La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

20 de gen. 2012

L'arribada

Falsa modèstia
Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicació de tothom, amb una anatomia interna composta de moltes i molt meravelloses peces. 
Pere Calders: 
quaranta-quatre contes (molt) breus 

Extrets d’Invasió subtil i altres contes, De teves a meves, Tot s’aprofita i L’honor a la deriva


-Què hi ha dins teu? Què amagues?
-Foscor, una part de mi a on ningú pot arribar.

I durant la nit somiava amb els monstres que ens tempten, amb la part d'ell que li atreia tant i que desconeixia.
La fotografia de l’home fosc romania, a la paret, intacta i ignorant dels seus pensaments. Mirava rere la pupil·la en aquella paret còncava i ni un bri de llum se li apareixia per resoldre el seu dubte: què hi ha rere tanta foscor?

Tristor, cementiris, vestits de vídua, escarabats, capes de vampir, res de tot això rere les velles imatges als calaixos en tornar de la feina.

-Què hi ha de tu que m’atrau tant?

-M’ho guardo per a mi.

I quant més prohibit, més ànsia d’arrencar-li el tros negre que podria tallar-li de soca-rel amb un ganivet de tallar el pa.

-Només uns pocs privilegiats poden arribar als indrets més amagats de la meva personalitat, a la part més fosca, al 25% més important del meu ésser.

I ella neda, en una platja fonda, a l’empar dels taurons, en un univers sense fons.
No sura, però la sorra li regalima per les mans, se li escapa, com quan atrapes un floc de neu i es desfà braç avall fins al colze.

Molts anys més tard, quan la seva sang s’havia convertit en cendra, va arribar un paquet anònim amb una targeta: “Vet aquí la meva part fosca, embolicada, amb paper de plata, per a tu”.

Va obrir la capsa. Amb cura, per fi aquell misteri que tant havia esperat. El cartró es va obrir lentament i, a dins, una suau brisa va fer volar i en sortí... un NO-RES.



Escoltant: 


7 comentaris:

U-topia ha dit...

Crec que el que s'amaga a la mirada d'altres no sempre es negatiu. Simplement és delicat, molt íntim... és una part que et deixa nua si l'ensenyes, et deixa desprotegida. Per tant, no és que sigui fosca, en aquest sentit pot ser un NO RES, sí. Però per una mateixa és una part molt important, és la nostra personalitat.

Reconec que jo l'ensenyo molt poc.

M'ha fet pensar aquesta arribada, Pere Calders y tú.

M'ha agradat la música.

Ptnssssss!!!!!!!

Dona invisible ha dit...

Laura, hi ha persones que mostren més i d'altres que amaguen més. Però penso que en l'essència totes i tots tenim una part fosca i una part és clara, que es pot potenciar més o menys. El que no m'agrada és l'actitud que he pretès exemplificar a l'entrada, la de creure i fer creure que s'és alguna cosa extraordinària.
És sa i fins i tot recomanable, penso, guardar en la intimitat una part de nosaltres, però tots estem fets d'una "anatomia interna composta de moltes i molt meravelloses peces." Calders és molt especial: la seva ironia i el seu coneixement de l'ànima humana en fan una lectura altament recomanable.
Apa, petonssssssss

TRoyaNa ha dit...

D.I.
pense que tots tenim dins eixes coses extraordinàries,eixa anatomia interna composta de moltes i meravelloses peces.Personalment,prefereix que no m´ho ensenyen tot,anar descobrint,però tampoc tot,les persones que s´esforçen en traure tot a la llum,per a mi,perden el misteri i l´interès.
I no cal fer creure a ningú que ets extraordinari,perquè al cap i a la fi,cadascú persegueix el que li atrau,com si estiguérem obeint un radar particular del que per a bé o per a mal,no tenim cap control.

Ps.No he pogut escoltar la música perquè el vídeo està desactivat:(

bsts

TRoyaNa ha dit...

....
ja he pogut veure el vídeo,m´ha paregut molt dels 80,al menys,la estètica,no?

+bsts

Dona invisible ha dit...

Troyana, és veritat que ens atrau el misteriós de l'altre/a, sigui bo o dolent. A mi tampoc no m'agrada que m'ho mostrin tot des d'un principi. Però també hi ha caràcters vampirescos que aprenen a crear aquest interès en els altres segurament per a benefici propi...
La cançó és típica "dark" dels 80, sí... :-)
Petonssssss

Zamarat ha dit...

Me han gustado los fragmentos!! Abrazo!

Dona invisible ha dit...

Gracias, Zamarat.