Els rajos jogassers obren les parpelles i els donen vida.
Les branques dels arbres reben color i somriuen.
La llum amanyaga la pell dels sostres de les cases de Viena.
Sona música mediterrània i el mar de Barcelona em ve a la memòria.
Fa sol i surto al carrer! Avui no tinc por, avui no ploro de nostàlgia.
Avui els records emergeixen del passat per fer-me alegre.
Avui tinc ganes de cridar i de fer bullir la sang.
Avui no vull pensar, vull sentir i sortir al carrer!
Els pulmons s'omplen d'aire i la primavera fa un primer intent. Cançons en italià, en francès, en espanyol, en català, mediterrànies!
Esperant la primavera, sortiré al carrer i cridaré.
La dona invisible que vesteix de lila
- Dona invisible
- Viena, Austria
- No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.
1 comentari:
Sol, solet...
Pensa en el mar, però viu els paisatges romàntics del blanc de la neu sobre el gris.
Publica un comentari a l'entrada