La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

6 d’ag. 2011

Racons de Viena (I)

Vaig crear aquest bloc amb la finalitat principal d'explicar les meves experiències a Viena i de fer-vos arribar la meva visió particular d'aquesta cultura i del meu petit tros de món. Després, com tot, el bloc ha evolucionat i he anat deixant pas a les meves dèries personals, els meus gustos musicals, literaris i cinèfils. I me n'alegro, que això hagi estat així, però potser he deixat una mica de banda Viena (o m'ho sembla a mi) i per això he decidit inaugurar una nova secció al bloc -de fet, la primera secció al bloc- que he titulat "Racons de Viena", on miraré de fer-vos partíceps de les cosetes que a mi m'agraden d'aquesta ciutat. 
I començo amb un petit passatge que es troba en un dels carrerons perpendiculars al carrer de major activitat comercial de la ciutat: Mariahilferstrasse. Malgrat que no sóc donada a les compres per plaer, sinó que més aviat haig d'arrossegar-me pels carrers quan necessito alguna cosa, aquest passatge de què us parlo em té captivada. Ara treballo molts dies en una acadèmia que es troba a poques passes d'aquest indret tan especial i, com que haig de passar per allà, quan surto del metro i abans de la classe corresponent, sempre m'hi aturo i hi passejo una mica. Es tracta del Raimundhof Wien Einkaufspassage, que ve a ser alguna cosa com: el pati de Raimund, passatge de compres a Viena. S'hi accedeix a través d'una mena de porta d'accés emmarcada en color verd, com si entréssim en una altra dimensió o època. 




I aleshores et trobes amb petites botigues i tallers artesanals, al voltant d'un pati central empedrat.






A mesura que et vas endinsant al passatge vas coneixent petites cafeteries amb productes BIO, botigues on venen bosses reciclades, llums, cistelles al carrer, terrasses, cartells que anuncien concerts que no surten a les guies i unes escales que et duen fins a l'altra banda del carrer. 




I aleshores, després de passejar-m'hi i tornar al carrer Mariahilfer, sempre tan transitat, puc començar a treballar amb la força del parèntesi propi i dels meus pensaments en pau :-)


PS = totes les fotos són meves, fetes en un d'aquests recessos abans d'anar a treballar.
 

12 comentaris:

Laura Uve ha dit...

Em sembla que aquest passatge m'agradaria força, pel tipus de productes, pel tipus de botigues i sobre tot per tractar-se d'un passatge relativament tranquil ( o això sembla a les fotografies). Està molt bé tenir un espai tan guapo a prop de la feina.

Aquesta secció m'agrada... anirà molt bé per quan pugui anar a Viena.

Un abráçada i molts ptnsssss!!!

Ignasi ha dit...

Té encant el passatge, com també ho tenen la teva descripció i les fotos. :)

A la meva adolescència anava sovint a les Galeries Maldá.
Sortint del metro Liceu, entrant per la plaça, sota el rosetó de l'església del Pi, en elles feia temps fins l'hora del programa doble... dues vegades per setmana.
Quantes i que bones pelis al Maldà!

Un gust conèixer Viena al teu costat.

Petons!

Dona invisible ha dit...

Laura, és relativament tranquil, tenint en compte que es troba al costat d'un dels carrers més transitats de Viena. Però aquí tot és bastant més tranquil que a Barcelona en general :-)
Aviam si puc posar cosetes boniques a la secció, encara que tractant-se de Viena serà difícil el contrari.
Molts petonassosssssss!!!

Ignasi, gràciesssss!!!
Quina enveja d'aquesta adolescència a Barcelona. Les possibilitats a Terrassa no eren les mateixes, no, per això vaig decidir després anar a viure a Barcelona.
Ja us aniré explicant.
petonssssss!

Zamarat ha dit...

Parece un lugar muy tranquilo, dentro del estrés que desafortunadamente provocan las compras. Gracias por enseñárnoslo!! Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Un abrazo, Zamarat... pues sí, las compras son estresantes, pero ese pasaje no parece de compras :-)
Besitos!

Ignasi ha dit...

Just avui fa vint-i-cinc anys que es va estrenar.
Mitja vida, en el meu cas.
I ves per on, el cap se m'ha anat a Viena.

http://www.youtube.com/watch?v=wDEzzFtrCTs&feature=related

Encara conserva intacta la seva pertorbadora bellesa.

Petons!

Dona invisible ha dit...

Ja en fa 25 anys???!!!! Increïble!

Gràcies per compartir-ho!

Sí, és tan enigmàtica com bella... (que no Vella :-))

Petonsssss

Zamarat ha dit...

Te he dejado un premio en mi blog. Puedes pasarte a recogerlo cuando quieras. Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Voy pitandooooooo
Gracias, Zamarat!

Astrid ha dit...

M'encanta aquesta nova secció!! aquest passatge em recorda una mica a Barcelona :p xoxo

Anònim ha dit...

He passejat per aquest racó i d'altres que s'hi semblen (hi ha un aprop del mercat de Rochus) i son una delicia. Y que be ho documentes.
Una abraçada***
Ofelia
(no sé que pasa que no puc comentar amb el meu perfil de blogger)

Dona invisible ha dit...

Àstrid! hehe... doncs potser inconscientment aquest passatge m'agrada molt perquè em recorda a Barcelona, però jo crec que és especial :-) (haha, es veu que t'enyores!)
Petonsss

Ofèlia, no sé què pot passar amb el blogger, misteris desconeguts.
M'apunto la referència del mercat de Rochus, encara no he descobert el passatge que esmentes... em queda tant per fer aquí :-)!
Petonss