La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

11 de març 2011

Per què han de treballar més els professors

En un d'aquells diaris que regalen al metro i a l'autobús, la qualitat dels quals és dubtosa, he trobat un article que es titula "Darum sollen Lehrer mehr arbeiten", que vol dir: "Per aquests motius els professors han de treballar més". Vull traduir gairebé la totalitat de l'article, perquè crec que és important:

Els motius pels quals els redactors d'aquest article pensen que els professors haurien de treballar més són:

“-Més de 300.000 escolars necessiten ajuda extraescolar, perquè els professors fracassen. Cada any, aquest fet suposa a les famílies una despesa d'uns140.000 Euros.
-Un total de114.000 professors guanyen una mitjan d'uns bons 51.000 Euros l'any.
-Per contra, els professors fan classe unes escasses 20 hores per setmana, malgrat que el seu contracte és de 40 hores.
-L'altra meitat del temps el fan servir per a la preparació de les classes, correcció, cursos de reciclatge...
-El 2010 es van destinar 7,2 milers de milions a formació. D'aquests diners, els professors rurals es van endur 3,4 milers de milions i els federals (Bundeslehrer), 2,8 milers de milions. En total, els professors suposen un 86% del total del pressupost per a formació.
-Al costat de les 5 setmanes de vacances que tenen els treballadors en general, els professors en tenen 12 (!).
-Els funcionaris que decideixen la jubilació anticipada poden cobrar el seu sou íntegre sense retallades. D'altres cobren un màxim de 370 Euros.
-I a més: hi ha algunes ovelles negres entre els professors, que no es poden rescindir, que fan que milers de nens perdin la il·lusió per aprendre."

L'article s'acompanya d'una fotografia, on es veu la imatge d'un professor girat d'esquena mentre escriu a la pissarra i un nen aixeca la mà. És clar, el professor no l'està veient. Hi ha el següent peu de lletra: "Ara els professors volen fins i tot fer menys de les 20 hores lectives."

No nego que tots tenim part de responsabilitat en el fet que el sistema educatiu faci aigües. Però aquesta anàlisi és maniquea, simple i molt fluixa. Cal un replantejament global, que no només inclou els professors, que són una part del sistema educatiu, que engloba molts altres sectors. On és l'anàlisi sobre el paper que hi juguen els pares o sobre els nous reptes de la nostra societat? Estic segura que la persona que ha escrit aquest article mai ha donat classes i menys a nens i adolescents! Si no, sabria que una hora lectiva equival a tres hores de despatx en una feina "normal"; sabria quantes baixes per depressió hi ha entre el professorat, sabria del sentiment de frustració davant un sistema que et dóna l'esquena; sabria que no es tracta només d'una qüestió de pressupost (com si per art de màgia, els diners ho canviessin tot, encara que -està clar- l'escola necessita una inversió). Tampoc crec que calgui fer culpables els professors sobre el trist fet que algú cobri una pensió de 370 Euros.

Estic una mica decebuda i sorpresa que aquí les coses no siguin gaire diferents que a Espanya en aquest sentit. Senyor Erich Nuler (autor de l'article), desprestigiant el professorat no ajudarà a millorar el sistema. Al contrari, si professors-família i sistema no treballen plegats, no contribuirem que els ciutadans i ciutadanes del futur tinguin l'educació que esperem per a ells.



13 comentaris:

Aiguasalada ha dit...

Mira que em costa ser crítica, però com a mestra, no puc estar més d'acord amb tu. Els i les professionals d'aquest sector tenim de cada vegada més obligacions educatives -cal fer educació per a la salut perquè es rentin les mans abans de cada menjada, cal fer educació sexual, cal educar els i les alumnes com a bons ciutadans i ciutadanes, a més de fer tallers especials per a celebrar totes les festes que hi ha al calendari, i per descomptat hem d'ensenyar (facilitar l'aprenentatge de) tot el que és al currículum vigent. Això implica reciclar-se constantment, perquè com que l'escola no funciona, l'hem de canviar un any sí i l'altre també. Però per altra banda, resulta que ens retallen de per tot arreu: econòmicament i moralment. Tenim massa vacances... ho diu qui no ha estat mai dins una classe. Feim poques hores de feina... qui compta les hores que es poden arribar a fer a una escola quan els nins i nines ja no hi són? O a casa! I ens aferram al fet que ens encanta la nostra feina, perquè sinó... Si troben que mestres i professors vivim tan bé, les Universitat són obertes tots els dies.

Nuria ha dit...

Sí Dona, estoy de acuerdo contigo, que un profesor tenga 20 horas lectivas a la semana no quiere decir que sólo trabaje esas 20 horas, todos sabemos que la preparación de las clases, la corrección de exámenes, las tutorías... también forman parte del trabajo de un profesor, además de los quebraderos de cabeza que a veces acompañan a un profesor las 24 horas del día.
Es muy fácil echarle la culpa al profesor de la falta de ilusión y motivación de los jóvenes, el problema no es tan sencillo como eso, la sociedad en la que vivimos fomenta muchos de esos comportamientos.
El desprestigio de los profesores parece que es algo comparten muchos países europeos, pues en Francia la situación es muy similar a la que te toca a ti vivir en Viena.
Un beso y buen fin de semana

Dona invisible ha dit...

Aiguasalada, gràcies pel teu comentari. M'agrada que parli una mestra, que té ple coneixement de causa. I em consta que tu estàs plenament motivada i dónes el millor de tu malgrat les dificultats. Jo ho vaig intentar i era massa per a mi, al final vaig optar per la meva salut i vaig deixar la formació reglada per la noregalada, amb d'altres problemes, i on cobro menys, però com a mínim dormo tranquil·la. Si tan bé vivissin els profes, m'hi hauria quedat, no?
Una abraçadaaaaaaaaaa!!!

Nuria, sólo una pequeña aclaración: yo no vivo la situación en primera persona, tan solo me solidarizo con los profesores de la enseñanza reglada, porque yo también lo fui y sé lo que se vive. No niego que haya alguno que le "echa morro" al asunto y vive quitándose de encima los problemas, pero la mayoría se dejan la piel ahí y no es justo que encima desde fuera se les cubra de más desprestigio todavía. Eso no ayuda para nada. Si familia-instituciones-profesores no hacen un trabajo en común, difícilmente conseguiremos nada. Me he sentido muy mal al leer este artículo tan populista, ver escrito ahí lo que a veces dice la gente me ha revuelto el estómago.
Buen fin de semana, guapa!

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

Me gusta tu enfoque y como estás en la profesión, creo que lo hablas des del conocimiento de causa. Asi que estoy de acuerdo contigo, añadir que yo soy incapaz de enseñar a nadie, no tengo ni la paciencia ni el talento que se merece.

besos y buen fin de semana:)

Laura Uve ha dit...

Que puc dir jo... el recurs més fàcil sempre és desprestigiar els ensenyants i anar pel camí fàcil de intentar fer-los treballar més dies i més hores. El problema de l'ensenyament, com tú dius, engloba molts sectors: pares i mares, societat, mitjans de comunicació, autoritats, etc.
Estic molt d'acord amb el que dius Dona.

Molts petonsss

Dona invisible ha dit...

Arlette, sí, vaig tenir una fase dura en l'ensenyament i ara treballo en aquest àmbit, però en un altre sector. I, creure-me, no és un camí de roses.
Sobre el que dius de no tenir-ne ni idea... Realment de vegades hi ha persones que s'hi dediquen (sobretot en el món dels idiomes) que no tenen la formació adequades i això també contribueix a malbaratar-ne la qualitat. Però, bé, aquesta és una altra història.

Una abraçada!

Laura Uve, com a professional de l'ensenyament segur que aquesta cançoneta no és la primera vegada que la sents. De vegades penso que sort en tenen de professors que es deixen la pell i les banyes, que si no...
Petonssssssssssssss

May ha dit...

que lastima no entiendo el articulo por el idioma :(

LaMirandolina ha dit...

El problema no són els professors, com bé dius. L'educació és una cosa de tots. Com diu un proverbi africà, per educar un nen cal la tribu sencera. És a dir pares i mares, mestres i societat. Si algun d'aquests pilars falla, trontolla l'educació. Jo ara he començat a fullejar "Aprendre a viure", de José Antonio Marina, on precisament fa una crida a la mobilització educativa de la societat civil. En serem capaços?

Dona invisible ha dit...

May, tienes un traductor a la derecha. Yo creo que si lo traduces al español, la traducción será buena, ya que los dos idiomas no son tan diferentes.
Bienvenida, igualmente!

Mirandolina, m'apunto la referència del llibre que cites, que no coneixia. Ara per ara veig molt difícil que tota la societat civil treballi en aquesta direcció, sobretot després de llegir articles com aquest que només fan que incentivar els ànims cap a la direcció contrària.
Una abraçada!

Ofelia ha dit...

M'he marejat amb tantes cifres desprovistes d'anàlisi, d'ànima....només es tecnocrácia i estadística.
Estem en un moment de canvi brutal i la culpa de tot plegat es dels professors, quina miopia¡!No en sabem res del que está pasant, es un moment d'incertesa, cal estar oberta i deixar de culpabilitzar. Que facil es responsabilitzar als demés¡!¡
Algú ha pensat que els nens estan sent els mestres?

Dona invisible ha dit...

Sí, Ofelia, estadística que serveix per manipular i simplificar, a més de per buscar un cap de turc.
També estic d'acord que no sabem res del que passa i que cal una resposta conjunta als reptes...
Tant de bo hi hagués una anàlisi més profunda i no tan gratuïta.
Una abraçada!

Jaume ha dit...

No puc estar més d'acord amb tu. Estic segur que el senyor que ha escrit aquest article no es més que un opinòleg "professional" que no s'ha molestat en contrastar les dades.

La gent creu que te dret a opinar de l'educació perquè l'ha rebuda des de ben petit, però ser alumne no és el mateix que ser educador. La visió dels alumnes són esbiaixades. No és d'estranyar que després, d'adults, plasmin les seves frustracions escolars en articles desinformats a diaris gratuïts que la gent deixa oblidats al metro.

Deix una pregunta a l'aire: Per què quan es parla de l'educació, no parlam també de les persones han fracassat com a pares?

Dona invisible ha dit...

Efectivament, Jaume, aquests "opinòlegs" són els qui s'atreveixen a parlar de tot a la tele i a aquests diaris gratuïts, sense saber-ne ben bé, de l'assumpte de què parlen.
Sobre la teva pregunta, té difícil resposta, suposo que els rols estan confosos i es carrega tot el pes de l'educació sobre els professors... Està clar que hi ha moltes coses que fallen, però anàlisis com aquesta no són pas la solució, ni molt menys.