La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

24 de set. 2011

Croàcia: la meva crònica del viatge

Als croates no els agrada parlar de la guerra que va sacsejar els Balcans durant gairebé deu anys, fa també uns deu anys. Però encara n'hi ha marques evidents: 





Dubrovnik, 13 de setembre de 2011 

Tot i que... la bonica ciutat amb el seu centre històric fa les delícies dels turistes i els croates ho saben: 



Un dels centenars de restaurants situats al centre històric de Dubrovnik. Setembre de 2011 

Fer-se un bany en una de les illes que envolten Dubrovnik no té preu, i més si t'esperen simpàtics companys com aquest: 




I anar fent carretera fins a Split, una ciutat molt a prop de Dubrovnik, que té un centre històric increïble, i sentir-te com en una sortida del món: 






Continuar el trajecte i fer aturada en un parc natural que t'ofereix miracles de la natura com aquest: 





I acabar el viatge en una illa on el ritme frenètic s'alenteix, on sembla que les pedres tenen un altre color i on llargues passejades t'omplen els pulmons d'oxigen i el cor se't renova per començar una nova lluita (ara bé, això sí, res de presses, i toca esperar una hora per dutxar-se amb aigua calenta :-)): 





Illa de Hvar 16, 17 i 18 de setembre de 2011











10 comentaris:

LaMirandolina ha dit...

Molta gent que ha visitat Croàcia n'ha tornat encantada. I, pel que sembla, tu també. :)

troyana ha dit...

D.I.
m´atrau Croàcia,entre altres coses,perquè té mar i perquè encara que no siga totalment,també es mediterrània,i eixe paisatge per a mi es com un imant.
M´agradat molt com has descrit a Split,això de que "té un centre històric increïble, i sentir-te com en una sortida del món",va molt bé amb eixa foto..
Bsts

Laura Uve ha dit...

OH!!!!! quina maravella de viatge, vull anar cap allà jaaaaaaa!!!!
No sé si farà molt de fred al febrer (ja ho mirarè)... podia ser el viatge de carnaval (tan sols Duvrodnik... fins i tot Split... anem 4 dies, serà massa........... jajaja, perdona, estic pensant en veu alta). Per cert estem pensant també en Viena.... Hamburg...

M'ha encantat el teu recorregut, la manera de resumir-lo i les fotos!!

Ptnssssssss

Dona invisible ha dit...

Mirandolina, doncs sí, amb ganes de tornar-hi per fer la part nord. Altament recomanable :-)

Troyana, el paisatge és en part mediterrani, no tant el caràcter de la gent, però tot plegat -juntament amb aquests pobles tan particulars- és una barreja molt interessant.
Una abraçada!

Laura Uve :-) des del punt de vista històric, a més, com saps és un destí que (desgraciadament) té molta i molta història. Dic desgraciadament perquè, com saps, els darrers fets van deixar empremta negativa al país.
Haha, si véns per Viena que no se t'acudeixi no avisar-me, eh? :-) Ens prenem una sacher torte amb un cafetó, tot arreglant el món...

Apa, molts petons!

Astrid ha dit...

Després de veure aquestes fotos i els teus evocadors comentaris no m'extranya que el turisme Europeu es decideixi per aquest destí enlloc d'Espanya.. què bonic!!

Dona invisible ha dit...

Àstrid, bonica, segur que t'encantaria. És veritat que és un destí de moda els darrers anys, però s'ho val! D'altra banda, també he sentit que el turisme ha pujat aquest any a Catalunya, en detriment d'altres països, com ara Egipte, pel tema dels conflices que hi ha hagut.
En fi, sempre és interessant conèixer nous mons, noves cultures... Què t'haig de dir, oi?
Apa, espero que vagi molt bé!
Petonssssss

Zamarat ha dit...

Ayy!! Con las ganas que tengo de ir a Croacia!! Qué envidia!!
Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Zamarat, ya irás algún día y me cuentas :-)
Un abrazo!

María ha dit...

Me han dicho que es una maravilla!! Quizá algún día...Veo tus fotos y me digo...espero disfrutar algún día de estos lugares tan maravillosos.
Un abrazo!!

Dona invisible ha dit...

María, los que te han dicho que es una maravilla tienen razón :-)! Ay, en esta fría Viena, qué recuerdo más lejano tengo ahora de Croacia... y cómo me gustaría volver ahora mismo!
Un abrazo!