “cuina del poble”. També hi ha el projecte comú de crear la “Universitat lliure de Viena”. Cito textualment i traduint el que es declara al document fundador, en relació als objectius de la universitat lliure que s’hi vol fundar: “Volem acabar amb els mecanismes que legitimen els criminals contra la humanitat, volem desenvolupar conceptes per corregir els desperfectes. Volem descobrir camins que ens portin cap a un món sa i lliure per a tothom. Volem desenvolupar tecnologies que ens permetin aprendre i també ensenyar en un medi lliure i no comercialitzat i això volem fer-ho no només a través de “cursos”, sinó també a través de la vida quotidiana i la relació amb els altres.”

Tota una declaració de principis que comporta un canvi diria que global i sistemàtic de l’”status quo” o “mainstream”. El fragment acaba amb la frase “tots/es som estudiants; tots/es som professors/es”.

Besetzt = ocupat

Parlant amb algun austríacs que no formen part del moviment okupa ni de cap moviment social, preguntant sobre aquest fenomen, m’he adonat que encara hi ha moltes persones que no saben què és ni tan sols n’han sentit a parlar mai.

Una mica d’història del moviment Okupa és, doncs, necessària:

Es tracta d’un moviment social que va néixer a imitació dels “squatters” anglesos com a forma de lluita contra l’especulació immobiliària derivada del sistema capitalista. Consisteix a ocupar edificis abandonats o que estan buits perquè els seus propietats esperen millors temps per a la seva explotació. Tradicionalment ja havien existit aquestes pràctiques, però la càrrega política arriba de la mà dels “squatters” i d’aquí en deriva en català el terme “okupa”, escrit amb “k” en senyal de reivindicació.

Moltes vegades aquests edificis s’utilitzen per promoure activitats socials, tallers i activitats lliures de tota voluntat mercantilista o amb afany lucratiu. També solen ser habitatges autogestionats.

Quant als aspectes legals, evidentment els protagonistes que gestionen aquests centres socials es troben amb mil i un impediments depenent de la legislació de cada país. A països com Alemanya o Holanda, el moviment okupa té una forta tradició. Un cas especial és l’holandès: després d’un temps en què es va arribar a un acord institucionalitzat per legalitzar l’okupació i després d’uns quants anys d’aquesta pràctica amb una forta implicació a Amsterdam, amb la nova composició al Parlament ha estat finalment prohibida sota pena de presó. Vegeu-ho aquí (feu-hi clic).

Crec que és important destacar que, tot i que sovint s’associa aquest moviment amb la ideologia anarquista, en realitat les persones que en formen procedeixen de diferents àmbits ideològics, al voltant de la lluita contra les injustícies derivades del sistema capitalista.

I tornant a l’edifici Epizentrum, hem de dir que pertany a la constructora BUWOG, una immobiliària amb capital privat que manté la casa buida. Ja ha estat en perill de ser desallotjada, però continua en peu, en mans del poble. I esperem que segueixi així durant molt de temps, amb tota la creativitat que li poden donar els vienesos i vieneses entre els quals m’incloc.