La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

27 de març 2011

Clara Campoamor. Una dona oblidada

Fitxa de la minisèrie pel·lícula:

Clara Campoamor. La mujer olvidada. TVE. Octubre 2010

Repartiment:

Elvira Mínguez - Clara Campoamor
Antonio de la Torre - Antonio García
Mónica López - Victoria Kent
Montserrat Carulla - Doña Pilar
Joan Massotkleiner - Alcalá Zamora
Joan Carreras - Álvarez Buylla
Fermí Reixach - Alejandro Lerroux
Mingo Ràfols - Manuel Azaña
Pep Cruz - Prieto
Manel Barceló - Cordero
Jordi Sánchez - Gil Robles


Des que sóc fora del país on vaig néixer, m'agrada encara més que abans, indagar en la nostra història i observar-nos des dels marges. M'agrada escoltar les opinions de persones que ens veuen des de fora i, tot i que sovint em sorprenc de les seves percepcions esbiaixades, la majoria de les vegades aprenc elements nous de la nostra cultura, que fins ara m'havien passat desapercebuts.
Mirant la pel·lícula Clara Campoamor. La mujer olvidada, he retrocedit en el temps per trobar una vegada més aquest moment clau i especial en la història d'Espanya, el de la formació de la 2a República i tots els moviments polítics que l'envoltaven. És un moment històric ple de passions enfrontades, d'evolució i d'ebullició en un panorama polític dividit entre les diferents tendències que defensaven la monarquia o la república. Una dona republicana, defensora dels drets humans per damunt de tot i, per conseqüència dels drets de les dones, Clara Campoamor, despuntava i destacava per la seva reinvidicació del dret de vot per a les dones l'any 1931, any en què es proclamà la 2a República. Lluny quedaven ja les primeres sufragistes angleses, predecessores d'aquest moviment, que, al contrari que la militant espanyola, varen actuar molt més col·lectivament i van aconseguir sentar un predecessor important per a les nostres reivindicacions.
He llegit per la xarxa que el títol "Una mujer olvidada" per a Clara Campoamor no és apropiat, però jo diria que -segons la meva percepció- sí que ho és. No figura aquesta activista entre les protagonistes dels llibres d'Història escolars, ni el seu nom ens ve a la ment com a important dins el context de la 2a República. Potser per això ara s'ha decidit passar per la televisió aquesta minisèrie convertida en pel·lícula, per rescatar-la de l'oblit injust. Potser tot dins la nova onada de recuperació històrica, fruit, al meu parer, de l'error de la transició que va tractar d'esborrar un passat inesborrable.
He de dir que la pel·lícula m'ha agradat força, el paper de l'Elvira Mínguez com a protagonista és excel·lent i, una vegada més, m'he sorprès en comprovar l'actitud covarda i hipòcrita d'alguns membres del seu partit que es consideraven d'esquerres i defensors dels drets de les persones, homes que giraven entorn de la figura de Lerroux i també alguns homes del partit socialista. Sota l'argument "les dones votaran el que els capellans els diguin, és a dir, a la dreta" defensaven que es prorrogués l'accés de la dona a les urnes, en un intent de protegir els propis interessos per damunt dels del conjunt de la societat.
Clara Campoamor va defensar amb valentia i determinació el dret de vot de les dones des de la seva posició minoritària i gairebé en solitari al Congrés (només una altra dona, Victoria Kent, n'ocupava una cadira en aquell moment, i no li fou tampoc de gran ajuda). A ella li devem moltes coses les dones, avui dia, o potser millor dit, no les dones, sinó la humanitat.

Tràiler de la minisèrie-pel·lícula:


Aquí podeu veure-la en línia. Feu-hi clic: Clara Campoamor. La mujer olvidada

13 comentaris:

troyana ha dit...

Dona Invisible,
no fa molt que vaig fer una selecció de "mujeres de cine" a "Zinéfilas"(http://zinefilaz.blogspot.com/2011/03/mujeres-de-cine.html)
i vaig incloure a Clara Campoamor com una d´elles perquè feia poc del 8 de març i TVE va emetre aquesta pel-lícula.Elvira Mínguez està fantàstica.
Crec que es precís fer un reconeixement d´aquesta dona responsable principal del dret a voto per part de les dones a Espanya.
Tot un exemple de lluita contra l´adversitat perquè a més a més no s´ho varen posar gens fàcil.
Bsts

Laura Uve ha dit...

Admiro molt a Clara Campoamor per diverses raons, el seu origen popular i la seva modernitat quan va defensar el vot per les dones.
Estic d'acord amb que el títol de la pel.lícula és adeqüat, va patir l'oblit i la invisivilitat per resultar massa heterodoxa per molts partits polítics... malauradament d'esquerres.

Molt bon post.

Molts petonsssssssss

Dona invisible ha dit...

Troyana, és veritat! Ja vaig dir en aquell moment que aquesta era una de les pel·lícules que volia veure de les que tenia pendents. Malauradament no ho va tenir gens fàcil, no, se m'han quedat gravades algunes aberracions que es va haver d'aguantar al mateix Congrés per part d'alguns diputats. Li devem molt, sí.
Una abraçada!

Dona invisible ha dit...

Laura Uve, cert, és una dona que parteix d'una posició social no privilegiada i aconsegueix fer-se un lloc en el panorama polític, a base de molt d'esforç i perseverància.
I, sí, m'entristeix molt saber que sovint els partits d'esquerres van ser els qui van donar l'esquena a les seves reividincacions.
Gràcies i petonssssssssssss

Nuria ha dit...

La verdad es que todas las mujeres que lucharon por conseguir unos derechos que antes eran exclusivos de los hombres, merecen nuestro reconocimiento, lo que me parece más triste es que en muchas ocasiones se encontraron con la oposición de otras mujeres, la oposición de los hombres ya era esperable.
Vi el anuncio de la mini-serie pero no me vino bien verla, pero en cuento pueda la veré.
Besotes

Dona invisible ha dit...

Nuria, la educación sexista no entiende de género (aunque parezca una contradicción) y en toda la historia muchas mujeres se han opuesto al avance de las posiciones de las de su género en la esfera pública, para conseguir la igualdad, tristemente. Por el contrario, algunos hombres también apoyaron la lucha por la igualdad. En la película puede comprobarse este hecho.
Tienes el enlace para ver la película online gratis cuando quieras. Ya me contarás.
Biquiñosssssssssss

LaMirandolina ha dit...

A mi també em va agradar la sèrie (em sembla que en vaig fer una piulada). Aquí hi ha l'enllaç a TVE, on es pot veure tota la pel·li sencera:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/clara-campoamor-mujer-olvidada/1041185/

Dona invisible ha dit...

Merci, Mirando. La piulada la vas fer al bloc?
Petons

La Perfida Canalla ha dit...

Muy interesante, y Clara Campoamor un hito
Por cierto soy Perfida
Un saludo coleguita

Dona invisible ha dit...

Hola, Pérfida!
Bienvenida! Espero que te pases muchas veces por aquí.
Un abrazo y a leernos!

Eva Magallanes ha dit...

Como Clara ¡muchas!, a lo largo y ancho del planeta, en la historia no oficial, en los márgenes. Paulatinamente y casi en silencio, Clara y otras tantas mujeres en distintos ámbitos de la "civilización" humana... salen a la luz... sineto que nosotras, las mujeres de ahora, formadoras de las mujeres del mañana, hemos de impulsar el conocimiento de esa otra historia y recordar que antes de dios, en el origen, existió la Diosa... tan potente que fue subyugada y silenciada.
Un gusto llegar por aquí, dejo un saludo fraterno desde el confín austral!

Dona invisible ha dit...

Hola, Eva! Bienvenida!!
Yo también siento que nuestro cometido es ése, sacar a la luz los nombres y las luchas de estas mujeres anuladas de los libros de historia, para un futuro mejor.
Pásate siempre que quieras. Un abrazo!!!!!

LaMirandolina ha dit...

Dona invisible!
Piulada = coses del Twitter.
Entrada / post = coses del bloc.
:)