La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

3 d’ag. 2010

Despullant una ciutat

Gairebé des dels inicis de ser a Viena (ara ja fa gairebé 7 mesos), m'he adonat que per als austríacs (vienesos en particular), la intimitat és molt important. Vull dir que no expliquen així com així detalls de la seva vida privada, els costa parlar del que passa portes endins. A la vegada, pel que he pogut saber, són ordenats, metòdics, silenciosos i tenen un extrem sentit del ridícul. El pitjor que li pot passar a un vienès/vienesa és caure al carrer i que la resta de gent el vegi. Els fa una gràcia terrible si algú cau o si algú trenca l'ordre d'alguna manera. Al metro, als tramvies, només els bojos trenquen l'harmonia latent de l'ambient.

Per això, que una casa es divideixi per la meitat a causa de les obres de l'edifici del costat, cobra doble sentit a Viena:



Per sort, la senyora que hi vivia era a l'hospital quan va tenir lloc l'accident. Però ara resten a la vista de curiosos, turistes i més transeünts les entranyes d'una llar, el pitjor malson per a un austríac/a. La notícia va ser publicada a diversos diaris locals. Jo puc veure un tros de ciutat despullada cada vegada que baixo del metro i vaig cap a casa; l'edifici és, doncs, ben a prop meu.

15 comentaris:

NORMA SANTOS ha dit...

Vaya, a quedado la casa en un estado lamentable.

sé de cine ha dit...

Te diré que no me es tan dificultoso leerte por mi dominio de la lengua francesa, pero porqué no ponés un traductor de google en el blog?
Saludos!

Dona invisible ha dit...

Sé de cine, hace tiempo que quiero poner un traductor, pero quizá porque pensaba que era más difícil, no lo había hecho todavía. Al decirme traductor de google, he ido a buscarlo y voilà! no ha sido tan difícil. Ya tengo traductor!
Saludos!

ROSALIA ha dit...

Son gente discreta, igual que los españoles, que algunos venden en TV sus líos de camas. Supongo que habrás encontrado muchas diferencias Dona Invisible.
Besos wapa.

sé de cine ha dit...

Ahora sí, pude leer perfecto.
Saludos!

Dona invisible ha dit...

Norma, lo peor son los libros que están ahí al aire, sin que nadie les haga caso y mientrastanto todo se derrumba :-(
Rosalía, pues sí, en ese sentido no se parecen en nada a los españoles. Son bastante reservados, les cuesta también, por ej., hablar de sus sentimientos, de aquello que los "desnuda" a los demás. A través de las diferencias también se aprende bastante de la propia cultura.
Un abrazo!

Luna. ha dit...

Acabo de descubrirte por un comentario que has dejado en mi blog, ante todo ¡muchisimas gracias!!
Me encantó Viena. Estuvimos un fin de semana y es preciosos! Debe ser muy curioso vivir allí. Te aseguro que si pudiera, viajaría mucho mas y probaría a vivir en diferentes lugares del mundo.
La casa a quedado para que la mujer sienta vergüenza toda su vida, pobre!!
Gracies per la teva visita al meu blog, m'agrada poguer escriure en catala de tant en tant!
Una abraçada de una Barcelonina que viu a Valencia!

Dona invisible ha dit...

Benvinguda, Luna (no sabia que fossis de Barcelona!) :-)
Sí, és curiós viure a Viena, m'hi vaig habituant, però tot i així no deixo de sorprendre'm moltes vegades.
Em pregunto què se'n deu haver fet de la senyora que vivia en aquesta casa. On deu ser, pobra?

En fi, que ens anirem seguint pels blocs i gràcies pel comentari!

Astrid ha dit...

Dona invisible i pel que fa a la tele que tal? tb hi ha reality shows com els d'Espanya? i programes del cor? Petonets

tchai ladoo ha dit...

Doncs, si! igual que a Espanya, que tot queda portes endins!! hehehehe! ;)

Dona invisible ha dit...

Hola, Àstrid!
Doncs si et sóc sincera, no tinc tele. És una decisió que vaig prendre després de saber que aquí cal pagar cada mes per tenir-ne i, mira, amb Internet vaig fent, tot i que m'aniria bé per l'alemany. Pel que m'han dit, però, no hi ha aquest tipus de programes tan bèsties com a Espanya. Sí que hi ha alguna cosa tipus "ana rosa quintana", però més light i menor mesura.

Tchai Ladoo! A Espanya és escandalós, ho sé. De totes maneres, es dóna la contradicció que als austríacs/-ques els agradem! precisament per aquesta suposada "fogositat" que se'ns atribueix i que part de veritat té :-)

Petons a totes dues i m'alegro que comenteu per aquí!

Una mujer y mil imagenes ha dit...

Hola dona invisible! ostres, no sabia que s'havia de pagar per veure la televisió, que fort!

És la primera vegada que entro i m'ha impactat la foto i m'he quedat enganxada en el teu post.

Dona invisible ha dit...

Una mujer y mil imagenes, benvinguda!
Sí, s'ha de pagar un impost per la televisió pública. A canvi, es veu qeu aquests diners no els treuen dels impostos. Funciona diferent que a Espanya. Es veu que t'has de registrar i pagar una quota. Hi ha gent que mira la tele de manera il·legal, però jo no vull arriscar-me. Es veu que passen a fer inspeccions. En fi. Millor sense tele.

La foto la vaig fer jo mateixa... Espero que ens continuem escrivint :-)!

nomás por fun ha dit...

Fragment d'article de Manuel Vicent a la contraportada de El Pais.

..."Llegado a Viena la ruta de los cafés es como adentrarse en el subconsciente de la ciudad. En el Tirolechof, los camareros sirven pasteles y cuentan lejanas hecatombes a unos jóvenes reclinados en peluches rojos; en el Central un Trotski de cartón sigue jugando al ajedrez desde la época de entreguerras; en el Hawelka, situado frente al Graben Hotel, donde se hospedó Kafka herido ya de muerte, bebe y grita la juventud bohemia dentro de un vapor de cerveza que empapa las vigas de madera; el Landtmann recoge a los elegantes que salen del Burgtheater como figuras de Klimt. Allí se fumaba los puros Sigmund Freud.
En el tercer hombre se alude al café Mozart, el único de Viena que no existe, pero que los resume todos en el inconsciente colectivo."

Admiro a Zweig i a la gent que deixa casa i volta pel món.

Dona invisible ha dit...

Benvingut nomás por fun!

El fragment que cites parla d'una part importantíssima de la cultura vienesa: els cafès. Són tot un ritual, sobretot a l'hivern quan les temperatures són tan baixes que és impossible quedar-se quiet al carrer més d'un minut. T'hi pots estar hores i hores llegint un llibre o el diari amb una tassa de cafè al davant, que ningú no et molestarà. Dóna per tot un post aquest tema.

Gràcies per la teva visita i pel comentari :-)