Ahir dimarts vaig visitar l'exposició Kontroversen. Justiz, Ethik und Fotografie, que té lloc a la Kunst Haus de Viena fins al 20 de juny. L'exposició se centra en fotografies que han comportat, d'alguna manera o altra, conflictes ètics de diferent mena. Des del meu punt de vista, hi ha tres tipus de fotografies segons el tipus de controvèrsia que presenten. I de cada categoria es deriven preguntes de difícil resposta. Aquests tres tipus de problemàtiques són:
1. Conflictes polítics-bèl·lics-de compromís personal. En trobem uns quants exemples, des de la famosa fotografia de Che Guevara, feta per Alberto Díaz (Korda), en un moment en què no estaven clares les línies divisòries en el difícil món dels drets d'autor; passant per una fotografia d'un Anònim duta a terme durant la Guerra Civil Espanyola, en què es mostren alguns soldats que exhibeixen els caps tallats de les seves víctimes com a mostra de brutalitat. Aquesta foto va ser utilitzada per ambdos bàndols com a exemple de les atrocitats comeses per l'altre. Irònic, no? i fins arribar a testimonis de catàstrofes diverses causades per l'ésser humà: la famosa foto que mostra la crueltat del voltor que espera que un nen mori... El seu autor es va suicidar després de rebre el premi Pulitzer per aquesta foto.
Les preguntes són òbvies:
-Fins a quin punt una fotografia pot arribar a manipular la realitat i a canviar la percepció històrica?
-Quina responsabilitat té la persona que fa la fotografia respecte a allò que denuncia?
-Fins a quin punt l'autor d'una fotografia té dret sobre ella una vegada es fa pública?
2. Fotografies en què apareixen nens o nenes en situacions que poden arribar a ser considerades obscenes o que poden induir que determinades persones en facin un ús abusiu. A l'exposició hi havia un retrat de Brooke Shields en la seva primera-primeríssima prepubertat, despullada i amb molt maquillatge (fot. de Garry Gros). L'actriu ha prohibit que es faci ús d'aquesta fotografia... i el tema va arribar als tribunals; però, malgrat tot, nosaltres en vam poder veure una mostra. També trobem la fotografia de l'autora Irina Ionesco, nascuda el 1935, que va mostrar la seva filla despullada en el retrat que alguns a l'època van qualificar d'escandalós, afegint, a més, que la nena semblava una "prostituta". Però la fotografia l'havia feta la seva pròpia mare.
Entre els autors inclosos en aquest grup, hi destaca Larry Clark, director de pel·lícules tan extremes com Kids. Preguntes evidents:
-Qui té la responsabilitat sobre aquestes fotos?
-Què s'hi pot fer quan el nen/a és adult i no vol que aquestes fotos continuïn essent publicades?
-És art el que veiem?
3. Fotografies de famosos: des d'Stalin fins a Angelina Jolie, passant per Sartre (fotografia de Boris Lipnitzki), entre d'altres. Aquestes imatges solen ser per encàrrec i es publiquen amb el consentiment dels homenatjats. Ofereixen una determinada imatge d'aquestes personalitat que passarà a la Història. Pregunta òbvia:
-L'art crea la realitat o a l'inrevés?
I amb aquesta pregunta cabdal, deixo la porta oberta als comentaris! :-)
La fotografia que he decidit posar (després de molt dubtar) té com a títol "Kissing nun!, d'Oliviero Toscani.
1 comentari:
De ben segur que l'exposició era interessant. M'ha sobtat moltíssim això del nen, el voltor i el suïcidi del fotògraf...
Què fem davant de les atrocitats?
Calen fotografies així per adonar-nos que existeixen?
Entenc perfectament el que li va passar al fotògraf. Després de veure això només hi pot haver gel i silenci.
Publica un comentari a l'entrada