La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

11 d’oct. 2011

Per a què la política? Una xerrada amb adolescents a Viena

Ahir dilluns a la tarda no tenia res a fer. I vaig veure un avís al diari Der  Standard en què s'anunciava un acte que semblava interessant: Eva  Glawischnig, portaveu del partit polític Die Grünen (Els verds) d'Àustria, feia una xerrada amb joves adolescents austríaques. La xerrada estava presentada i moderada per la redactora en cap de l'Standard Alexandra Föderl-Schmid. També hi assistia el teòric polític Peter Filzmaier, professor a dues universitats austríaques. Les dues noies que serien interlocutores de la política dels Verds eren: l'Anna Schanbl i l'Annika Althoff, totes dues estudiants de l'ensenyament secundari (el Gymnasium que en diuen aquí).

El títol de la xerrada era: Zukunft am Wort. Wozu noch Politik? (El futur en qüestió. Per a què val la pena encara la política?). Reconec que em vaig sentir atreta pel títol, em consta que el desinterès per la política per part dels adolescents austríacs és notable. Bé, es capta en general que no és un tema que els preocupi gaire, al contrari que a mi. Per a mi implicar-se en política, sigui de la manera que sigui (partits polítics, organitzacions, moviment assembleari, participació en les activitats de barri o simplement practicant-la en els afers diaris) és imprescindible si volem viure en aquest món fent alguna cosa més que el bàsic, si volem deixar-hi alguna petja. És més, els ho devem a les generacions que ens han precedit i que han volgut deixar-nos un món millor. No concebo una altra manera de viure, però ja sé que això no és el general. Sospito que en aquest país les coses van tan bé que ningú sent aquesta necessitat. Però... les coses van tan bé? 
A la xerrada d'ahir es va dedicar força temps a parlar d'aquest partit (inofensiu?) d'extrema dreta que és l'FPÖ. Resulta esfereïdor saber que l'FPÖ és el partit més votat entre els joves adolescents. La representat d'Els Verds va respondre a l'evident pregunta que se li va formular sobre el perquè d'aquesta dada: ella afirmava que aquests partits populistes d'extrema dreta criden a les emocions i als sentiments i no a la reflexió, el que fan és assenyalar amb el dit determinats sectors com a culpables de tots els mals d'Àustria, entre ells els qui no tenen un passaport austríac o els qui no tenen una tan bona formació com la mitjana. Per a Glawischnig la democràcia es tracta de diàleg i de convèncer amb arguments i no pas d'apel·lar als sentiments i les emocions. Per als representants de l'FPÖ els culpables són els altres. Segons el punt de vista de la portaveu dels verds, ells no tenen un paper tan fàcil en admetre que també els europeus han comès i cometen molts errors. El seu missatge no és tan "agradable", perquè intenta buscar l'arrel dels problemes en la veritable base, no pas en els altres. 


Es va parlar molt d'Europa i del concepte que els Verds ara en tenen. La mateixa portaveu va votar contra l'entrada d'Àustria a Europa quan aquesta s'estava formant, però ara no hi veu una altra sortida. Va repetir unes quantes vegades: "junts som més forts." Segons ella, tan sols la Unió Europea té actualment la possiblitat d'aconseguir un acord per a la protecció del Medi Ambient o per a la protecció de dades. Tot i que aquests arguments per a mi són perfectament vàlids, és a dir, hi estic totalment d'acord, no m'ho semblen tant els merament econòmics: si es tracta de salvar sigui com sigui l'euro, a tota costa, si es tracta de salvar l'economia d'un país passant per alt els veritables problemes socials d'aquell país, sense parar atenció a les polítiques econòmiques que es duen a terme per aquest objectiu, ja sigui a nivell nacional o a nivell europeu, si es tracta d'això potser no justifico la pertinença a Europa només per salvar la pròpia pell, com en algun moment va insinuar la tertuliana. Va ser el cas del moment de parlar de Grècia, que -com no- va sorgir en la conversa, ja que els austríacs evidentment són dels qui paguen i mai dels qui reben. "Què fem amb un país com aquest?" -va dir literalment l'Eva G. Amb un país on, segons ella, moltes persones riques no paguen impostos, un país amb una gran despesa militar... tan sols hem d'ajudar-los per protegir Europa i per protegir-nos a nosaltres, perquè no volem contribuir a afeblir l'euro. Aquesta va ser la seva resposta. Reconec que en aquell moment, la consciència em va cridar dins i em va dir: i què fem amb tota la població grega que està sense feina, sense ajudes, sense sostre? 


Es va parlar també d'una iniciativa duta a terme a les escoles austríaques per tal de fomentar l'interès dels joves per la política: es porten dos polítics de dos partits de color diferent (generalment dels dos partis principals segons van posar en evidència algunes persones del públic) i discuteixen sobre diferents temes. Els alumnes poden fer-los preguntes i d'aquesta manera participar també en el debat.
La darrera mitja hora es va dedicar a preguntes del públic: va sorgir la crítica a l'espectacle a què de vegades sotmeten els austríacs els seus polítics. Baralles de pati d'escola, personalismes, falta d'arguments... a la qual cosa la representant dels Verds va contestar que malauradament de vegades és així, que hi estava totalment d'acord. Va afegir que encara ara la política és qüestió d'homes, que molt sovint aquetes baralles són baralles de "machos", sí sí (va fer servir aquesta paraula) i que el debat s'ha radicalitzat després de la presència enfortida al Parlament de l'FPÖ (partit d'extrema dreta). Cap al final, però, va puntualitzar que per contra de l'opinió popular són molts els polítics que es prenen la seva feina molt seriosament, que tenen ideals i que treballen cada dia per aconseguir que s'acompleixin.


També va parlar per sobre de la crisi democràtica que acompanya la crisi econòmica a nivell global. Una participant del públic també va puntualitzar el fet que la política no és només allò que es duu a terme al parlament, a les institucions o als partits polítics, sinó també al carrer.



Entre el públic va haver-hi una intervenció que em va fer pensar molt. Una professora que havia dut a terme a classe les xerrades amb polítics parlava dels temes que sempre sorgien i que eren més importants per als austríacs i les austríaques: el medi ambient, Europa, la formació... per ordre de preferència. Em veig a mi mateixa al context espanyol, fa uns anys quan em vaig implicar molt en política i sé que aquests temes no eren els que més preocupaven als i a les joves del moment. I em temo que ara tampoc. 


Em vaig quedar amb les ganes de preguntar moltes coses. Però una certa timidesa i la por a parlar en públic en alemany em van aturar. Vet aquí, doncs, les meves reflexions. Ah! Les fotos són meves.



7 comentaris:

U-topia ha dit...

Molt interessant l'acte y, per sobre de tot, les teves reflexions. Precisament perque t'interessa la política en l'autèntica dimensió de la paraula (no tan sols anar votar) pots fer aquestes reflexions i portar-les a aquest espai.
Sempre desconfio, i molt, dels moviments polítics que es basen en la identitat i les emocions i sentiments. Els moviments feixistes o d'extrema-dreta els treballen sense pietat. Donen peu a lo més primari que té l'ésser huma abans de pasar-lo pel tamís de la raó i la reflexió. Aquests moviments poden donar-se a més a més o les coses van bé com a Aústria...

La falta d'interés i preparació política dels adolescents és esgarrifosa..., sí.

Bé, va ser una tard ben profitosa.

Molts ptnssss!!

Pdt: també la política forma part de la meva vida!!

Dona invisible ha dit...

Laura, un moviment d'extrema dreta que té un 20% de representació parlamentària en un país on les coses els van tan bé fa pensar, oi? I també fa por, sobretot tenint en compte el passat d'aquest país, que sembla que se'ls ha oblidat...

El que fa molta pena és que tingui tant d'èxit entre els adolescents. Alguna cosa devem estar fent malament... com a societat.

Sí, es presentava una tarda tediosa i va ser ben entretinguda.

Molts petonsssssss

TRoyaNa ha dit...

D.I.
per on comence?
Estic en sintonia a l´idea de participació,no crec que siga possible el canvi social si nosaltres,els ciutadans no ens convertim ja d´una vegada,en els protagonistes de l´acció.Per això son tan importants les associacions,els moviments com els del 15M,les plataformes ciutadanes mitjançant pugem canviar les lleis,les estructures,el sistema en general.
Un sistema,el capitalista, que com diu Jose Luis Sampedro,no funciona i es urgent,n´hi ha que trobar un altre entre tots.
Per altra banda,em pareix bé que a Austria dugen el debat polític a les escoles,però per què nomes van els partits principals???
no ho entenc.....n´hi ha que arribar a l´escola la diversitat ,la pluralitat ideològica i això només s´aconsegueix fent arribar la presència dels partits minoritaris també.
En relació a Grècia,el comentari de la representant del Verds,desperta la meua desconfiança,perquè al final son els ciutadans de a peu qui paguen de primera mà la falta de habilitat en la gestió dels governs,o la corrupció,o la preocupació de salvar la banca i deixar abandonats a la seua sort a qui sí precisa d´un estat on es garantisca la protecció social.Si es veritat això de"junts som més forts."n´hi ha que estar junts als bons i no tan bons moments,no??si no,estem fent demagògia...
En relació als partits d´extrema dreta,que vols que et diga,per a mi es senyal de que alguna cosa està fallant en la societat,al seus valors,en la consciencia de que només es possible la convivència si n´hi ha respecte per la diversitat,i eixe i no altre es ara el retrate de molts països europeus,també Espanya,o aprenent a integrar la multiculturalitat, o com tu dius,tornarem a cometre una i altra vegada,els mateixos errors del passat...
Bsts

Dona invisible ha dit...

Troyana,
exactament, el canvi social el propicia la gent del carrer i no pas només les persones que treballen a les administracions. El 15M és un gran pas, però no estic segura de la seva continuïtat malauradament (estic una mica pessimista, a veure com es desenvolupa després del 15 d'octubre).
José luis Sampedro té més raó que un sant, avui ho parlava amb un alumne: està clar que això no funciona: un sistema que deixa fora tantíssima gent i cada vegada són més els qui estan fora que dins no funciona i s'hi ha de buscar una solució. Potser podríem començar per nosaltres mateix@s i veure quin tipus de vida portem i el que ens agradaria.
Això de Grècia... reconec que aquest comentari tampoc no em va acabar de fer el pes, però dubto que els diners de les ajudes a l'estat vagin a parar als qui més ho necessiten, malauradament :-(
Sobre l'extrema dreta, el problema també és el desconeixement d'un passat: qui no coneix el seu passat està obligat a repetir-lo. Per això és tan important l'educació i la informació cap als més joves...
Ah, jo també penso que això que només hi portin els polítics dels principals partits és un greu error... ja veus, també hi ha bipartidisme aquí, encara que altres partits "minoritaris" tenen força representació parlamentària...

Apa, petons!

Zamarat ha dit...

Parece interesante, aunque reconozco que yo nunca habría ido a una charla sobre política y menos en alemán!!Te admiro por ello.
Gracias por compartirlo con nosotras.
Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Zamarat, pues a yo creo que te habría interesado, al ser profesora y poder hablar un poco del interés de los adolescentes en política. Lo del alemán sí que es peliagudo. Había uno de los contertualianos a quien no le entendí casi nada... Pero, bueno, es un reto para mí.
Un abrazo!

Anònim ha dit...

La derecha está de moda, incluso en la izquierda...