La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

18 de maig 2012

Viena de dalt a baix

De nou un llarg període de sequera bloguera, i no és que no me'n senti culpable, no. Però les circumstàncies t'arrosseguen cap a dimensions desconegudes i el bloc queda una mica rellegat o en espera latent de millors temps per a l'escriptura.

Les noves dimensions engloben les alçades, des del cel vienès observant aquesta preciosa ciutat: 


La Donauturm (torre del Danubi), obra de l'arquitecte austríac Hannes Lintl, té una alçada de 252 metres i la sensació de ser als núvols no se te'n va en dies... A més, si puges a dalt de tot, pots gaudir de la cafeteria giratòria, sobre la qual vas volant per sobre de Viena, com en una espiral de bellesa que no s'acaba. I descriu un cercle tot tancat, que no es tanca... 


Sentint-me com un ocell sobrevolant la ciutat, recordo Baudelaire i les seves flors del mal: 


HIMNE A LA BELLESA

¿Surts de l’abisme o véns d’aquest cel insondable,

oh Bellesa d’esguard infernal i diví,
que el benifet i el crim vesses inextricable,
i per això podem comparar-te amb el vi?


I de nou baixem a la terra, per fer-nos partíceps de la marxa del dia 1 de maig, la marxa dels precaris. Per primera vegada no he desfilat amb els sindicats (el fet de ser en un altre país m'hi ha ajudat) sinó amb diversos grupúsculs la majoria de tendència anarquista. La imaginació no té límits. Vet aquí una estratègia per mofar-se de l'exagerat desplegament policial que hi havia per tota la ciutat a tots els elements "importants" del sistema (oficina de Treball, Parlament, Ambaixades...) i al final de la marxa, que va durar unes intenses 4 hores. El dia el vaig acabar cuinant en una interessant pizzeria "okupa" haha. Els amos han permès que el joves okupes s'hi estiguin ja que van creure que així podrien fer fora els veïns que viuen a l'immoble, que paguen renda antiga. Però el que no s'esperaven és que els okupes tinguessin tan bona relació amb els veïns...







La imaginació no té límits. 1 de maig de 2012








I en aquesta circumval·lació per la ciutat, no hi falta l'element culminant del 12 M, una convocatòria a nivell mundial com tothom sap que va tenir la seva expressió al parc Votiv situat al districte 9, davant de la famosa Església "Votiv". Va ser un dia complet d'accions dutes a terme en aquest espai públic de la ciutat: des de ball, fins a grups de treball centrats en diversos temes (economia, llenguatge, consum responsable...) passant per les diverses assemblees de posada en comú i per la bústia de desitjos on tothom podia dipositar la seva butlleta amb un anhel o petició per a la millora del món. El temps no va acompanyar gens i per això es va veure deslluïda en assistents, però com un company va dir al final a l'assembla, les persones que allà érem aguantant el fred i la pluja asseguts a la gespa fent assemblea simplement som unes "boges meravelloses" capaces de la transformació radical: 




El manifest estava a disposició de tothom per a ser canviat o esmenat i després discutit en assemblea. (A la fotografia la versió en anglès d'una part).











La pancarta pintada per un dels membres del grup de Viena, que realment és un artista.











El temps atmosfèric ens va anar en contra, però nosaltres érem allà, resistint l'embestida dels elements... I la cosa no s'acaba aquí, només és un pas endavant cap a la transformació veritable. Aquest dissabte més i millor...

El dia, el vaig acabar amb música, assistint al concert d'Epica, un grup holandès d'estil heavy-gòtic-metal sinfònic, amb una cantant alemanya de veu única i cançons encisadores. Vet aquí el concert (gairebé íntegre). Viena, sala Szene:




Una baixada als Inferns més dolços des del cel de Viena, passant per tots els colors i dimensions. 



14 comentaris:

LaMirandolina ha dit...

Veig que cada vegada estàs més enamorada de Viena, eh? M'ha agradat això de la bústia dels desitjos. De fet, amb els alumnes aquesta setmana també hem jugat a imaginar com voldríem que fos el món.I mira el que han fet: http://blocs.cpnl.cat/parlemcatalalh/2012/05/18/com-volem-que-sigui-el-mon/

Dona invisible ha dit...

Hola!
Hehe... sí, això ja és amor per Viena :-) L'enhorabona per l'activitat amb la cançó de la Marina Rossell. M'han agradat molt les versions que han fet els teus alumnes. Fins i tot he votat ja! :-) És una bona idea fer-los crear a partir d'altres creacions...
Salut!

V ha dit...

Esto si que es un comeback a lo grande y por todo lo alto. Si ya de por si Viena me parece un destino encantador,esto de la cafetería giratoria y la perspectiva desde lo alto debe ser sublime. Desde luego lo anoto para el día que vaya, que no se cuando será.
El homenaje a la belleza es muy hermoso. Pero luego te conviertes en corresponsal de la indignación vienesa. Bravo por ti. Luego dicen que la gente descontenta somos cuatro gatos. Pues no. Y ahí queda el testimonio. Me encanta la pancarta multicolor.
Al grupo Epica no lo conocía. La mezcla parece complicada, gótico más heavy y sinfónico. Desde luego tienen garra, y la cantante poderío. Se agradece tu vuelta. Un abrazo.

TRoyaNa ha dit...

D.I.
..crec que el blog ha de ser per damunt de tot,un plaer i el dia que deixe de ser això per convertir-se en una obligació (que fins i tot,em faça sentir culpable per no actualitzar) personalment,ho deixaré....
però es només la meua opinió...

Anem al post,que com tu dius,es un viatge del cel als inferns.

La foto de Viena es preciosa des d´ eixa altura,amb el riu,la torre....m´estava imaginant eixa mateixa imatge de nit,tot il·luminat...

Per altra banda,la marxa del 1 de Maig,a mi m´haguera agradat anar a la manifestació,però al final no va a poder ser perquè estava a Madrid de formació i encara que anar a la mani era una de les activitats previstes,al final,per qüestió d´horaris es varen canviar els plans.....per cert,vos vaig enviar un mail contant-vos la experiència d´Entrevies,veritat?
M´agrada molt l´imatge que has penjat de la mofa al desproporcionat dispositiu policial eixe dia i molt bo lo de la pizza al local ocupat;)

I arribem al 12M,moviment global.M´ha agradat especialment el detall de la bustia del desitjos per a la millora del món i m´agrada la idea de que n´hi hagen persones "boges" i "meravelloses" al voltant del món demanant des de cada carrer i cada plaça i al mateix temps un canvi de sistema on siga real entre altres coses,la justícia social.

La pancarta,és una passada.

El concert no sé perquè m´ha fet pensat en Tim Burton,serà per lo de gòtic?la xica té una veu espectacular,es de veres, i el vestit,tela..


Bsts

Dona invisible ha dit...

Hola, V, jaja "comeback"? Bueno, yo creo que nunca me he ido. Solo que a veces los períodos de sequía productiva se dilatan un poco más. Hay que dosificarse para no quemarse en esto de Internet, que no quiero desaparecer del blog :-)
Desde luego si vienes a Viena, no te puedes perder la Donauturm. Es una experiencia particular y diferente.
Sobre la indignación... no entiendo cómo alguien que viva en este mundo y no forme parte de ese 1% privilegiado no pueda estarlo... La pancarta la hizo un compañero artista vienés que es genial :-)
Epica son épicos, y en directo más... Para mí la combinación es perfecta: la fuerza y la rabia del heavy, más la voz melodiosa, más el toque gótico... Disfruté del concierto.
Lo dicho: nunca me he marchado :-) Otro abrazo para ti!

Dona invisible ha dit...

Troyana, totalment d'acord amb això del bloc. Però el meu horrorós sentit de la responsabilitat no m'abandona mai, ni tan sols amb les coses que em provoquen plaer :-) Què hi farem.
Sobre la imatge de Viena, tens raó: de nit ha de ser preciós... tot i que la il·luminació en aquesta ciutat és força escassa. Aviam si tinc l'oportunitat de veure-ho de nit. Ja hi he pujat dues vegades, a la torre, i totes dues fascinants.
Respecte a l'experiència d'Entrevies, sí, sí, ens vas enviar el correu. Sens dubte, enriquidora. I no es pot arribar a tot, o sigui que si no vas poder anar a la mani de l'1 de maig, els teus motius són més que vàlids.
El 12 M... no té sentit si no és un pas més cap al canvi real. La setmana que ve parlarem sobre els desitjos que es van dipositar en aquesta bústia i veurem què s'hi pot fer.
Hehe... Epica sí que recorda a Tim Burton per l'estètica i el contingut gòtics. M'encanta!

Apa, una abraçada!

Laura Uve ha dit...

Holaaaaaa........... de nou!!

Primer, esa visió de Viena des del cel... preciosa. Hmmm la cafeteria giratòria si es nota el moviment... glups, no sé si m'agradaria...

Saps que m'agrada d'aquest moviment dels indignats?? que és un moviment dispers, té capacitat per estar a tot arreu i és difícil de controlar perque és difús.

Una de les idees que més m'agrada de la gent de l'Assemblea Popular de la meva ciutat és allò de: TOT SUMA... ENCARA QUE SIGUI PETIT...

Ptnssssssssssssssss

Zamarat ha dit...

Gracias por relatarnos tus vivencias del 1 de mayo. Me ha encantado lo de la pizzería okupa.
Abrazo!!

Dona invisible ha dit...

Hola!
Haha, a la cafeteria el moviment el captes només si mires fixament algun punt del seu interior... És curiós, si vas al lavabo i tornes, després el lloc on seies ha canviat haha i l'has de buscar.
Tens raó, aquest moviment és difús, i per a mi això també comporta el perill que desaparegui i es quedi en no-res. Encara que crec que de moment ja ha aconseguit una cosa grandiosa: fer conscients a moltes persones que abans eren al sofà de casa, que la situació no canviarà sense la seva acció.
Doncs sí, aquí estem aportant el nostre petit gra de sorra.

Petons i bona setmana!

Dona invisible ha dit...

Ya tenía ganas yo de poner al día el blog, Zamarat. Gracias por pasarte por aquí.
Un abrazo!

Laura Uve ha dit...

Estic d'acord... El fet que no s'estructuri massa és la seva força i el seu perill... jo ho tinc molt clar, treballarè en aquest moviment mentre sigui així, en el moment en que vulgui estructurar-se com a una organització més estable i demés... per a mi estarà mort. peró és clar, la meva és una opinió força peculiar.

Ptnssssssss

Zamarat ha dit...

Hay temporadas que es tan difícil llevarlo al día!!

Dorothy ha dit...

Caram! Quin dia més complert! No t'hi va faltar res. Aquesta torre de la que parles deu ser una meravella perquè de primeres, només amb la foto, pensava que havies fet una volta en avioneta per Viena... No tens foto de la pizzeria okupa? És que m'ha picat la curiositat, no n'havia sentit a parlar mai d'una cosa així... M'encanta la foto dels clowns fent de policies, però això no em sorprèn perquè tinc debilitat pel clown, encara que mai no m'he atrevit a fer-ne. Sóc massa vergonyosa! I sí, estic d'acord amb el company que diu que aguantar el fred a l'assemblea només ho poden fer persones "boges meravelloses".

Un petonàs!
I no triguis tant a escriure, que ens encanta llegir-te.

Dona invisible ha dit...

Hola, Dorothy!
Darrerament els dies són molt complets per aquí sí, haha, és per això que amb prou feines puc tenir la calma per escriure una entrada. Però tens raó: no puc deixar que passi tant de temps entre entrada i entrada. No pensis que no me'n sento culpable.
Hehe, sí que tinc alguna foto de la pizzeria okupa, a veure si a la propera entrada la poso... encara que com que hi ha persones allà, doncs em fa una mica de cosa. Però ja faré algun "apanyo".
Ei, coincidim en una cosa: jo també sóc molt vergonyosa.
Doncs això, intentaré actualitzar amb més freqüència el bloc; de fet, és darrerament que em passa això, jo acostumava a fer-ho més sovint.
Petonssssss