La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

28 de gen. 2012

Lectures de gener

Gener ha estat força productiu quant a lectures. Cada dia faig una mitjana de 8 viatges en transport públic i això té els seus avantatges. Podria semblar que aquests viatges els faig tota sola, però no, m'hi acompanyen moltíssims personatges que es poden encabir en volums més o menys gruixuts, que guardo dins una bossa gran, que sempre va plena de llibres d'espanyol o de català, carpetes, bolígrafs... amb un raconet per a les meves novel·les. 
Qui m'ha acompanyat aquest gener per tot Viena? Us els presento: 

L'acabadora, de Michela Murgia.
Ed. Proa. 
Llengua: català


Laura Uve, t'he copiat la idea de fotografiar els llibres amb objectes personals i sobre la taula de casa meva. Espero que em perdonis :-) És a la taula del menjador de casa, on tinc l'ordinador (ja que no tinc televisió) i els llibres, les fotocòpies per a la feina... A sobre del llibre hi ha una targeteta que ens van donar el passat 23 d'abril per Sant Jordi en una activitat que va organitzar el Casal Català de Viena.
El vaig demanar per Reis perquè l'havia vist recomanat a diversos blocs i m'havia picat la curiositat. La Mirandolina en feia una entrada aquí (cliqueu a l'enllaç). L'acabadora ens parla de dones i de la realitat sarda i dels seus costums. Es nota que l'autora coneix amb profunditat aquesta realitat. No crec que ningú que no fos sard pogués escriure aquesta novel·la. Crec que el que no es diu, el que s'intueix en el gran dilema que planteja la novel·la és el més important. I l'autora aconsegueix que com a lectors/es estiguem atentes a allò obviat, i intentem deduir el que hi passa. L'argument es basa en un antic costum a l'illa sarda segons el qual una família que no es podia permetre econòmicament mantenir tots els fills, podia "regalar" una filla en aquest cas a una persona que se'n pogués fer càrrec. A la novel·la, la Maria Listru, una nena d'uns sis anys, ha d'anar a viure amb una modista vídua i sense fills. Aquesta modista és l'acabadora, la persona que ajuda a morir els qui són a la fase final de la seva vida (també un costum sard, una eutànasia a l'antiga, per entendre's). Es produeix un fet que posarà a prova els valors morals de l'acabadora i que marcarà la trama del llibre, en aquest moment hi ha alguns canvis en la vida de totes dues dones fins que el final ens portarà de nou a un gir... I no en dic res més. És per gaudir-ne, de debò! 

84, Charing Cross Road, de Helene Hanff
Ed. Anagrama. 
Llengua: castellà
I la meva mà assenyala el llibre que em van regalar aquest Nadal per sorpresa (gràcies gràcies!). Ja n'havia vist la pel·lícula i m'havia fascinat la personalitat de la Helen Hanff, una escriptora de guions estadounidenca, obsessionada amb els llibres de vell. Una mica excèntrica, una mica maniàtica, però algú interessantíssim, amb una riquesa interior que s'intueix a través de les cartes que escriu a una llibreria de Londres especialitzada en llibres antics. He de reconèixer que més d'una vegada m'he emocionat llegint aquestes cartes, per la relació d'empatia que es va forjant entre els treballadors de la lliberira i l'escriptora a mesura que passa el temps. El sentit de l'humor de la Helene Hanff, l'ajuda que proporciona als anglesos, afectats pels racionaments durant la Guerra, l'ai al cor per si al final la Helene els podrà anar a visitar, el fet irreversible del pas del temps, la soledat de la lectora i de qui escriu... tots aquests ingredients m'han omplert de pensaments al tramvia, al metro, a casa... Molt recomanable i es llegeix en un plis!

Quicksand, de Nella Larsen 
Penguin Classics.
Llengua: anglès

L'escriptora Nella Larsen (Nellie Walker) danesa-afroamericana, nascuda l'abril de 1981 a Chicago i el 1910 es va traslladar a Nova York, on va exercir com a professora. La novel·la ens parla de Helga Crane, gairebé diria que "alter ego" de l'autora, però no ho afirmaré, ja que la novel·la té un ritme propi i vida a banda de la vida real. Es tracta d'una dona poc convencional que es debat entre dues cultures: la danesa, per part de mare, educada i refinada societat on hi viu durant un temps i la de l'Amèrica negra, del seu pare, que a més els va abandonar quan ella era una nena. Sembla que no acaba de sentir-se bé a cap dels dos móns; a més, s'hi afegeix l'element feminista: una dona mestissa a la societat de principis del segle XX, que a més vol ser independent i lluita per sortir-se'n tota sola? Això està destinat al facràs... I no dic res més. És interessant descobrir que en el fons la Helga se sent més negra que blanca, tot i que totes dues cultures són en en ella, però cap de les dues cultures sembla acceptar-la. La negra perquè hi veu la petja dels blancs opressors i la blanca perquè la veuen com un element exòtic digne de fotografiar. I ella lluita per sortir dels cànons: casar-se? tenir fills? La resposta és al llibre. Altament recomanable també.


I després de les lectures, més llibres! Fa un parell de dies he començat Engel des Vergessens, en alemany en aquest cas, de Maja Haderlap, una escriptora austríaca procedent de la minoria eslovena, que escriu en un alemany poètic i totalment austríac, i que també ha traduït de l'eslovè a l'alemany i viceversa. Però això és ja per a properes entrades! Novel·les non stop!

12 comentaris:

Laura Uve ha dit...

Molt productiu el mes de gener, sí.
Crec recordar que havies fet referència a L'Acabadora en un altre post... recordo haver-te comentat que no coneixia l'existència d'aquesta tradició. Sembla força interessant i l'apunto.

84, Charing Cros Road, l'he llegida i em va agradar molt. Estic molt d'acord amb els comentaris que has fet...

Per últim, el llibre de la Nella Larsen... molt atractiu, molts temes que es creuen: dues cultures amb les conseqüències personals i, possiblement, socials que això suposa; les opcions de vida que totes tenim en un moment determinat de la vida... Molt atractiva...

I la de Maja Haderlap........... té bona pinta també...... jajajaja

Aquest matí plujos i núvol he sortit a correus a buscar el llibre que m'ha enviat l'editorial on surt el meu article sobre la Rafaela Torrents (alegria, alegria) i després he anat a comprar "Hojas de hierba" de Whitman, "Antología poética" i "Libro del desasosiego" de Pessoa............ Novel.les i Poesia non stop!!!

Perdonar?? Al contrari, m'encanta veure els teus llibres i les teves coses al voltant...

Gran abraçada i molts ptnsssssss!!!!

LaMirandolina ha dit...

Gràcies per fer també recomanacions literàries. M'apunto "84, Charing Cross Road". L'havia sentit anomenar, però no sabia gaire de què anava. I m'alegro que també recomanis "L'acabadora"; és un llibre que sembla petit, però que no ho és tant.
Jo també acostumo a llegir als transports públics (avantatges del nomadisme professional), tot i que darrerament llegeixo més aviat qüestions relacionades amb la feina. A veure si ben aviat aconsegueixo reprendre el ritme lector.

Fins a la propera.

Dona invisible ha dit...

Laura, no me'n recordo, que ja parlés de l'Acabadora. En tot cas, és un llibre molt recomanable. Segur que t'agradarà.
El de Nella Larsen i el de Maja Haderlap crec que també te'ls puc recomanar. Jo també tinc llibres encarregats per l'amazon, un a correus esperant-me, a veure si dilluns hi puc anar :-)
Que bé, el teu article sobre Rafaela Torrents segur que val molt la pena. Escriptora i lectora inasgotable. Veig que segueixes amb la poesia, que bé, Walt Whitman i Pessoa, bones eleccions!

Ens seguim llegint.

Petonsssssssssssss

Dona invisible ha dit...

Mirandolina, segur que t'agradarà el llibre de la Helene Hanff, una lectura totalment recomanable per al transport públic, ja que a més, no pesa gens (que això també és important).
La nostra feina requereix tantes hores de dedicació que jo necessito les meves pauses, per això procuro desconnectar de tant en tant, si no no tancaria mai l'aixeta i no pot ser!
Ens seguim llegint!

TRoyaNa ha dit...

D.I.
sí que has aprofitat el Gener,sí.De les tres lectures que recomanes,em quede especialment amb les dues últimes.En relació a "84 Charing Cross Road" (de res,de res....)en quant puga,me la compre. I l´ultima em pareix de lo més interessant,m´atrau molt eixe mestissatge cultural i també la rebel·lia front a determinats rols que se suposa les dones històricament han tingut,tenim que assumir.
Bsts

Dona invisible ha dit...

Troyana, el darrer llibre és molt interessant, sí, és tot un procés molt difícil que viu la protagonista.
I què dir de "84 Charing Cross Road"? Recordar de nou la pel·lícula mentre llegeixes i descobrir-hi nous matissos val la pena. A més, el llibre es llegeix molt bé!
Petonssssss

Zamarat ha dit...

Tomo nota de la primera de las novelas: parece interesante. En cuanto a Helene Hanff, es una lectura muy agradable, verdad?
Abrazo!

María ha dit...

Me encanta 84 Charing Cross Road!!! Es un libro de mesilla. A Nellie la tengo echada el ojo.
Preciosa foto de cabecera...me gustan mucho las bicis...algo que Viena te deja hacer con plena confianza, verdad??

Dona invisible ha dit...

Zamarat, sí! El libro de Helene Hanff te acompaña en la soledad y es para leerlo y releerlo.
Ya me dirás si lees "La acabadora", te gustará, creo.
Un abrazo!

Dona invisible ha dit...

María, ya comentarás el libro de Nella Larson, a ver si te gusta.
Viena es amiga de las bicis, sí, sobretodo en primavera, en otoño y en verano. En invierno yo sería incapaz. De hecho, en mi caso es contradictorio: en Barcelona no tenía ningún problema, iba en bici muchas veces y esa que Barna es terrible para las bicis, pero aquí, como las normas son más estrictas y no puedo ir por la cera como aquel que dice, le he cogido como miedo. Además, los tranvías pasan tan cerca... Tendré que volver a probar.
Un abrazo.

V ha dit...

De los libros que comentas (muy buena idea) solo he leido la acabadora. Y comparto tu opinión. El dilema que plantea es ciertamente complejo y apunta a la reflexión. Y la lectura engancha.
El resto no los he leido. Todos ellos parecen atractivos,pero sobre todo el de Nella Larssen. Es un tema que me interesa. Si legaré a leerlo algún día es un enigma. Tengo demasiados libros pendientes. Aun así tomo nota. Un saludo.

Dona invisible ha dit...

Hola, V, "La acabadora" parece de simple lectura, pero en el fondo esconde muchísima complejidad, sí. Y la autora consigue envolverte en la atmósfera sarda.
Si decides leer Quicksand, ya me dirás qué tal.
Un saludo y nos leemos!