L'esdeveniment de divendres va tenir lloc en un escenari molt particular, al parc Schönborn al districte 8è de la cituat, un dels més bonics de Viena. Envoltades de l'escena alternativa austríaca, en acabar la projecció del vídeo, va tocar com a colofó final el grup vienès "Das trojanische Pferd" (traducció: "El cavall de Troia"), del qual em quedo amb la cançó "Romy Schneider". I, com no, amb música com a la millor cura per a l'ànima, acabo aquest post:
La dona invisible que vesteix de lila
- Dona invisible
- Viena, Austria
- No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.
31 de jul. 2011
Els carrers de Viena, escenari per a la música indie
En un diumenge gris, plujós i tristoi, recordo la nit de divendres i penso, així, que vindran temps millors en què els carrers de Viena podran servir d'escenari musical per a grups amateurs, fora dels cercles comercials. Hehe... un intent de poetitzar el mal temps que tenim per a finals de juliol -no encenc la calefacció perquè som a finals de juliol, però ganes no me'n falten. Que què vaig fer divendres? M'explico: divendres vaig anar, acompanyada de Mrs Jones, una noia gallega a qui vaig conèixer virtualment fa tres anys a través del seu bloc i amb qui ara, al cap del temps, ens hem trobat a Viena. La Mrs Jones té un bloc (clica-hi i no te'n penediràs :-)) de música on va postejant versions de cançons de tots els temps. Ens hem creuat en un viatge vital, amb el centre a Viena. És curiós aquest món d'Internet, jo vaig contactar amb ella quan ella vivia aquí i jo a Barcelona, i quan ella ja no és a Viena, jo m'hi instal·lo. I ara, finalment, ens hem trobat en aquesta bella ciutat del centre d'Europa. Doncs bé, gràcies a la Mrs. Jones, he descobert aquest projecte: They Shoot music, don't they? Fes clic a l'enllaç sobre el nom del projecte i veuràs una mica de què es tracta. Si no, jo te'n faig cinc cèntims: la idea va sorgir a París i es va propagar a d'altres ciutats: Londres, Berlin, Nova York... Són ciutats amb una escena musical alternativa coneguda, però i Viena? Tal com va dir un dels membres que va dur a terme el projecte per primer cop aquí, hem de reivindicar-la també com a destí molt digne per a aquests grups que s'inicien en la música indie; no oblidem que Viena és la ciutat de la música (clàssica, però de la música amb lletres majúscules, al cap i a la fi). Doncs bé, les persones que duen a terme aquest projecte es dediquen a filmar pels carrers de Viena la música que van fent aquests grups, la majoria dels quals són desconeguts per al gran públic. El resultat és espectacular: els racons de la bonica ciutat austríaca s'omplen de música, que contribueix a fer-los encara més atractius. A la pàgina web trobareu diferents gravacions en diversos indrets de la cituat: parcs, patis interiors de cases, típics cafès vienesos i carrers plens d'encant i romanticisme, envoltats d'edificis amb 100 anys d'antiguitat com a mínim :-) (això em recorda que he de començar a escriure molt més sobre aquests racons de Viena). A la pàgina web també trobareu una descripció de cada indret on s'ha gravat una cançó, i em queda tant encara per conèixer!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Dona,
la cançó m´ha agradat,pareix que comença fluixeta però poc a poc em va anar guanyant...
per altra banda,què curiosa,la vida,les anades i tornades,Mr Jones i tu finalment s´heu conegut després de tres anys,quan no havia coincidència a l´hora de viure a Viena....m´alegre de que gaudisques de la ciutat i aquestos projectes musicals tan interessants...
Per cert,em costa creure´m lo de la calefacció però veient el juliol que estem tenim per ací,tot es possible....
Bsets
Hmmm... quin projecte tan interessant, m'encanta la idea, la música i els racons de la ciutat units, una bona idea per unir música i ciutat (i ciutadans/es).
La trobada amb la teva amiga virtual a Viena, sembla un somni difícil de realitzar i haveu aconseguit trobar-vos...
La canço m'ha agradat.
El temps està molt molt estrany, ahir va hacer-hi una tempesta a Barcelona i voltants amb calamarsa i tot.
Una forta abraçada i ptnssss
Com m'agrada quan parles de música.
Recordo la teva vibrant entrada del concert de Nick Cave... l'energia dels 18 anys!
Darrerament escolto molt als Band of Horses.
Tenen algunes cançons extraordinàries, amb l'especial veu d'en Ben Bridwell i la contundent trama de guitarres:
http://www.youtube.com/watch?v=jLzbzEavi4U&feature=related
Comença un altre agost i farà un any que vaig trobar el teu bloc... ho celebro DI, la meva corresponsal a Viena favorita.
Petons amiga!
Troyana, la cançó en directe guanya molt més :-)!
Això de la Mrs Jones ha estat totalment inesperat, quines voltes que fa la vida, sí! A través del seu bloc vaig descobrir algunes coses de Viena i ara ella ha tornat (només per l'estiu, però) i finalment ens hem conegut.
Noia, a casa avui he tingut fred de debò... Si no canvia, hauré de canviar jo de continent! Esperem que millori a l'agost!
Petonsssss
Laura, el projecte, a més, posa de manifest que es pot fugir dels cercles comercials i fer bones coses amb poquets recursos. Alguns dels vídeos eran molt xulos, per ex.: un en què els membres del grup caminaven amb els instruments pel carrer i anaven tocant enmig de la ciutat o un altre en què la percussió era una barana del costat del Danubi :-)
La trobada amb la meva amiga virtual va ser totalment inesperada i gens planejada!
Ja he sentit això de la tempesta a Barna, tela tela... He llegit que anem cap a la fi dels estius i a una eterna primavera. El temps dirà!
Una abraçada ben forta per a tu i més petonsss
Ignasi, hehe, és que amb Nick Cave va començar tot, per això el vaig tractar amb especial passió :-)
No sonen gens malament aquests Band of Horses, són l'estil que m'agrada, a més.
Ah, sí? em vas trobar a l'agost? Uf, quantes coses han passat des de llavors. I jo celebro que segueixis aquí, uns quants anys més! :-) Continuarem fent de corresponsal hehe
Petonssssss amic!
Y además los chicos de They Shoot Music son muy majos, jiji ;)
Jejeje... me gustó mucho cómo hicieron la presentación, todos un poco nerviosos. ¿Ya tienes tu entrevista-grabación?
Una iniciativa genial.
Ahora no puedo ver los vídeos así que me pasaré esta tarde para mirar con calma todos los enlaces y disfrutar de los rincones de Viena, con acompañamiento musical.
Un beso
Gracias, Nuria, si los miras, dime qué te han parecido Viena y la música :-) ¿Has estado alguna vez en Viena?
Besitos!
Hola, Invisible!
Fas venir unes ganes terribles de música als carrers de Viena. Ha de ser fantàstic poder gaudir d'aquests racons, amb bona companyia, un gin-tonic (no sé si en beuen aquí), la música, les hores que s'escolen fins a la matinada... L'autenticitat i proximitat dels petits grups no té preu. És quelcom natural.
Molts petonillus!
Eli
He fet un cop d'ull al web que recomanes i la veritat és que està molt bé. A Barcelona podrien fer alguna cosa semblant, no?
Hola, Eli!
El gin-tonic és universal hehe. La veritat és que la música està molt present a Viena, forma part de la cultura i el tarannà de la ciutat. Hauré d'estar atenta a aquests petits grups que circulen per aquí.
Un petonàs!
Mirandolina, doncs sí, de moment sé que el mateix projecte es fa a Nova York, a París, a Berlin i a Viena. Estarem atentes a veure si es fa a Barcelona.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada