A cada pas que dónes a Viena, hi ha algun element que t'explica una Història (en majúscules). Si mires a terra mentre camines per l'asfalt, pots trobar de vegades plaques que parlen de persones que van viure (o morir) durant la 2a Guerra Mundial a la ciutat i que van ser perseguides per motius polítics. Però si mires al cel, la ciutat també ens parla. Aquesta vegada va ser dissabte passat, quan vaig passar una tarda agradable amb els meus amics mallorquins aventurers a l'Augarten, un fantàstic parc situat al districte 2.
Si deixes de mirar a terra i alces la vista, l'Augarten ofereix la visió d'una torre tan grisa com imperiosa (concretament de 43 x 43 x 45 m.), amb uns parets gruixudes, que s'obre pas entre els arbres que coronen l'Augarten. La sordidesa d'aquesta torre (que té el seu correlat bessó no gaire lluny) contrasta amb l'harmonia i l'atmosfera pacífica del parc, on hi passegen pares, mares, joves malabaristes, ballarins de Capoeira improvisats, corredors de fons i ciclistes de ciutat. Semblen ignorar el que aquestes torres simbolitzen. De fet, jo també ho ignorava fins que el meu amic Jaume me'n va parlar i em va donar la idea per a aquest post. En aquesta foto (feta dissabte a la tarda) es dedueix darrere els arbres:
És una de les Flaktürme que hi ha a Viena, que no és altra cosa que torres antiàeries. Durant la 2a Guerra Mundial van servir per prevenir els atacs aeris per part dels enemics. També van ser utilitzades com a hospitals, búnquers i refugis per a milers de persones. En Jaume ja en va parlar en un post de fa temps en el seu bloc, aquí (cliqueu-hi).
Actualment les dues torres que hi ha al parc estan buides, però a la torre L (que no és la que es veu a la foto, però és molt semblant) s'està pensant de col·locar-hi un centre de dades o un cinema a l'aire lliure.
7 comentaris:
Es una buena idea darle nuevos usos a edificaciones que se construyeron durante la II Guerra Mundial y que aún siguen en pie; al mismo tiempo que se recicla algo ya existente sirve también como lección de historia.
Un besote
Nuria, creo que era tan costoso derribarlas que por eso decidieron dejarlas en pie, pero además estoy de acuerdo con lo que dices, sirve para recordar lo que pasó. Si se pudiera darles un buen uso, ya sería todo un ejemplo.
Besotesssss
Hmmm... ja saps quin és el meu ofici... però tot i així no sé si qualsevol edifici s'ha de reutilitzar amb altres finalitats i esborrar el que ha significat. Estic pensan en Montjuïc, el "Castell Maleït" com era conegut aquest castell, lloc de tortures i de judicis militars contra activistes polítics, lloc on s'aplica la pena de mort... No veig clar que espugui convertir en un símbol de pau com va dir Zapatero.
Un post que fa pensar, estimada Dona invisible.
Molts ptnssss i el meu carinyo.
Las vi este verano y también me llamaron mucho la atención, allí, en un parque donde todo estaba en calma y los niños celebraban cumpleaños. Impresiona su embergadura, la verdad.
En cuanto a lo de utilizarlas para algun fin... Parece una buena forma de "reutilizarlas", y lo del cine pinta bien.
AbrazoS!
Laura Uve, molt interessant la perspectiva que dónes. No perdre la memòria és molt important de cara a tenir clar d'on venim i què volem, què és allò que no volem que es repeteixi. NO sé si la fórmula adequada és reutilitzar tot edifici, però amb la deguda informació sobre el que varen suposar, em sembla una bona idea reconvertir-los en alguna cosa al servei del bé comú.
Petonssss
Zamarat, es precioso el Augarten, ¿a que sí? Y más especial es si sabes lo que representan esas dos torres gemelas.
También creo que es una buena idea lo del cine al aire libre, siempre que se recuerde para que sirvieron en su día esas torres.
Abrazosssss
No sé si és Viena que ofereix un descobriment a cada pas, com aquest de les torres, sinó que més aviat és la teva mirada de "nova" vienesa. Tinc la sensació que, passegis per la ciutat que passegis, trobaràs algun indici que et descobrirà la seva història: el nom d'un carrer, un rètol mig esborrat d'una botiga, una estàtua en una plaça... El que passa és que cal atrevir-se a mirar amb ulls nous i curiosos el que, de tant cansats de veure, ens passa inadvertit. I sí, seria bonic que hi fessin un cine.
Mirandolina, sí, és clar, tots els pobles tenen la seva història i hi ha símbols que ens la recorden a tot arreu. La mirada que un hi posa és molt important, però em fa la sensació(potser m'equivoco) que hi ha pobles que fomenten més la memòria que d'altres i Àustria és un país a qui li agrada recordar i mantenir el passat.
Si fan un cine a l'aire lliure, allà que m'hi tidnran.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada