Fa uns quants dies vaig veure aquesta pel·lícula del '91 dirigida pel gran Sean Penn.
The Indian Runner és la història de dos germans que representen dues opcions de vida ben diferents. El gran, en Joe, és policia en un poble de l'Amèrica profunda, interpretat de forma brillant (diria jo) per l'actor David Morse i el més jove, en Frank, és un home inadaptat que no troba el seu lloc a la societat i decideix allistar-se a l'exèrcit per la qual cosa és enviat a Vietnam.
La pel·lícula comença amb el retorn del germà petit, interpretat pel meu adorat Viggo Mortensen, després d'un episodi en què es veu com en Joe ha de matar un delinqüent en una persecució policíaca.
Els dos germans s'abracen i troben un senyor del poble que felicita el gran per la seva proesa en matar el delinqüent. És el primer senyal del conflicte entre tots dos: en Frank li diu: "per què a tu et feliciten quan a mi en el mateix lloc em considerarien un delinqüent?" Vet aquí el dilema: on són les barreres morals d'aquest món?
La trama es desenvolupa entre l'intent d'adaptació d'en Frank, ajudat pel seu germà, i les vicissituds familiars que els envolten. Però en Frank no se'n surt: família, feina, ser un ciutadà honorable i honrat... és massa per a ell. I no té cap altra sortida. No desvetllaré el final, perquè és impressionant i no vull espatllar la sorpresa si algú vol veure la pel·lícula. Em quedo amb un dels diàlegs entre tots germans. Era alguna així com:
Joe: Frank, què fas aquí? El teu fill és a punt de néixer! No et fa por perdre tot això?
Frank: Jo el que no entenc és que a tu no et faci por tenir tot això.
El que més m'ha agradat, però, és l'amor entre germans (malgrat les diferències) i la química entre els actors que es desprén al llarg de l'acció. En molts aspectes m'he sentit identificada amb les dues posicions al llarg de la història i això és força difícil d'aconseguir de manera efectiva.
Recomanable 100%!
12 comentaris:
Suena muy bien tu reseña Dona Invisible, esa relación entre dos hermanos que son tan especiales. Me gusta el dilema planteado por la trama, siempre con esa fina linea gris que nos hace ver que nada es absolutamente blanco o negro. Mortensen también es mi favorito. Tenemos buen gusto.
Besos wapa.
A mí también me gusta lo que nos cuentas de esa película que no he visto y que anotaré para tratar de conseguirla.
Besitos
Pues otra más que no la ha visto, también la apunto. Me gusta mucho Sean Penn, que aquí es el director (no recuerdo haber visto nada de él como director) Y también me encanta Viggo Mortensen. Muy buen actor y muy atractivo... jejeje
Abrazo grande
Yo la vi hace tiempo y es una peli que no se olvida y Vigo no era tan conocido. Sean Penn siempre ha sido un gran actor.
Un saludo maja.
Rosalía, vi a Vigo Mortensen en Sitges un año y recuerdo que fue increíble ver cómo hablaba con la gente en un perfecto español. Ese día me enamoré :-))
Besos a ti también.
Nuria, la película tiene ya unos años. Todos los actores están jovencísimos (olvidé mencionar que también aparecen Charles Bronson y Patricia Arquette) y a lo mejor te cuesta un poco encontrarla. Si la ves, ya me contarás!
Besos!!
Laura Uve, Sean Penn como actor es muy bueno y creo que como director también (aunque no se conozca tanto esta faceta suya). De Vigo, aix, qué decir :-)!
Abrazos "a dojo"!
Norma, qué bueno que la hayas visto. Sí, es de aquellas pelis a las que les das vueltas durante un tiempo... Vigo está tremendo ahí por eso. Ya apuntaba maneras.
Un saludo, tú más maja todavía :-))
"El hombre que vuelve la espalda a su familia
no es bueno".
"Una historia en la que aparecen el bien y el mal. Pero mucho más allá aparece la mirada a este mundo, es decir, qué es una piedra: un ser inerte, testimonio de la vida, o es sólo una piedra."
La moral: Conjunto de facultades y valores de una persona o una colectividad que se consideran éticamente aceptables. Depende tanto de los demás, de lo que la mayoría establezca, por tanto, qué es el bien y el mal??? hoy tengo un día complicado. Pero sí, es cierto, hay determinadas actitudes, creencias y comportamientos que se salen de lo adecuado y beneficioso para los otros, este podría ser un límite.
Buena película. Gracias por la recomendación. No lo he visto, sí el trailler, hace poco se ha hecho una versión de esta película, no??
saludos.
El cine, el cine...
Als 18 volia ser com Robert de Niro i Tatsuya Fuji.
Als 48, em conformo amb semblarme a la millor versió de mi mateix.
Aixó sí, admiro la força interpretativa, amb aquesta mena d'intensitat serena que aconsegueix en Viggo.
Tremendo actor.
De Sean Penn admiro...a Robin Wright.
I em va agradar la seva adaptació de Dürrenmatt: "Es geschah am hellichten Tag", que es va traduir per "El juramento".
Tant Nicholson com Robin Wrigth estaven esplèndids (malgrat abandonar qualsevol glamour).
Abans, Ladislao Vajda havia fet una gran versió amb el titol de "El cebo", amb un impresionant Gert Fröbe, un dels dolents inolvidables de la història del cine.
http://www.youtube.com/watch?v=pnGR69tackk&feature=related
Buscaré "Indian summer".
Crítica de cine, narradora social, comentarista política, "conaisseur" de noves tendències musicals i artístiques...
Atenció TV3: La dona invisible es la corresponsal que necessiteu a Viena!
Fora conya; es admirable com vas constrüint aquest bloc.
Un gust.
Buscaré "indian summer"...i ves a saber que trobaré, perque estem parlant de "The indian runner"!.
Seré panoli!
Lemaki,
Estoy de acuerdo contigo respecto a la moral: cuando se está perjudicando a los demás, se entraría en el límite del mal... Pero el problema con ese concepto es que tiene tantas versiones como personas hay en este mundo, diría yo, por eso es tan peliagudo.
Ostras, pues no sé si se ha hecho hace poco una versión... He estado buscando información y no he encontrado nada. ¿Tú puedes pasarme el enlace de la nueva versión?
Gracias y un abrazo!
Nomás por fun, hehe, t'entenc amb això de la Robin Wright. Encara que jo em quedo amb en Sean Penn. Vaig veure fa un temps la pel·li de Ladislao Vajda i em va impressionar molt! Uf...
Miraré de veure "El juramento", gràcies per la recomanació.
Ha ha ha, no pateixis pel lapsus. Si no ho arribes a dir, ni me n'hauria adonat.
I, bé, jo només sóc una persona curiosa amb ganes d'aprendre, que es manté atenta al que passa al seu voltant :-)
Gràcies pels elogis de totes maneres. Això em dóna ànims per seguir escrivint.
Petons!
Vinga m'apunto la pel·lícula i després la puc comentar.
I sí, el teu blog m'encanta!
Una abraçada i bon cap de setmana!
Primer Zweig, ara Mortensen... veig que coincidim bastant ;)
Arlette, gràcies!!! Ja comentarem la pel·li, doncs. Bon cap de setmana a tu també!
Aiguasalada, és que Mortensen és molt Mortensen :-)) Schönes Wochenende!
Publica un comentari a l'entrada