Que en són, d'estranys, aquests austríacs! (post sense pretensions i poca-solta)

Hola! 

Com que l'estiu fa que només em funcioni mitja neurona i després d'uns quants posts assenyats i plens de voluntat de reflexió i pensament, he decidit escriure alguna cosa sense solta ni volta i parlar d'aquells petits detalls dels austríacs que em criden l'atenció i que tenen a veure amb la nostra quotidianitat. Són cosetes insignificants, però encara no he trobat cap persona que provingui de l'àrea Mediterrània que no s'hi hagi fixat. De què estic parlant? doncs de coses com aquestes: 

- A les cases austríaques normalment no hi trobes cap baieta tipus "motxo", per fregar el terra. És molt difícil trobar-les als supermercats, tan sols de tant en tant n'hi ha a establiments tipus BIPA o DM (que són supermercats-drogueria on assíduament hi trobes de tot -o gairebé de tot.). L'explicació és aparentment senzilla: a causa del clima, les cases austríaques tenen el terra normalment de fusta, amb la qual cosa no és gaire recomanable rentar-los amb baietes i aigua i sabó. Però, és clar, els terres dels lavabos o de la cuina no acostumen a ser-ho i ganes d'agenollar-me amb un drap ensabonat, doncs cap ni una! 

- El que tampoc no trobareu a cap d'aquests establiments és lleixiu. Aquí el lleixiu no existeix, ni tan sols en recordo el nom en alemany, perquè no el faig servir mai. Ma mare no s'ho podia creure quan van venir-me a visitar i ho va comprovar ella mateixa. No hi ha lleixiu. No en fan servir. Tan sols es pot trobar, segons m'han dit, a botigues turques, que trobes només a determinats barris. En desconec el perquè, la veritat. O no m'hi he parat a pensar.

- Si aneu a un bar vienès no espereu que, en demanar un Gintònic per matar la calor que pot fer durant l'estiu (més de 40 graus hem arribat a superar), us posin glaçons de gel al got. Ni tampoc penseu que serà tan fàcil comprar-ne a un bar o a qualsevol restaurant. En desconec les raons, però imagino que deu tenir a veure amb la durada tan curta que tenen els estius aquí. Potser no els surt a compte comprar glaçons per a l'estiu? Que jo sàpiga, a Viena, tan sols en venen a l'Ottakringer Brauerei, que és una cerveseria antiga convertida en botiga de la cervesa que duu el mateix nom. La falta d'aire condicionat als locals és, també, val a dir-ho de passada un altre tema. Els austríacs prefereixen, això sí, fer servir les terrasses durant l'estiu i la primavera, ja que en una altra època seria impossible, hi hauria risc de mort per congelació.

- Per a un vienès o una vienesa, la imatge de la felicitat és un JARDÍ. Si els pregunteu què han fet el cap de setmana, com a mínim la meitat et diran que han estat treballant al seu jardí. Tots ells estan esperant l'explosió de la primavera per veure les seves flors sorgir i omplir la grisor vienesa de colors. És com una cosa mística que s'escapa de les lleis de la raó. De debò, els envejo aquesta comunió que tenen amb la natura. 

- Sempre acostumo a preguntar als meus alumnes quines llengües parlen. I sempre n'hi ha algun o alguna que em contesta: "parlo anglès, alemany, francès, una mica de castellà i llatí!"  -Was? (Què? o per dins: eingrl?!) Que parles llatí? Sí sí, t'ho diuen tan tranquils. També té una explicació lògica: sorprenentment durant l'educació bàsica i secundària en aquest país se li dóna una importància cabdal al llatí. L'aprenen gairebé com si fos una llengua moderna més, però -és clar- dir que el parlen... em costa de creure haha 

- Per practicar els dies, números i mesos de l'any, faig que els meus alumnes em diguin algunes dates significatives i universals com per ex. Nadal. Per a ells Nadal és sempre el 24 de desembre. Potser té una explicació en la traducció del terme Nadal: "Weihnachten" (Nacht vol dir nit), però en canvi també existeix "heilige Nacht", és a dir "santa nit" per referir-se a la nit del 24 de desembre. Un misteri que encara haig de resoldre.

- I per últim, el fet més escatològic haha: els lavabos i vàters austríacs. A la majoria de les cases austríaques, el lavabo -allà on hi ha la pica per rentar-se les mans- està separat del vàter -allà on fas les teves necessitats. És una mica molest, però està pensat per a què, si convius amb altres persones, no ens interferim si algú vol dutxar-se i l'altre/a vol fer pipí, per ex. Fins aquí podria ser raonable, d'acord. Però el pitjor és la posició del foradet per on s'escola l'aigua en tirar de la cadena al vàter. Us poso una foto del vàter de casa meva hahah (avui sí que ensenyo les intimitats més íntimes). El foradet, aquí, és al davant; fixeu-vos-hi els que viviu a Espanya que a casa  normalment el forat és al darrere, de manera que quan un hom o una don diposita les seves cosetes allà, doncs se'n van pel forat del darrere i no cal veure-les. No sé si és per la influència alemanya d'analitzar-ho tot, però és realment desagradable veure tot el que sorgeix del teu cos quan has d'anar a fer-hi una visita per necessitat :-))) 

I amb aquest darrer apunt escatològic i una mica falton, us demano disculpes per les xorrades que he escrit aquí :-)