La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

14 d’ag. 2011

De Kunst des Liebens: l'art de l'amor

Títol: Die Kunst des Liebens (L'art de l'amor) 
Autor: Erich Fromm (1900, Alemanya - 1980, Suïssa)
Editorial: Ullstein
156 pàgs.
Edició de 2010, original de 1956
"In einer Kultur, in der die Marketing-Orientierung vorherrscht, in welcher der materielle Erfolg der höchste Wert ist, darf man sich kaum darüber wundern, dass sich auch die menschlichen Liebesbeziehungen nach den gleichen Tasuchmethoden vollziehen, wie sie auf dem Waren- und Arbeitsmarkt herrschen." Erich Fromm, Die Kunst des Liebens 
"En una cultura, en què el Màrqueting és el que predomina, en què l'èxit material és el valor més elevat, no ens podem sorprendre que també les relacions amoroses es regeixin pels mateixos mètodes d'intercanvi, d'igual manera que les possessions i el mercat de treball..." Erich From, "L'art de l'amor".
Eric Fromm, autor alemany d'origen jueu, afirma que l'amor és un art, un art que es pot aprendre. Cal dominar la teoria i la pràctica d'aquest art, no n'hi ha prou a experimentar els sentiments amorosos i els instints animals que tots sentim.
El llibre comença amb l'anàlisi de les contradiccions de la societat contemporània a l'autor i les posa en relació a com els individus entenen l'amor: gairebé un intercanvi mercantilitzat entre dos éssers que han de promocionar-se i vendre's per agradar. 
Afirma Fromm també que la majoria de les persones es preocupen de ser estimades, i no tant de com han d'estimar. Cito textualment: "especialment els homes veuen el camí de l'èxit en l'amor com el camí per arribar a ser exitosos, poderosos i rics, tal com dicta la societat". D'aquesta manera fem esforços per agradar la persona triada, d'igual manera que ho fem moltes vegades per tal de gaudir de la meravellosa experiència de l'amistat. La cita dels clàssics: "l'amistat ha de ser desinteressada" pren tot el sentit quan llegeixes aquest llibre.
Segons Fromm el que fa una persona interessant depèn de la moda del moment, tant des d'un punt de vista físic com espiritual. Així, el que en principi semblen sentiments profunds, en el fons no són més que un exponent dels valors d'intercanvi actuals: ofereixes una mercaderia per obtenir-ne una altra i guanyar en aquest negoci. 

From entén l'amor com una resposta al problema existencial de l'ésser humà. En efecte, cada teoria de l'amor ha de confrontar-se (així ho afirma Fromm) amb una teoria sobre l'existència. D'aquesta manera al llibre es veuen les diferents maneres d'afrontar l'amor tenint en compte el tipus de persona de què es tracta. 
Més endavant Fromm també analitza els diferents tipus d'amor: l'amor maternal, l'amor eròtic, l'amor a un mateix, l'amor a Déu, l'amor pels altres. 
Per últim, la part més interessant per a mi és aquella en què l'autor fa una radiografia del comportament dels éssers humans en relació a l'amor en una societat capitalista. L'ésser humà ha convertit l'amor en una inversió i molt sovint després d'un temps aquesta inversió ha quedat frustrada. Com que en aquest món tendim a estar sols, pel foment d'un invidualisme i un consumisme exacerbats, és l'amor de vegades una sortida a aquesta soledat, però això és -segons Fromm- un greu error que duu al fracàs. Paradoxalment, la capacitat d'estar sols comporta la capacitat d'estimar. D'igual manera, diu l'autor (i amb molta raó, penso) que en aquest món l'acumulació d'estímuls constants (experiències, música, cinema, llibres, discoteques, televisió, amics, tot compta) ens manté desconcentrats d'un objectiu. Planteja una qüestió que em sorprenc de no haver-me plantejat mai: qui és capaç d'estar una estona sol, a casa, sense escoltar música, ni veure la televisió ni fer res concret? Només centrat en un mateix? Afirmaria que poques persones són capaces d'enfrontar-se a si mateixos i als seus pensaments d'aquesta manera. Doncs bé, segons Fromm cal aquest exercici per poder ser capaços d'assumir el grau de concentració que requereix una relació amorosa. Perquè una relació cal treballar-la, demana disciplina i feina, demana deixar de banda el nostre egoisme i centrar-se en l'altra persona, per tal d'evitar aquest fracàs i decepció a què cada vegada ens estem acostumant. Un llibre magistralment escrit, amb consells molt savis i una anàlisi intel·ligentíssima de la societat i dels mals del capitalisme. 


Eric Fromm compta també amb d'altres llibres d'assaig, entre els quals destaco "Sein oder Haben" ("Ser o tenir"), en què apunta que ens hem centrat més en el tenir que en el ser, qüestió que ve molt a to amb el tema que ens ocupa. 


A gaudir de la lectura!

17 comentaris:

LaMirandolina ha dit...

M'agrada que hagis comentat aquest llibre de Fromm. Fa molts anys me'l vaig comprar, després que em regalessin una altra obra del mateix autor, "La por a la llibertat". De moment, però, no he llegit encara cap de les dues. Potser els tocarà aquest estiu?
D'altra banda, llegia ahir un article al suplement de La Vanguardia que parlava d'estar sols i la por d'estar sense parella. M'hi ha fet pensar la pregunta que dius que es planteja Fromm sobre qui és capaç d'estar-se sol a casa, sense fer res. L'article, que tracta de les ganes de tenir parella per no trobar-se sol, acaba dient "No es tracta d'omplir buits, es tracta de no tenir-los". I és que si hi ha buit i no hi ha parella, crec que el podem omplir amb moltes bones companyies.

Laura Uve ha dit...

Sembla molt interessant, ja et vaig comentar que fa temps havia llegit a Fromm, sobretot les seves obres sobre psicoanàlisi.

Soc una experta en enfrontar-me a mi mateixa i als meus pensaments, m'agrada estar sola i quan estic a casa sola, m'agrada que no hi hagi cap soroll, m'encanta el silenci. Però això no sé si m'ha permés ser més sàbia en les relacions amoroses... pot ser sí, en les amistats. Hauria de donar-li voltes aquesta idea.

Molt bona entrada, apunta moltes idees per reflexionar i pensar.

I l'has llegit en alemany???

Ptnssssss

Dona invisible ha dit...

Mirandolina, doncs si te'ls llegeixes ja me'n diràs l'opinió. No he llegit l'altre que esmentes, però m'han quedat ganes d'indagar més en altres obres d'aquest autor. Potser també llegiré "Sein oder haben".
Totalment d'acord amb les conclusions a què arriba l'article de la Vanguardia sobre estar sol/a i tenir parella... pretenem omplir aquest buit amb la parella i així els donem una responsabilitat que no pertoca i això aboca al fracàs.
Una abraçada!

Laura, a mi també m'agrada estar sola, però he de reconèixer que normalment estic llegint, o a Internet, escoltant música o mirant una pel·lícula... Vaig fer l'exercici l'altre dia i va ser interessant enfrontar-me a mi mateixa :-) Em queda tan per aprendre! Crec que en Fromm, però, té raó...
Sí, l'he llegit en alemany, sorprenentment no m'ha costat gens. Està escrit en un estil clar i sense grans floritures ni expressions enrevessades.
I quins llibres de psicologia recomanes d'en Fromm?
Petonsssssss

Ignasi ha dit...

Llegeixo a l'edició de PAIDOS (traducció de Noemí Rosenblatt):

"El amor no es en esencia una relación con una persona específica; es una actitud que determina el tipo de relación de una persona con el mundo como totalidad, no con un "objeto" amoroso."

Jodorowsky sintetitza:
"¿Qué es el amor?
La existencia amándose a través de ti."

I afegeix un ressò poètic:
"No me ames. Ama. El incendio no pertenece a nadie."

Coincidència: vaig comprar "El arte de amar" ja fa uns anys, al mercat de Sant Antoni, i l'he Llegit... aquest estiu.

Ha estat un plaer,
Com si m'estiguessis parlant del llibre al meu costat.

Petons!

Zamarat ha dit...

Interesante, lo que comentas sobre lo difícil que es realmente estar solos con nosotros mismos. ¿Sabes cuándo siento que me centro en mí misma? Cuando voy de pasajera en un coche: salvo la conversación (y no es plan de ir hablando todo el viaje), qué más se puede hacer sino reflexionar sobre una misma?
Me suena este libro; creo que lo tiene mi madre. El próximo día que vaya a su casa le echo un vistazo.
Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Ignasi, les frases que cites sens dubte són clau al llibre... L'amor és una actitud, no consisteix a triar conscientment algú... M'he recordat d'un poema que tenia emmagatzemat en la memòria, que vull compartir amb vosaltres. És de l'Elisabet Barrett-Browning:

“SI M’HAS D’ESTIMAR, QUE NO SIGUI PER RES...”

Si m'has d'estimar, que no sigui per res
que no sigui l'amor mateix. No diguis:
"L'estimo per l'aspecte, pel somrís, per la gentil
manera del parlar..., per un gir del pensament
que s'acorda bé amb el meu, i que em donà
en tal avinentesa un agradable benestar..."
Perquè aquestes coses, per elles, Estimat, poden
ser canviades, o canviar per a tu, i l'amor forjat així
igual podria ser desfet. No m'estimis tampoc
per la teva pietat en eixugar-me el plor:
hom pot oblidar les llàgrimes, que el teu confort
tan llargament dugueren, perdent així el teu amor!
Estima'm per l'amor mateix, perquè sempre més
puguis seguir estimant-me, en l'eternitat de l'amor.

(Trad. Francesc Parcerisas)
A gaudir-ne!
Petonsssss

Zamarat, es cierto: estamos en una sociedad individualista, pero sin embargo pocas personas consiguen estar a gusto consigo mismas cuando están solas... La situación que comentas, es verdad! Ahí estás sola... Hace tiempo que no voy de copilota :-) Ya me comentarás si encuentras el libro.
Un abrazo!

Ignasi ha dit...

El poema es sublim i m'era desconegut.
Un autèntic regal!
Em deixes posar-me en evidència?

Si l'amor verdader
es l'amor a la vida,
estimo en Gemma
no a ella mateixa,
si no a l'amor
que ens a engendrat ambdós.

...

Si un dia ens deixa
semblarà que estem sols
però contindrem
-ella ens l'ha regalat-
l'essència de l'amor.

Ja veus amiga, vaig acumulant versos.

Abraçada!

Laura Uve ha dit...

Ja dic que fa molt que els vaig llegir, així que no sé si ara m'agradarien:
"Ética y psicoanálisis"
"Psicoanálisis de la sociedad contemporánea"
Vaig llegir també "El miedo a la libertad", recordo que em va agradar molt.

El poema del'Elisabet Barrett-Browning, és una maravella.

Ptnsssss

Dona invisible ha dit...

Ignasi, doncs aquests versos per a la Gemma són també sublims, escrits des del més pur sentiment. I això és el que compta!
Gràcies per compartir-lo!

Laura, gràcies per les referències. "El miedo a la libertad", suggerent títol...
El poema és d'aquells per guardar-se en la memòria i anar recitant de tant en tant.
Petonsssssss

Esilleviana ha dit...

He leído la biografía de E. Fromm para conocer algo mejor cómo vivía y qué tipo de vida llevaba, tal vez así pueda entender por qué escribe que el amor (hacía uno mismo y los demás) es la base para vivir en una sociedad equilibrada, racional. Creo que todas/os tenemos instantes o pequeños momentos de soledad en los que solo puedes pensar o no reflexionar, es otro modo de relajación.

un post muy interesante.

un saludo

Dona invisible ha dit...

¿Y qué nos puedes contar de su biografía, Esilleviana? No sé mucho del autor, la verdad, solo lo que he leído en Internet.
Hay personas que soportan mucho peor que otras esos momentos de estar solas y enfrentarse a si mismas...
Gracias por pasarte por aquí y bienvenida! Pásate siempre que quieras!
Saludossssss

Esilleviana ha dit...

hola Donna
soy oliva.
he llegado a tu blog a través de los pasos de Ignasi.
me alegro de haberte vuelto a encontrar y leer. entiendo por qué te aprecia tanto I. :))

un abrazo

Dona invisible ha dit...

Mmmm... Oliva la antigua Lemaki?
Rebienvenidaaaaaa pues!
Ignasi es siempre una buena referencia :-)
Besosss

troyana ha dit...

Dona,una entrada molt interessant que m´ha recordat moltes coses.Entre altres una entrada de Antígona titulada " El mundo como supermercado" (http://lacoleradeaquiles.blogspot.com/2010/02/el-mundo-como-supermercado.html)
Jo crec que estem a una societat capitalista que deixa la seua influència en les relacions socials.
A un mon d´intercambi,de interessos creats,a les relacions,sovint ens comportem com a complets incapacitats emocionals.Som més capaços de vegades de mantenir relacions impersonals,sense compromís que de oferir una verdadera entrega que implique vinculació real.Son les conseqüencies d´un sistema que fomenta l´indivualidisme,el consum,la satisfacció de les necessitats propies per damunt de tot lo demés.
A la entrada que li vaig dedicar a la pel.lícula "Intimidad" (http://historias-troyanas.blogspot.com/2010/10/intimidad.html)vaig trobar una relació en aquesta manera de relacionar-se que perillosament comença a no ser tan esporàdica al països desenvolupats.
Una entrada que m´ha encantat,el llibre el vaig llegir fa molt anys,però els temes son més que actuals.
Un abraç

Dona invisible ha dit...

Hola, Troyana!
Ja has tornat de les teves vacances?
Me'n recordo, d'aquesta entrada que cites de la Troyana, en motiu del llibre de Houellebecq. Vaig llegir-la amb atenció i també el debat que s'hi va crear. El món com a supermercat és una bona metàfora que entra en relació amb el que exposava Fromm al seu llibre. Ja veus, èpoques diferents, però la mateixa problemàtica... Desgraciadament els valors imposats a la nostra societat afecten les relacions personals (i amoroses).
Vaig veure fa un temps "Intimidad", és una de les meves pel·lícules predilectes de tots els temps, amb una banda sonora immillorable. Ara tinc ganes d'escoltar-la.
Una abrraçada!

troyana ha dit...

Dona,
encara no he tornat....de fet,vaig d´un lloc a un altre fins que s´acabe el mes.
Per cert,m´ha convidat a anar a Barna a Setembre,mira que si coincidim;)
No havia posat atenció a la banda sonora de "Intimidad",la buscaré per curiositat.
Bsts

Dona invisible ha dit...

Troyana, la banda sonora d'Intimidad la vaig escoltar durant un temps i es va convertir en una obsessió fins i tot. Segur que t'agrada! Què dius? A Barna al setembre? Encara ens veurem i to!
Que gaudeixis de les vacances que et queden!
Petons!