La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

8 de març 2011

Perquè encara tenim molts motius

Mai no sereu prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides.

Maria Aurèlia Campmany.


Perquè avui més que mai em ve de gust dir, amb el cap ben alt, que sóc feminista. Contra el desprestigi del terme, i en reconeixement a tantes dones (i també homes, per què no dir-ho també) que s'han deixat la pell perquè algun dia tinguem els mateixos drets homes i dones.
Perquè, tot i que a algunes dones els sembli que ja tot està fet, que no tenim cap problema, especialment als països occidentals, queda encara molt per fer, sobretot si mirem a la part desafavorida del món, a les nostres companyes que dia rere dia sobreviuen en la pobresa.
Perquè vull que cobrem el mateix que els nostres companys per la mateixa feina, perquè vull poder accedir a llocs de responsabilitat, perquè no vull que se'm discrimini algun dia per ser mare.
Perquè vull estimar i sentir-me estimada sense violència ni imposicions, parlant de tu a tu al meu company.
Perquè vull viure en un món en què no se'ns imposin cànons estètics insalubres i vull compartir amb els meus companys l'educació dels fills i de les filles i la construcció del seu futur en un món igualitari.
Aquí un article que em va agradar molt de la Gemma Lienas, és del 2009, però avui té total vigència. Cliqueu a l'enllaç per llegir-lo.
I la recomanació d'un conte màgic, increïble, que dóna una altra visió del conte de la Ventafocs:

Aquí teniu la versió en pdf (cliqueu a l'enllaç).

9 comentaris:

Una mujer y mil imágenes, Arlette ha dit...

M'ha agradat molt el teu post i el link. També soc feminista i em sento orgullosa de ser-ho.

Una abraçada,

Anònim ha dit...

Feliç día de la dona treballadora. Aun no domino el catalán pero bueno. Conozco el cuento y muestra la realidad actual, las mujeres cogemos las riendas de nuestra vida y eso de ser amas de casa, ¡por dios que atraso! Hay que seguir luchando y ya me gustaría a mí ver a los hombres en nuestra situación. Haber si aprender a ser amos de casa de una vez, asignatura pendiente.
Una abraçada.

Nuria ha dit...

Feliz día de la mujer.
Aunque yo no me defino como feminista, estoy totalmente de acuerdo con todas tus palabras, aún estamos lejos de la igualdad entre ambos sexos y tenemos que seguir luchando para conseguirlo.
El cuento ya lo conocía y me encantó, muy acertada esta versión de la Cenicienta.
Un besote

TRoyaNa ha dit...

Feliç dia de la dona,Dona invisible!
jo parle millor en castellà que en valencià,però t´escric amb el meu imperfecte apitxat,com sempre.
Hui per a mi també es un dia molt especial,supose que també soc feminista a la pràctica,encara que no m´agraden les etiquetes però des de sempre he lluitat per la meua independència en particular i per la igualtat de dones i homes en la societat,això si treballes al camp de lo social o la educació em pareix fonamental perquè n´hi ha molt en joc.
Per això m´ha fet molta il·lusió trobar eixe conte modern al teu post,el de "La cenicienta que no quería comer perdices" perquè el varem treballar amb els xiquets fent una obra de teatre adaptada però igual de moderna que el conte original i va ser una experiència inoblidable.
M´encanta el conte i el message que transmet,pense que els contes tradicionals fan molt de mal a la educació dels xiquets si ho analitzen detingudament.
Per a mi la llibertat individual,la capacitat d´elecció ha de ser un valor a ensenyar, a transmetre,a viure.
Així que espere passes una jornada plena i feliç i a anar a la mani de Viena que segur serà molt més silenciosa i ordenada,no?

Bessets

TRoyaNa ha dit...

Dona Invisible,passa´t pel meu blog i mira tu lo em fas fer,espere que no crides "copiona"....ja,ja,ja,ja,ja,ja
bsts

JL ha dit...

Es mi primer comentario en tu blog aunque te sigo desde hace un tiempo... leí tu entrada sobre el vecino y la mesilla que ahora tienes en casa...

Solo para felicitarte en este día de la mujer, veo que eres luchadora como nuestra amiga Laura. El comic lo he descargado y me ha gustado mucho.
Un beso

Ofelia Gasque Andrés ha dit...

Quina gracia¡!¡ Coneixo a una de les autores del conte. Es una gran i original lluitadora.
M'agrada la teva contundencia i claretat. Es clar que hem de seguir lluitant per els drets de les dones que es, de fet, lluitar pels drets de tots els humans.
Una gran abraçada, gran dona***

Dona invisible ha dit...

Arlette, m'agrada llegir això i saber que no estic sola. Moltes dones, quan parlen, diuen: jo no sóc feminista, però... i aleshores fan un discurs feminista. Em sembla molt significatiu el desprestigi que s'ha fet del terme. Significatiu en negatiu, és clar.
Petons!

Julia, bonita foto, me gusta mucho Alaska. Creo que es un buen ejemplo de mujer inteligente. Ama de casa, amo de casa... yo creo que lo mejor es compartir, y en casa también queda mucho por hacer para lograr la igualdad.
Saludos!

Nuria, yo me defino como muchas cosas, entre ellas el feminismo y este es parte de su discurso. El cuento lo descubrí hace unos meses y me gustó mucho cómo consiguieron esas dos mujeres publicarlo. Una reflexión también sobre lo que contienen los cuentos clásicos y el mensaje que transmite.
Feliz día, noche ya.
Un abrazo!
PS = por cierto, esta entrada la programé ayer, por fin he conseguido saber cómo funciona oeoeoeoeeeeeee :-)

Troyana, m'encanta com m'escrius, en el teu valencià apitxat (que per cert, no havia deduït que fos apitxat, entenc que ets de València capital).
A mi no m'importa en aquest cas fer servir l'etiqueta, sobretot per reivindicar-la i reivindicar un passat de lluites... És clar que després hi ha matisos i no tots els feminismes m'agraden, però la idea en essència (lluiar per la igualtat de drets) sí que coincideix amb el que jo penso. Per això em defineixo com a feminista i no em fa por dir-ho.
Sobre el conte... el vaig descobrir fa uns mesos i em va fascinar! Sobretot perquè les dones que el van publicar no ho van tenir fàcil. Com saps, ningú els el volia publicar i al final se'l van finançar elles i ara ha donat la volta al món per Internet. Això de l'obra de teatre amb els nens em sembla una molt bona idea!
Vaig cap al teu bloc araaaaa!!!
Espero que hagis passat una bona jornada. Jo no he pogut anar a cap mani. He treballat de sol a sol, uff!
Petonss

JL, gracias. No concibo la vida pasivamente, intento hacer lo que puedo, aunque siempre se puede hacer más.
Salut!

Ofelia, ah sí? Per a mi són gairebé dues heroïnes, que van aconseguir fer arribar el conte a tot arreu, malgrat les dificultats. Quan el vaig descobrir em va encantar.
I tant, lluitar pels drets de les dones és fer-ho pel bé de tota la humanitat.
Espero que hagis passat un gran dia.
Una megaabraçada!!!

U-topia ha dit...

Un post d'una dona lluitadora com ets tú. D'acord del tot i el comic m'havia arribat també, l'he tornat a veure perque m'encanta, els dibuixos són tan tendres.... la frase de Maria Aurèlia Campmany, perfecta i l'article molt interessant.

Ptnsssss