Qui no està acostumat a l'estil d'aquest partit polític del qual vaig parlar ja en una altra ocasió pensarà que potser aquests missatges estan passats de moda. Però un partit el principal lema del qual ara és afavorir la sang vienesa i que afirma que "massa estrangers no poden fer bé a ningú" o bé és una broma o millor potser prendre-se'l seriosament. L'extrema dreta juga amb arguments fàcils i s'aprofita d'una situació de crisi per atraure com més votants, millor. Juga amb el sentimentalisme i amb missatges contundents. A més, se serveix d'una maquinària propagandística potent que produeix cartells com aquest, en què el senyor de gris és l'actual alcalde de Viena:
Fruit de la meva curiositat d'aquelles que maten el gat vaig decidir entrar a escoltar un tros del discurs del candidat: "atur", "estrangers", "islamització"... paraules que es van repetir en el curt període de temps que hi vaig ser. La sala plena, nens amb globus blaus i aplaudiments efusius rere cada estirabot d'aquest personatge construït a base de photoshops i envoltat de segurates:
"A nosaltres ens importa els "nosaltres", els vienesos!", diu el cartellet sota Strache. Però qui són els vienesos? Sens dubte no aquells qui ells consideren estrangers de segona categoria. El seu discurs, però, és prou ambigu, com quan admet que no li agrada el nou joc que han proposat els cadells del seu partit, actualment ja prohibit per les autoritats, en què s'invitava als jugadors a acabar amb mesquites i musulmans, com en un vídeojoc de matar "marcianitos". Ambigu per no despertar massa susceptibilitats?
En tot cas, el discurs i l'ambient d'ahir evocaven vells temps i em temo que l'aire dins d'aquests globus no esclati algun dia i inundi els carrers nets de Viena d'aires pudents i ventolats:
(fotos pròpies fetes durant la tarda d'ahir 02.09)
16 comentaris:
Es política y parece que todo vale. Hay que llamar la atención del votante pero ser ambiguo también tiene sus inconvenientes; que el mensaje no sea claro.
Besos wapa.
El racisme està creixent amb la crisi, ja hi era, és clar, peró sempre té més seguidors quan augmenta l'atur i les seves conseqüències. Estic molt d'acord amb tú, hem de prendre molt seriosament el creixement d'aquests grups de extrema dreta (o directament feixistes, no el conec tant com per valorar si arriben a aquest extrem).
Felicitats per aquest text, és força interesant.
Una abraçada
No sé si será realmente por la crisis o utilizamos la crisis como una disculpa para justificar estos brotes de racismo en países como Austria o Francia; ese tipo de discursos no dejan de impresinarme, pero más me impresiona escuchar a la gente repetir esos mensajes y esto ya en España.
Besos
Rosalía, yo creo que en este caso son ambiguos porque no pueden decir a gritos lo que está más que claro: es un partido xenófobo que en democracia no debería existir. El hecho de que intenten ser ambiguos es para mí peligroso... ya que muchos les votarán por ese discurso demagógico sin darse cuenta del peligro de estas ideologías.
Besos, guapa!
Laura Uve, aquest partit (i similars a la resta d'Europa) s'aprofita de la crisi per trobar culpables i així fomentar la xenofòbia. Molt perillós.
Gràcies per llegir-me!
Nuria,
Tienes toda la razón. Estos discursos no sólo se oyen por aquí, también los he escuchado desgraciadamente de forma similar en España. Los políticos de extrema derecha se aprovechan de este caldo de cultivo y fomentan así el odio hacia otras culturas...
Besos!
Primer Jorg Haider, ara Heinz-Christian Strache...
Austria es un dels paisos més conservadors d'Europa?
Es inquietant el fort recolçament que la extrema dreta está obtenint...i no només a Austria.
Es necessari assenyalar la falsetat o la maldat allá a on mostren les seves cares.
Haneke ho fa a la seva darrera película:
http://www.20minutos.es/cine/cartelera/pelicula/30536/la-cinta-blanca/blanca
Admiro el teu compromís
PS. Arribo ara a Lleida des de Barcelona.
Et pots imaginar a on i a la salut de qui m'he pres una orxata.
Nomás por fun, Haider crec que encara era m´se perillós que Strache, ja que era molt més intel·ligent i comptava amb més recolzament.
No sé si Àustria és un dels països més conservadors d'Europa, però sé que és de tradició conservadora, sí :-(
Vaig veure la pel·lícula de Haneke dues vegades i totes dues sessions em vaig quedar enganxada a la cadira. Haneke es va inspirar en el nazisme per parlar de l'origen del mal pel mal...
Ei, era bona l'orxata? Espero que sí. Quina enveja! :-)
Una abraçada .
Aquella llet continua sent or xata!
Conèixes el poema de Federico García Lorca "Pequeño Vals Vienés"?
"En Viena hay diez muchachas,
un hombro donde solloza la muerte
y un bosque de palomas disecadas.
Hay un fragmento de la mañana
en el museo de la escarcha.
y un salón con mil ventanas.
Toma este vals con la boca cerrada.
Este vals, este vals, este vals,
de vida, muerte y suerte
que moja su cola en el mar.
Te leo, te leo, te leo,
en la butaca y en el libro,
en el oscuro desván del sueño,
en nuestra cama de la luna
y en la danza que sueña la tortuga.
Toma este vals de quebrada cintura.
En Viena hay cuatro espejos
donde juegan tu boca y los ecos.
Hay una música para piano
que pinta de azul a las muchachas.
Hay poemas por los rincones.
y frescas guirnaldas de llanto.
Toma este vals que se duerme en mis brazos.
en el desván donde juegan los niños,
soñando viejas luces de Hungría
por los rumores de la tarde tibia,
viendo ovejas y lirios de nieve
en el limpio silencio de tu frente.
Toma este vals del “Te leo siempre”.
En Viena hoy lo bailo contigo
con un disfraz que tiene
cabeza de río.
¡Mira la orilla llena de jacintos!
Dejaré mi boca entre tus manos,
mi alma en tu té con limón,
y en las ondas oscuras de tu andar
quiero mi amiga dejar,
las cintas de un vals".
Federico m'ha permés adaptar-ho una mica...a una amiga invisible.
Una abraçada
Nomás por fun,
Gràciesssssss!!! M'acabes de fer un gran descobriment: una de les meves cançons favorites de Leonard Cohen, que parla de Viena, resulta que estava basada en aquest poema que m'has transcrit de Lorca. I jo no ho sabia!!! En començar a llegir-lo he recordat de cop la cançó de Cohen. He buscat a Sant Google i voilà!
Suposo que ja la coneixies, però vet aquí de nou:
http://www.youtube.com/watch?v=UUtgjjj75_Q
Take this walz take this walz!
Gràcies per la dedicatòria!
No aprendemos... fomentan la superioridad de la propia raza frente a las demás, en este caso, la árabe. Antaño era la judía. Utilizan un lenguaje muy directo, con técnicas propias de marketing: identifican, descubren, conocen y aprovechan las necesidades de los clientes o electores o votantes a fin de satisfacerlas de la manera más conveniente para la empresa o llegar al poder y conseguir la mayoría de votos. Son claros: "ocupan nuestras camas en los hospitales","las plazas de los colegios son concedidas a sus hijos", "se quedan con nuestros trabajos". Este verano discutí, más o menos con otras personas sobre este tema, ellos trabajan en aquellos oficios que nosotros, los españolitos hemos desechado o rechazado porque es muy duro, está muy mal pagado, etc, ésto no lo ven, solo el discurso que han escuchado de los que odian a los extranjeros (xenófobos).
Hay que tomarse en serio este asunto. Así lo ha hecho el sr. Sarkozy, expulsando a gitanos rumanos y búlgaros (creo que ya escribí sobre esto en el post anterior... siento repetirme y reiterar el asunto, pero me parece muy grave).
saludos.
Jo puc afirmar que en alguns moments de la vida m'he considerat un pèl racista, no molt, però és allò de que has tingut pensaments.
He treballat anys amb persones musulmanes i em costa acceptar certes còstums, i les trobo la mar de maques, però seria això.
Ara bé, fins a punts d'extrema dreta no! sóc d'esquerres, però puc dir que certes polítiques d'immigració no han estat ben fetes, i que estem en un moment que la societat no era tant racista, sino des d'un punt de vista ecnònomic s'han tornat racistes, perquè de l'Eto quanta gent és racista?
Que bona l'orxata!
Estoy poniéndome al día con tu blog, pensé que llevarías más tiempo en Viena pero veo que llegaste más o menos hace un año, siguiendo la pista de Stephan Zweig. De este autor leí hace uno año La impaciencia del corazón (antes La piedad peligrosa) y me gustó mucho. Anoto en mi libreta de libros pendientes Carta de una desconocida.
Yo también antes de tener blog pensaba qué podría llevar a alguien exponer su vida en un diario en internet.... y ahora soy yo la que la expone.
Un beso
Lemaki,
Estoy totalmente de acuerdo contigo. Hacen de la demagogia su principal arma para conseguir aumentar beneficios y tener el poder. Es como una empresa que se aprovecha de un caldo de cultivo propicio al odio.
Gracias por mencionar el ejemplo de Sarkozy, no creo que lo hubieras mencionado antes, pero de todas formas sigue siendo pertinente. Valos vientos corren por Europa.
Saludos!
Arlette,
Gràcies per la teva sinceritat. Crec que tots tenim més o menys prejudicis, i de vegades parlem des del desconeixement de les altres cultures. Evidentment hi ha posicions extremes que per a mi són inadmissibles, però també hi ha moltes coses de la cultura occidental amb les quals no estic d’acord! Això no fa, però, que jutgi totes les persones d’aquesta cultura sota aquesta patró.
Sobre les polítiques d’immigració... uf, això donaria per tot un altre post! De totes maneres, jo sempre penso que s’ha de valorar les persones independentment de la seva procedència i que els drets han de ser iguals per a tothom.
Ah, trobo a faltar l’orxata! :-)
Nuria, no, no hace mucho tiempo que estoy en Viena. Todavía ni un año. Pero, claro, aquí se vive todo más intensamente, todo nuevo, acostrumbrarse a otro sitio, otra gente, otra lengua, otra mentalidad... de forma que parece que lleve ya más tiempo. Ahora empiezo a estar “situada”. Sobre los blogs, ya llevaba tiempo leyendo y comentando otros blogs y fue cuando me vine a Viena que decidí empezar con uno. Como una necesidad vital de expresar todo lo que me pasa aquí. Tu blog me parece muy interesante, nos seguimos leyendo!
Els recels i els odis cap a les altres cultures sempre m'han semblat d'allò més absurds. És la mateixa qüestió de sempre, saber-se ficar en el paper de l'altre: què passaria si fos jo la que es troba en les circumstàncies d'aquella persona? Què faria jo si hagués nascut a Bulgària o a Viena o a on fos?
Eli
Eli,
D'això se'n diu empatia i malauradament no tothom disposa d'aquesta qualitat tan valuosa.
Petonetsssssss!!
He arribat aquí mitjançant el blog d'en Jaume i na Mercè; quan he vist "Stephan Zweig" no he dubtat ni un segon a obrir l'enllaç cap aquí. També ell és un dels motius (entre molts altres) que m'han duit a viure a aquesta meravellosa ciutat.
I en els pocs dies que fa que som aquí, m'han cridat força l'atenció els cartells propagandístics d'aquest senyor (no Zweig, a Strache em refereixo), sobretot perquè en tenia un de ben gros just al costat d'on estic vivint provisionalment (fins que trobi alguna altra cosa; millor dit, fins que el 18 de setembre em facin fora). A banda dels mallorquins ja anomenats, alguns dels millors amics que he fet a Viena són turcs...
No em vull allargar massa, però estic contenta d'haver trobat el teu bloc i el seguiré tant com pugui, des de la vora mateix, des d'aquesta ciutat on el sol es mostra cada vegada més tímidament...
Aiguasalada, benvinguda! En Jaume i la Mercè ja m'ha parlat de tu!
Si comparteixis la passió per Zweig, ens hem de conèixer ;-)
I els cartells d'Strache, també em sorprèn que n'hi hagi tants i de tan grossos. Sempre em pregunto d'on deuen treure tants calers per finançar tot aquest aparell propagandístic, tenint en compte que no són la principal força a Viena. Si tenen més cartells que l'SPÖ i l'ÖVP junts!!!
Ara vaig a visitar el teu bloc també! I espero que ens coneguem, ja que vivim a la maetixa ciutat!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada