La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

14 de nov. 2010

Per llegir (2a part)

El segon llibre que vaig acabar de llegir i que volia comentar al bloc és Unterm Rad (Sota la roda), del famós guanyador del premi Nobel de Literatura el 1946, Hermann Hesse. La novel·la, la vaig comprar en un Flohmarkt, ara ja fa gairebé dos mesos -concretament en parlava en aquesta entrada- i, malgrat que no es tracti d'un llibre molt extens, m'ha suposat un cert temps llegir-la, ateses la dificultat de l'alemany i les ganes d'assaborir-la com cal. Unterm Rad explica la història del petit Hans Giebenrath, que viu en un poble d'Alemanya (Selva Negra) a principis del segle XX i que està sotmès a una terrible pressió per la severa societat de l'època, encarnada principalment en els estaments eclesiàstics i en la figura del seu pare. El jove Hans sent una atracció especial per la natura, contempla els paisatges que l'envolten, practica la seva passió, que és pescar, per ex. Però el destí li té preparada una altra missió, tot el poble n'és conscient: ha d'ingressar al seminari. Per això, estudia nit i dia, sense descans, per poder arribar a superar la prova d'ingrés. I la supera, i ingressa en una institució fèrria, arcaica, castradora i limitadora de l'afany creatiu dels joves estudiants. Mentre llegim, podem sentir aquesta sensació d'ofec i de tristesa absoluta i com el mateix sistema acaba amb el poder creatiu dels infants i amb qualsevol capacitat de pensar per ells mateixos. Els fets es desencadenen sense tornada enrere i les vicissituds aboquen en Hans a un tràgic final que no desvetllaré, però que posa en qüestió tant la família, com la societat, com el sistema educatiu. El mateix Hermann Hesse (cliqueu-hi si voleu llegir-ne la biografia) va patir la pressió de l'època i va intentar suicidar-se el 1892, és a dir: a l'edat de 15 anys, la qual cosa el va dur a passar per una sèrie d'institucions: de salut mental i per a "joves problemàtics", fet que posa en dubte, si més no, l'efectivitat del sitema. Novel·la molt interessant, curteta (hi ha traduccions en català -Ed. Empúries- i en castellà -Ed. Alianza Bolsillo, per ex.-), però que indueix a la reflexió el sistema educatiu abans i ara. Respecte a l'actualitat hi hauria molt a dir també. Em pregunto si els plans educatius responen a les necessitats de les generacions del futur i, sobretot, si fomenten la creativitat i el lliure pensament dels joves, però això ja seria un altre tema.

27 comentaris:

enric batiste ha dit...

Haurem de preguntar: qui és que fa
uns plans educatius, obligatoris
i d'un únic rail per passar roda?
Després també: com creix la llibertat
que neix amb els subjectes que s'eduquen
des de la consciència creativa
de llur responsabilitat de viure
en el món, entre molts, conjuntament?
Serà la llibertat de la cultura
la creativitat de l'expressió?

Un petó de preguntes no respostes

Laura Uve ha dit...

Quasi bé que no recordava de que anava aquesta novel.la, molt bon resum. Síii, he recordat que recull l'ambient asfixiant al seu poble i al seminari. M'agradava molt aquest autor i vaig llegir molt d'ell, però ja fa temps.

Dona, ets una crac ehhh, llegir en alemany... ufff.

Per certttt, igual ja has explicat la raó del nom del teu blog, rere la pista de S. Zweig, sempre penso en preguntar-te . He llegit quelcom d'ell, ara recordo, "El mundo de ayer" y "Viaje al pasado", em van agradar molt.

Respecte a la teva reflexió final, jo diria que probablement els programes no responen a les necessitats dels alumnes, però excepte quan han de fer un altre examen (tipus selectivitat), crec que el professorat se'ls ha de saltar tranquilament i adaptarse en la mesura de lo possible a l'auditori que té, que no significa sempre, explicar allò que els hi agrada. Aixó sí, fomentar la pròpia opinio, el lliure pensament és clau, però molt difícil. És la meva opinió, és clar.

Una abraçada.

enric batiste ha dit...

Permete'm unes poques breus paraules
del meu recolçament a Laura Uve.

Dos petons al més lliure pensament

Elisabet Pérez Besa ha dit...

Ui! Sempre són tan suggestives les teves entrades al bloc. De cada una podríem discutir llargament perquè són com petites espurnes explosives :)
En primer lloc, no he llegit el llibre, però ara ja en tinc ganes. Conec a l'autor (amb Demian i altres) i és d'aquells que dins d'un mateix marquen un abans i un després. Enceta camins de recerca i això, crec, és imprescindible que ho fem tots (cercar).
Pel que fa a l'educació per a mi és un pilar bàsic de la societat. Actualment el sistema educatiu no és gens crític, és pràctic i d'aquí uns anys en veurem les conseqüències. De tant en tant hi ha veus crítiques, però com que neden al costat de les no-crítiques queden silenciades. Cal ser més creatius i pensar en llibertat. Però com sempre, és més fàcil deixar-se portar que no pas reinventar-se cada dia.
Gràcies pels teus esforços diaris!
Eli

Jaume ha dit...

Uf, m'he angoixat nomes llegint l'apunt. No vull ni imaginar que em passarà si llegeixo el llibre.

El tema de l'educació que treus a la llum és molt interessant. En la meva opinió, un sistema divers on s'eduquin alumnes (no grups d'edat) segons les inquietuds d'aquests, topa amb un problema mal de superar: és car. Bé, menteixo, és mes car que els sistemes actuals.

De fet, les reformes educatives a Espanya estaven encaminades a una educació més personalitzada, però la falta (intencionada?) de recursos a la practica a implicat pocs canvis.

Afortunadament avui en dia no es tractaria igual que al llibre a un jove que hages intentat suïcidar-se. Poc a poc, el món segueix avançant!

Nuria ha dit...

Muchas veces no interesa educar a la gente para que piense libremente, resulta más fácil de manejar la gente que de alguna manera no piensa por sí misma y se deja llevar por la inercia, por la tranquilidad que proporciona una vida acomodada.
Un besooo

Dona invisible ha dit...

Enric Batiste, preguntes molt difícils de contestar. Sobre la primera és obvi que qui fa els plans d'estudis no és qui després els posarà en pràctica i que falten agents d'intervenció en aquest tema tan i tan important per a la societat. D'altra banda, és veritat que molts creadors en potència són "castrats" en funció d'una societat basada en la producció i el consum. És obvi que cal que ens guanyem la vida i per això surt més a compte ser economista que ser poeta. Però per a mi una de les parcel·les de llibertat és la creació i la cultura. Sí senyor, tens tota la raó. Sense aquesta esfera, tot seria realment asfixiant i insuportable.
Una abraçada i gràcies per fer-me pensar. Per descomptat, el reconeixement que fas més avall per la Laura és ben rebut :-)

Laura, no et pensis que la meva feina em costa llegir en alemany i, després d'estudiar tant la llengua aquí i de manera tan intensiva, crec que no podria ser d'una altra manera!
La raó del nom del meu bloc és que simplement em va agradar molt "Carta a una desconeguda", que vaig veure en teatre a Barcelona i que després vaig llegir i que, per això, em vaig interessar més per aquest autor. També he llegit "24 hores en la vida d'una dona" i em fascina pensar que un home en aquella època pogués arribar a entendre tant l'ànima de la dona. Els llibres que has citat, no els he llegit, ves per on. Però ja entren dins la meva llista de pendents a partir d'ara.
Oh, em puc imaginar que ets una bona profe, m'agradaria molt parlar sobre aquest tema amb tu. Quan jo vaig exercir (que no va ser molt de temps) com a profe en diverses escoles (privada i pública), em vaig sentir taaan frustrada i crec que una de les moltes coses que fallaven eren els plans d'estudi. En el cas de la privada era molt difícil saltar-se'ls. Tot plegat esgotador i asfixiant. El que comentes és molt difícil, ja que sovint també ens trobem amb el rebuig de pares, comunitat i els mateixos adolescents...
En fi, admiro el vostre paper, o sigui que endavant! Petons.

Eli, estic segura que el llibre t'agradaria. De fet, ja tenia referències de Hermann Hesse gràcies a tu. Crec que el llibre critica el sistema educatiu de l'època en el sentit més ampli (és a dir, no només concentrat en l'escola, sinó també en la família, la gent que t'envolta...), però m'ha fet reflexionar sobre si el que tenim actualment acompleix les expectatives que hauria de tenir tota educació i si forma persones crítiques, amb cultura i coneixements o si forma només màquines per a ser incloses en el mercat de treball. Jo també penso que dintre d'uns anys en veurem les conseqüències. En el teu cas, tu com a profe de filosofia crec que ets importantíssima per ajudar a pensar els joves, encara que és una tasca no gens fàcil. Ai, si estiguessin més valorats, els filòsofs :-)
Petonets.

ROSALIA ha dit...

Imagino tu dificultad para leerlo en alemán pero Dona creo que eres una mujer tenaz.
Besos wapa.

Dona invisible ha dit...

Jaume, sí, el cert és que quan el llegeixes t'encamanes d'aquesta angoixa i també de l'atmosfera de l'època, que a mi m'ha dut també a pensar com hem canviat des de llavors, però a la vegada em fa ser crítica amb el sistema actual. Aquesta reforma educativa de què parles crec que està molt enfocada al mercat de treball: estem educant el que la societat de consum ens demana... El Pla Bolonya també està encaminat en aquest sentit. I, sí, tens raó, es necessita una inversió grossa en educació (encara que no només), que inclogués un pla integral: ratio d'alumnes per classe, professorat i formació, plans d'estudis... Uf, jo sola no puc arreglar el món!
Ah, un apunt, no és el personatge del llibre qui va intentar suicidar-se, sinó el mateix Hesse, l'autor! I ell va viure realment aquesta situació... Afortunadament avui no seria tractat igual, no.
Una abraçada!

Nuria, está claro. El poder nunca se ha interesado por formar a pensadores y críticos, pero se supone que en democracia ésa es la riqueza: el punto de vista y el criterio de todos debe ser tenido en cuenta. El fallo es de base y actualmente creo sinceramente que el sistema educativo deja mucho que desear en ese sentido.
Besitos!

Dona invisible ha dit...

Rosalía, eso sin duda: jejeje Despacito y con buena letra y porquito a poco acabé por fin el libro, pero me ha interesado mucho.
Un abrazo!!!

LaMirandolina ha dit...

Hesse sempre és una bona elecció. En alemany, però, ja són paraules majors. Ja deus dominar la llengua a la perfecció, eh? Me n'alegro. :) I sobre educació, ensenyament i aprenentatge, la discussió seria taaaaaaaan llarga... Fins aviat.

Laura Uve ha dit...

Dona, no sé si soc bona profe, faig el que puc. És una tasca complicada i que la majoria de la societat banalitza i desprestigia per qualsevol motiu.
Felicitats de nou per la teva entrada, ja saps com m'agraden.
Un abraçada

Dona invisible ha dit...

Mirandolina, a la perfecció no es pot dir mai, crec, a no ser que et quedis aquí vint anys! Però sí que he avançat moltíssim en poc temps. I m'alegro de poder llegir Hermann Hesse en versió original :-) Uf, ja dic que sobre educació se'n podien escriure més entrades.
Una abraçada.

Laura, creu-me que t'entenc perfectament. Sé com és de dur ser profe de secundària i fer-ho bé i el que representa cada dia afrontar aquesta professió. La meva admiració més profunda!
Gràcies i petons!

NORMA ha dit...

Leí esa novela, hace tiempo, pero en castellano...yo y el alemán no nos llevamos bien Dona Invisible. Bueno, soy bastante mala con los idiomas y porque por mi profesión el inglés es obligatorio por bases de datos que compartimos con el resto de las policías europeas...pero veo que te has apañado guapetona.
Un besazo.

Dona invisible ha dit...

Norma, a mí es que me encantan los idiomas, disfruto aprendiendo y para mí era el principal motivo por el que vine aquí: perfeccionar el alemán, comunicarme en esa difícil lengua. Todo un reto!
La novela vale la pena leerla, sea en el idioma que sea :-)
Besitos!

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

Ostres llegir en alemany, té el seu mèrit i entendre-ho encara molt més!

M'agrada molt com has escrit aquest post.

Dona invisible ha dit...

Gràcies, maca, bé, m'he esforçat molt per l'alemany des que sóc aquí.
Un petonàs!

nomás por fun ha dit...

Unsichtbar frauen?...ihr gutscheine viel!

http://www.youtube.com/watch?v=aBXnmoopj0s

Gràcies a traductor google i youtube per la seva inestimable ajuda (les coses clares i la xocolata espessa).

Dona invisible ha dit...

Nomás por fun, guauuuuuuuu quin compliment! Gràcies pel vídeo i per les paraules en alemany.
Una abraçada!

nomás por fun ha dit...

Doncs encara he descobert una altra joia els darrers dies.

http://www.youtube.com/watch?v=5MWHFrXiq-Y&feature=related

No puc deixar d'escoltar-la.
Quin plaer deu ser cantar a dos una cançó com aquesta!

Dona invisible ha dit...

Nomás por fun, Mark Lanegan! M'encanta aquest home, el vaig veure fa poc aquí a Viena... tot introspecció, sentiment i sinceritat en les lletres. Molt bona parella i tria.
Una abraçada!

lemaki ha dit...

Siento el retraso...

Qué interesante. No conocía el libro ni al autor (ya conoces mi ignorancia) premio Nobel de Literatura en 1946. Es un tema muy apasionante. ¿Cúal es la función de la escuela? ¿qué finalidad tiene la enseñanza? adoctrinar, pulir la parte salvaje, natural que todos tenemos?

He encontrado algo que es muy ilustrativo: "La maestra procede a dar las instrucciones paso a paso, y mostrando con sus movimientos a los niños lo que tienen que hacer. Toma una bolita de algodón, le pone pegamento y la pega dentro del contexto de la figura en la cartulina. Después de un rato les pide a todos que levanten sus trabajos y lo que se puede observar son 20 conejitos iguales (el trabajo de la cartulina). La maestra aplaude y felicita a los niños por lo bonitos que quedaron sus trabajos".

Así es como se trabaja la uniformidad, la monotonía, la igualdad en el colegio... por tanto, entiendo que el personaje de este libro estuviera desencantado con el sistema educativo, donde se insta a no salirse de la línea establecida, prefijamos los límites... ya lo sé, es una utopía (venir a tu blog es tratar y reflexionar sobre lo que se debería hacer y no hacemos... algo depremente).

Como siempre, un placer esta visita, llena de sabiduría y conocimiento. Enhorabuena por la lectura de este libro en alemán, sin duda, aumenta más mi admiración por ti... jejeje.

Un saludo.

lemaki ha dit...

uff, estoy releyendo mi comentario y casi no me entero de nada por lo mal escrito que está. Los miércoles salgo de casa a las siete y media de la mañana y no llego hasta las ocho de la tarde/noche... por tanto, siento también la gran abundancia de faltas y errores en la escritura.

chao.

Dona invisible ha dit...

Lemaki, te has explicado perfectamente, me ha gustado mucho la cita de la maestra que da instrucciones a los niños para dibujar los conejitos... Y la falta de creatividad por ponerlos a todos bajo un mismo estándard.
Un abrazo!

troyana ha dit...

Dona Invisible,
de Herman Hesse leí otros títulos hace tiempo,de todos el que más me gustó fué "Demian".
En cuanto a la cuestión de si el sistema educativo se adapta a las necesidades reales del alumnado,en mi opinión,creo que hace bastante agua por muchas razones,especialmente en cuanto a la franja de edad de 15 y 16 años ya que muchos adolescentes no quieren seguir estudiando y fracasan académicamente,por lo que hay que seguir inventando nuevas fórmulas para que puedan aprender un oficio antes de los 16 sin incurrir en ninguna contradicción legal.
Por otro lado,creo que es imprescindible que se enseñe a los menores y jóvenes a pensar por sí mismo,a tener conciencia crítica y a la vez constructiva,pero a menudo las exigencias del sistema(plazos,objetivos,objetivos,plazos...) hace que sea más fácil trabajar con alumnos manejables y expulsar a los alumnos que una y otra vez no encajan y son sólo fuente de problemas y más problemas.
En fín,es sólo mi opinión.
Un saludo y un placer descubrir tu blog!

Dona invisible ha dit...

Hola, Troyana! Bienvenida a este humilde blog! Gracias por la referencia "Demian". He leído la sinopsis y creo que me puede interesar.
Totalmente de acuerdo respuesto a tu análisis sobre el sistema educativo actual. Yo además añadiría que los errores de concepto empiezan casi desde el principio de la educación: niños que son creativos y que son obligados a una educación uniformizada y poco personalizada... En fin, habría mucho que hablar.
Un saludo y vuelve cuando quieras!

troyana ha dit...

Mira,te enlazo en mi blog y así será más fácil volver;)
y sí,estamos ante una educación uniformizada y ante una sociedad que refuerza la mediocridad,la alienación y el no significarse en nada.
saludos!