La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

22 de des. 2010

Teatre d'improvisació, nervis i d'altres

El passat dilluns vaig tenir el plaer d'assistir a una obra de teatre d'improvisació, convidada per una amiga catalana que viu a Viena des de fa quatre anys i coneix la meitat de la gent que habita aquesta bella ciutat. Va ser realment interessant; es tracta d'una companyia amateur que es diu "artig.impro" i el títol de l'obra era "Familie Kellermann": l'obra era la una representació d'un sopar d'empresa familiar, al qual tots estàvem convidats. Va ser realment una experiència interessant formar part com a públic i a la vegada com a actriu passiva :-) de l'escena: típic sopar d'empresa, guardant les formes, en què tothom ha de fer veure que està molt content amb el cap, on la família es mostra com a ideal i de mica en mica van sorgint elements que ens desmostren que no és així. Vam riure, vam sopar, vam beure i el moment àlgid va ser quan la meva companya va haver d'explicar el que és el "Caga Tió" i la figura del Caganer, com a representatives de la cultura catalana. No sé què deurien pensar els austríacs de nosaltres, però tots van escoltar atentament i estupefactes davant aquests estranys catalans, que fan aquestes coses de fer picar un tronc perquè "cagui" o que tenen la figura d'un senyor fent caca al pessebre :-)! La veritat és que no havia trobat tan divertides les nostres tradicions com des que m'ha tocat explicar-les a persones que en són totalment alienes. Tot això va ser improvisat, és clar. Nosaltres érem la delegació d'estrangers dins l'empresa, que veníem de Mallorca i de Barcelona i que érem tractats amb el folclorisme amb què es tracta algú de fora des d'una perspectiva conservadora (entengui's la ironia i la crítica). La família va deixar de ser ideal en el moment en què es comet un crim i arriba un excèntric inspector que ha de resoldre el cas. Va ser una nit divertida i inesperada.
A banda, fa dies que no paro de resoldre coses que em quedaven per resoldre, amb la sensació que encara tinc molt per fer a Viena, però amb la certesa que començo un nou any amb noves perspectives. Veurem com es presenta. De moment, el primer és el primer i quins nervis abans de marxar! Passaport, maleta, regals, documents, ho tinc tot? El cap? Aiiiii

Ens veiem o bé aquest any o bé el que ve (però ja des de Barcelona)!

23 comentaris:

Ignasi ha dit...

Acabo de contactar amb els representats dels controladors i amb els serveis de meteorologia del paisos per on pasarà la teva aeronau.
Quasi puc assegurar-te que no tindràs problemes al respecte, però si sorgeix qualsevol imprevist trucam.
Tinc certes amistats a l'espai aeri Schengen i al MeteoCAT... i no dubtis que les farè servir.

La dona invisible ha fet mèrits per tenir unes bones vacances a BCN.

Fins aviat!

Rosalía Navarro ha dit...

Sí, hay costumbres catalanas que son muy especiales y únicas.
Que tengas un buen viaje Dona y ya nos contarás como ha ido todo.
Besos y felices fiestas.

U-topia ha dit...

Sembla divertit i emotiu el que expliques. Deu ser molt difícil explicar el CAGA TIÓ... però ho van entendre???

Sip sip... imagino els nervis de tornar a Barcelona després de aquest temps d'absència. Bon viatge!!!!

Ptnssssss

Nuria ha dit...

¡¡Buen viaje y felices fiestas!!
Un abrazo enoooooorme

Balovega ha dit...

Buenas noches...

Que tengas a partir de ahora, los mejores momentos, las mejores fiestas, todo lo mejor te deseo junto a los tuyos...

Un abrazo

Anònim ha dit...

Super chula vienesa-catalana...felices fiestas y deja los nervios que te lo vas a pasar en grande...Oye, te mando un recado para cuando vayas por Barcelona, dile a Guardiola que nos dejen algo para ganar...
Un besazo.

Dona invisible ha dit...

Nomás por fun! Gràcies per totes les teves gestions. Ha funcionat! Ja sóc a casa, i tinc una calor!!! Això no és hivern ni és res!
Ens veiem aviat.
Una abraçada!

Rosalía, yo las encuentro más curiosas ahora esas costumbres, que las veo un poco "desde fuera". Y todo ha ido bien. Ya estoy en casa, gracias.
Un abrazo!!

Laura Uve, doncs no sé si ho van entendre, però van escoltar molt atentament! Tot plegat va ser ben curiós. Ja sóc a casa, i he passat nervis, sí! Però tot ha anat bé.
Petons des de ben a prop!

Nuria, gracias. Felices fiestas a ti también.
Un abrazo doble!!! :-)

Bailovega, bienvenida y gracias por tus deseos. Igualmente para ti.
Un abrazo!

Norma, jeje... los nervios ya están fuera. Bueno, si veo a Pep ya le daré tu recado (aunque no soy muy futbolera, pero al que sí que conozco es al Xavi, casualidades de la vida es del mismo pueblo que yo :-))
Besosss desde aquí al lado :-)!

Ofelia Gasque Andrés ha dit...

Ara m'en vaig a l'aeroport a buscar a la meva vienesa. Estic tan contenta....i com tu ja deus estar aqui, BENVINGUDA¡!¡
I molt Bon Nadal.

Una abraçada***

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

jajaja que bo lo del caganer..sort que ho devieu explicar parlant, perquè amb mimica, la cara dels altres hauria estat espectacular!

Vas a activitats molt originals!!

Noia m'alegro que ja arribis a les nostres terres més properes! Et desitjo molt bon viatge!!

una abraçada Dona!!

Dona invisible ha dit...

Ofèlia, sí, ja sóc per aquí! Gràcies, que gaudeixis molt amb la teva germana!
Una abraçada!!!

Arlette, hehehe... de fet, la meva amiga portava una figureta de veritat, i un caga tió també, i els ho va ensenyar directament. No es van haver d'imaginar res :-)!
Aquesta activitat era ben original, sí.
Gràcies, ja sóc per aquí!
Una abraçada!

U-topia ha dit...

BENVINGUDA!!!! Ja t'has tret roba suposo, avui fa un dia esplèndid. Ara, fins i tot, ha sortit el sol :)

Una abraçada.

oliva ha dit...

Bien, ya he leido que estás en Barcelona. Me alegro mucho y sin duda, esto no es frío y nada comparado con el clima de Viena.

Siempre he oido hablar sobre el caganet catalán, pero yo tampoco sé el origen y el motivo de que esta figura se encuentre en los portales de Belén. Ya me contarás o de acuerdo, lo busco en internet.

Te cuento un secretillo (al hilo de tus palabras): nuestros pequeños han representado en el festival de navidad, la Cena de Navidad, ya te imaginas, había langostinos de cartulina, botellas de champán de cartulina color oro, racimos de uva con globos dorados, polvorones brillantes de cartulina, estrellas de cartulinas, pavos de cartulinas, regalos de cartón, reloj... por tanto, tu experiencia y la mía, pueden llegar a ser similares, solo que yo sudé, grapé cartulinas, dirigí a los enanos, bailé... creo que mi día fue algo más movido que el tuyo, pero tanto tú como yo, disfrutamos mucho, es lo que desprenden tus palabras.

Me alegra leerte y conocer acerca de tus reuniones sociales.

Un abrazo y diviertete mucho.

Dona invisible ha dit...

Hola, Oliva!
Sí, ya estoy en Barcelona, nada de frío, la verdad :-) Esto es una maravilla.
Para serte sincerta también tengo que buscar el por qué de esta figura del caganer en el belén (estoy segura que tiene algún significado).
Estoy convencida que tu festival con los peques fue muuuuuuuucho más movido que mi particular cena. Tiene mucho mérito ese trabajo con los niños, y lo digo por experiencia (sólo lo hice durante un año).

Un abrazo, Oliva!

Eli ha dit...

Otia!
Quantes sorpreses! Com que no miro l'agenda, ni el calendari, ni el rellotge... ja ets aquí!!! Ja t'escriuré, que hem de quedar! colloni. Que guai. Benvinguuuudaaa!
I a més has estrenat nova imatge al bloc. M'agrada molt la fotografia de l'inici.
I ja saps, a fer cagar el tió!!!
Petons!
Eli

Dona invisible ha dit...

Eli!
Sí, ja sóc aquí: el temps és relatiu, recordes? :-)) Hem de començar a quadrar agendes!!! Gràcies per la benvinguda. La foto de l'inici és dels meus inicis a Viena, davant del Schönbrunn.
Que vagi bé el caga tió avui!
Petons

oliva ha dit...

Has cambiado de avatar, de cabecera y de estilo en general... sin duda, tienes muy buen gusto. Antes me gustaba pero ahora tu blog está muy renovado, como más flamante, como un coche nuevo. Te ha sentado bien ir a Barcelona, volver a casa y tener más tiempo libre o tal vez, tengas menos tiempo libre para estar en casa... pero igualmente, me gusta esta reforma.

Un abrazo y que disfrutes de tu tiempo de descanso.

Nuria ha dit...

Me encanta la reforma que has hecho en tu blog, la nueva plantilla, la foto que encabeza el blog...
También me gusta mucho tu nueva foto de perfil ¿eres tú, no? Estas muy guapa en la foto.
Besossss

Dona invisible ha dit...

Oliva, año nuevo, vida nueva y blog renovado :-)! Realmente, de momento solo he visto a la familia y he tenido tiempo para descansar y reflexionar, sí. Cuando pasen los festivos, podré ver a más gente.
Una abrazo y gracias!

Nuria, como tú también tenía ganas de cambiar. Sobre todo el fondo tan blanco deslumbrante que no es muy ecológico y por la noche era demasiado agresivo.
Síiiiiiii, soy la de la foto!!! Es de hace unos meses en Viena. Mi pelo no ha parado de crecer desde entonces: a lo salvaje :-)
Una abrazo!!!

oliva ha dit...

feliz año nuevo (solo pasaba para darte un apretón de manos...).
que se cumplan al menos algunos de tus deseos o muchos.

un abrazo.

Dona invisible ha dit...

Gracias por los buenos deseos, Oliva, feliz año nuevo para ti también. Espero que ayer lo pasaras en grande y que el 2011 sea buenísimo para ti!

Un abrazo!

Ricardo Miñana ha dit...

Muchas felicidades para este año, dale vida a tus sueños y que la crisis pase de largo.

¡¡Feliz año 2011!!

Un abrazo.

oliva ha dit...

No estas en Viena?? sigues en Barcelona?

Dona invisible ha dit...

Oliva, todavía no estoy en Viena. Vuelo mañana :-)!
A ver si tengo un momentito para contar algo de estos días.
Un abrazo!