La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

18 d’ag. 2010

Servus! A bisserl!

Quan vaig començar a estudiar alemany un parell de tardes a la setmana a Barcelona, pel simple plaer d'aprendre una nova llengua, mai m'hauria dit que acabaria vivint a Viena i aprenent els matisos que pot arribar a adoptar una llengua com l'alemany. I aquí em teniu, perduda a Viena, convivint amb el dialecte vienès que tants maldecaps pot arribar a provocar. Encara recordo la primera setmana de ser aquí. Vaig entrar al cinema del costat de casa i algú em va parlar. "Això és alemany? -vaig pensar" Doncs sí, és alemany, però en varietat austríaca, per ser més concrets, vienesa.

Ja sabia pel que havia estudiat a l'EOI que aquí no acostumen a saludar amb "Guten Tag" (bon dia); sinó que normalment ho fan amb "Grüß Gott" o "Servus" (pronunciat més aviat "Servas"). Però el que no sabia és que l'entonació d'un austríac és tan diferent de la d'un alemany, que podem identificar clarament i al moment el "Pifke" (paraula despectiva que utilitzen els austríacs per parlar dels alemanys) o l'"Ösi" (paraula despectiva que utilitzen els alemanys per referir-se als austríacs).

L'alemany té infinitat de dialectes. Si pitgeu en aquest web podreu gaudir de les diferències que una mateixa frase pot arribar a generar segons la posició al mapa del parlant de llengua alemanya. El matís és tan gran que és possible que un parlant d'Àustria no entengui un suís si aquest parla en dialecte o a l'inrevés. A nosaltres, parlants de l'espanyol o del català, ens costa d'entendre que algú no pugui entendre (valgui la redundància) algú altre que parla una mateixa llengua, però és així en el cas de l'alemany.

Pel que fa a l'austríac, a banda de diminitius que sonen diferent (bisserl, en comptes de bisschen: "una mica") o de l'entonació, tenen una part de lèxic propi:

Erdäpfel, enlloc de Kartoffeln (patates) o Marille enlloc d'Apricose (albercoc), per posar només dos exemples.

A Àustria, però, també hi ha dialectes ben diferenciats entre si: tirolès, Kärtner (Caríntia) o vienès! Com que visc a Viena, doncs em toca clarament familiaritzar-me amb el dialecte d'aquesta bonica ciutat. Es caracteritza (pel poc que sé) pel tancament de les "a" que es converteixen en "o" i per l'escurçament d'algunes paraules, la pronúncia geminada de la "l" (sí, sí, com els catalans!) també per la utilització de "ned" enlloc de "nicht" (la negació), entre moltes d'altres característiques. Pot arribar a ser tan difícil la seva comprensió que els fragments més senzills és fan hermètics i cal un bon exercici de concentració. Alguns artistes tenen cançons en dialecte i en alemany estàndard (la majoria de persones joves i amb formació poden parlar totes dues variants, curiós oi?). Us deixo una cançó (cliqueu-hi per escoltar-la) en dialecte de l'arxiconegut a Àustria Reinhard Fendrich i us en tradueixo la primera estrofa:

Fa tant de mal, quan algú perd

Em dius que jo mai no t'he entès i que només jo era important per a mi.
Em dius que era tancat com una tomba, fred i distant de forma que et feia mal.
Quantes vegades has plorat a la nit i la majoria d'elles me n'he rigut, perquè no he sabut adonar-me del que et passava!
Eres gairebé com un tros de mi, ara ets de cop a la porta i quan me n'he adonat ja és massa tard.


Després d'entendre'n el significat, però, la reflexió que em faig és: aquests sentiments, que descriu el cantant, són ben universals. Un cantant en català podria igualment interpretar-la. Però com de rics ens fa la diferència!

Servus!

12 comentaris:

ROSALIA ha dit...

Supongo que no sólo el idioma habrá sido difícil en esas tierras. Las costumbres, el clima... pero tu última reflexión es bien acertada; un catalán podría haberla interpretado.
Besos wapa.

nomás por fun ha dit...

Recordo amb gust el só de l'idioma alemany a les películes de Herzog, Wenders, Fassbinder o Schlöndorff.
Era la Barcelona dels 80, amb cines com el Capsa, el Maldá, el Casablanca i tants d'altres del circuit "de arte y ensayo".

Vaig quedar hipnotitzat amb el poema de Peter Handke que recorre "El cielo sobre Berlin".

Als das Kind Kind war...

Cuando el niño era niño
andaba con los brazos colgando,
quería que el arroyo fuera un río,
que el río fuera un torrente
y que este charco fuera el mar.
Cuando el niño era niño
no sabía que era niño
para él todo estaba animado,
y todas las almas eran una (…)
Cuando el niño era niño
jugaba con entusiasmo,
y ahora se mete en sus cosas como antes
sólo cuando esas cosas son su trabajo.

El mapa de veus es ben entretingut i l'entrada un exemple de "instruir deleitando". Gràcies!

Darrerament m'ha impressionat una austríaca ben jove, Anja Plaschg, encara que es mès coneguda per Soap&Skin.
La cançó Spiracle perturba/fascina en totes les versions que l'he vist.
En la que t'apropo tenia 17 anys!

http://www.youtube.com/watch?v=gOtOooPzbqw&feature=related

Dona invisible ha dit...

Rosalía, sí, no es fácil "adaptarse" también por los motivos que citas. Aunque siempre es una motivación y se aprendre muchísimo.
Y, sí, los sentimientos son universales y no entienden de distintas culturas, mentalidades o lenguas.
Besos para ti también!

Nomás por fun,

Herzog i Fassbinder són a la meva llista de millors directors. Espero que arribi el dia que entengui completament les seves pel·lícules en V.O. :-)
"El cielo sobre Berlin" també em va agradar força. Ara bé, no recordava el poema que cites. Precisament tinc pendent de començar ara un llibre de Peter Handke. Aviam si me'l puc llegir en alemany :-) El poema és increïble, gràcies. Com trobo a faltar la infantesa!

Ah, i Soap&Skin els vaig descobrir també fa un temps. Són boníssims! La veu de la noia, espectacular, i les cançons transmeten sensibilitat per totes bandes. Llàstima que no siguin tan coneguts.

Una abraçada!

NORMA ha dit...

Tens raó, els sentiments no entenet de nacionalitats.
Una abraçada Dona invisible.

nomás por fun ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=J2mYtkrF3No&feature=related

La veu es de Bruno Ganz, actor reiteradament escollit per Wenders.

Admirable al paper d'àngel.

No ho saben, però mantinc una llarga amistat amb ells.

Concretament des de que els vaig conèixer al cine Capsa l'11 de novembre de 1978 (guardo les entrades) a "Der amerikanische freund".

Tenía 17 anys i acabava de començar la carrera de medicina, però la meva pasió bategava a les sales de cine.

Una abraçada amiga!

Dona invisible ha dit...

Una altra abraçada per a tu, Norma :-)

Nomás por fun, gràcies pel fragment de la pel·lícula. M'ha agradat molt! Recordo perfectament el paper d'àngel en aquella pel·lícula. Quina sort poder tenir l'oportunitat de veure aquestes pel·lícules al cine!
Una abraçada!

lemaki ha dit...

Estoy pensando después de leer la traducción de tu publicación que esto que nos cuentas puede ser algo parecido a lo que sucede con el portugués, el brasileño (que parecen iguales pero no lo son) y el gallego. Tres lenguas que tienen raices comunes pero los hablantes de cada territorio le han dado diferentes matices.

Que curioso el lenguaje, tiene tantas funciones: representativa, expresiva, conativa (la que se influye en el receptor mediante órdenes, mandatos, sugerencias; lo he buscado en google). Pero también hay otras, el lenguaje puede no, es un rasgo identificador de una determinada población... los catalanes, los gallegos, los vascos, los valenciones toman su lengua como elemento diferenciador del resto del país... ése fue el motivo de elevar un simple o complejo dialecto (como es el extremeño, canario, andaluz...) al rango de lengua.

Realmente en la variedad y diversidad está el enriquecimiento cultural de las personas, por tanto, me agrada leer que no es solo en España donde se da el debate de las lenguas y su pluralidad.

Interesante lectura, venir a tu blog es como entrar en un aula de lengua y literatura...

saludos.

Dona invisible ha dit...

Gracias Lemaki. Estudié Filología, me apasionan las lenguas. Por eso a veces me da por soltar estos rollos :-)
Saludos!

Una mujer y mil imagenes ha dit...

Jo sóc de lletres pures, m'encanten totes les llengues, tot i que no suporto l'anglés, un gran defecte.

Vaig començar a estudiar alemany a l'Eoi, i m'agrada moltíssim, però a tercer em vaig quedar, vaja que amb prou feines podria demanar un café!

Sí per molts sentiments no hi ha fronteres!

Dona invisible ha dit...

Una mujer y mil imagenes, entenc que ja has tornat de les vacances. Benvinguda!
Això de l'anglès, mira a mi m'agrada qualsevol llengua i l'anglès el vaig estudiar molts anys des de petita. Ara tinc millor nivell en parlar d'alemany que d'anglès, perquè se m'ha oblidat força, però està clar que és la llengua del poder i que vagis on vagis t'adones de la importància que té, tan sols perquè el país que controla el món té aquesta llengua com a pròpia. No hi ha més remei que aprendre-la, per això també li he agafat una mica de mania, com tu dius. De totes maneres, ara he tornat a començar una hora a la setmana de conversa, perquè si no, l'acabaré perdent.
Jo també vaig fer dos anys d'alemany a l'EOI i realment on l'he après és aquí. Dues hores a la setmana no donen per a res i menys si no el pots practicar.

Una abraçada!

LLONXANA ha dit...

¡Cómo te envidio! Yo que soy una negada para los idiomas (o lenguajes, aún no sé la diferencia si es que la hay). Entiendo que su conocimiento supone una baza imprescindible para el acercamiento; no para el entendimiento, pues lamentablemente soy de las que no creen que "hablando se entiende la gente". Aún así, las palabras son el principal vehículo del conocimiento de otras culturas y es mucho más productivo hablarlas que ver los documentales traducidos. Uy, espero que me haya explicado porque si no, vaya latazo te estoy dando.
Un abrazo!

Dona invisible ha dit...

Llonxana, te explicas perfectamente y de latazo nada. Para mí es muy importante conocer la lengua del lugar donde voy a vivir para conocer su cultura. Me sorprendo muchas veces de la relación lógica que existe entre la mentalidad y la lengua alemana.
Bienvenida!