Lectures de gener

Gener ha estat força productiu quant a lectures. Cada dia faig una mitjana de 8 viatges en transport públic i això té els seus avantatges. Podria semblar que aquests viatges els faig tota sola, però no, m'hi acompanyen moltíssims personatges que es poden encabir en volums més o menys gruixuts, que guardo dins una bossa gran, que sempre va plena de llibres d'espanyol o de català, carpetes, bolígrafs... amb un raconet per a les meves novel·les. 

Qui m'ha acompanyat aquest gener per tot Viena? Us els presento: 

L'acabadora, de Michela Murgia.

Ed. Proa. 

Llengua: català

Laura Uve, t'he copiat la idea de fotografiar els llibres amb objectes personals i sobre la taula de casa meva. Espero que em perdonis :-) És a la taula del menjador de casa, on tinc l'ordinador (ja que no tinc televisió) i els llibres, les fotocòpies per a la feina... A sobre del llibre hi ha una targeteta que ens van donar el passat 23 d'abril per Sant Jordi en una activitat que va organitzar el Casal Català de Viena.

El vaig demanar per Reis perquè l'havia vist recomanat a diversos blocs i m'havia picat la curiositat. La Mirandolina en feia una entrada aquí (cliqueu a l'enllaç). L'acabadora ens parla de dones i de la realitat sarda i dels seus costums. Es nota que l'autora coneix amb profunditat aquesta realitat. No crec que ningú que no fos sard pogués escriure aquesta novel·la. Crec que el que no es diu, el que s'intueix en el gran dilema que planteja la novel·la és el més important. I l'autora aconsegueix que com a lectors/es estiguem atentes a allò obviat, i intentem deduir el que hi passa. L'argument es basa en un antic costum a l'illa sarda segons el qual una família que no es podia permetre econòmicament mantenir tots els fills, podia "regalar" una filla en aquest cas a una persona que se'n pogués fer càrrec. A la novel·la, la Maria Listru, una nena d'uns sis anys, ha d'anar a viure amb una modista vídua i sense fills. Aquesta modista és l'acabadora, la persona que ajuda a morir els qui són a la fase final de la seva vida (també un costum sard, una eutànasia a l'antiga, per entendre's). Es produeix un fet que posarà a prova els valors morals de l'acabadora i que marcarà la trama del llibre, en aquest moment hi ha alguns canvis en la vida de totes dues dones fins que el final ens portarà de nou a un gir... I no en dic res més. És per gaudir-ne, de debò! 

84, Charing Cross Road, de Helene Hanff

Ed. Anagrama. 

Llengua: castellà

I la meva mà assenyala el llibre que em van regalar aquest Nadal per sorpresa (gràcies gràcies!). Ja n'havia vist la pel·lícula i m'havia fascinat la personalitat de la Helen Hanff, una escriptora de guions estadounidenca, obsessionada amb els llibres de vell. Una mica excèntrica, una mica maniàtica, però algú interessantíssim, amb una riquesa interior que s'intueix a través de les cartes que escriu a una llibreria de Londres especialitzada en llibres antics. He de reconèixer que més d'una vegada m'he emocionat llegint aquestes cartes, per la relació d'empatia que es va forjant entre els treballadors de la lliberira i l'escriptora a mesura que passa el temps. El sentit de l'humor de la Helene Hanff, l'ajuda que proporciona als anglesos, afectats pels racionaments durant la Guerra, l'ai al cor per si al final la Helene els podrà anar a visitar, el fet irreversible del pas del temps, la soledat de la lectora i de qui escriu... tots aquests ingredients m'han omplert de pensaments al tramvia, al metro, a casa... Molt recomanable i es llegeix en un plis!

Quicksand, de Nella Larsen 
Penguin Classics.
Llengua: anglès

L'escriptora Nella Larsen (Nellie Walker) danesa-afroamericana, nascuda l'abril de 1981 a Chicago i el 1910 es va traslladar a Nova York, on va exercir com a professora. La novel·la ens parla de Helga Crane, gairebé diria que "alter ego" de l'autora, però no ho afirmaré, ja que la novel·la té un ritme propi i vida a banda de la vida real. Es tracta d'una dona poc convencional que es debat entre dues cultures: la danesa, per part de mare, educada i refinada societat on hi viu durant un temps i la de l'Amèrica negra, del seu pare, que a més els va abandonar quan ella era una nena. Sembla que no acaba de sentir-se bé a cap dels dos móns; a més, s'hi afegeix l'element feminista: una dona mestissa a la societat de principis del segle XX, que a més vol ser independent i lluita per sortir-se'n tota sola? Això està destinat al facràs... I no dic res més. És interessant descobrir que en el fons la Helga se sent més negra que blanca, tot i que totes dues cultures són en en ella, però cap de les dues cultures sembla acceptar-la. La negra perquè hi veu la petja dels blancs opressors i la blanca perquè la veuen com un element exòtic digne de fotografiar. I ella lluita per sortir dels cànons: casar-se? tenir fills? La resposta és al llibre. Altament recomanable també.

I després de les lectures, més llibres! Fa un parell de dies he començat Engel des Vergessens, en alemany en aquest cas, de Maja Haderlap, una escriptora austríaca procedent de la minoria eslovena, que escriu en un alemany poètic i totalment austríac, i que també ha traduït de l'eslovè a l'alemany i viceversa. Però això és ja per a properes entrades! Novel·les non stop!