La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

23 de set. 2012

Llarga pausa i el perquè

Hola, amics i amigues blocaires! 

Sé que he estat desapareguda molt de temps, massa temps -crec. El motiu ha estat un període de feina intensa i, a més, les dues darreres setmanes, les he passades a St. Petersburg, aprenent rus i visitant la ciutat. Són tantes experiències ara que se'm fa difícil resumir-les en un post. Tot just vaig arribar ahir i he estat ordenant fotos. Més endavant publicaré unes quantes entrades amb una explicació més destallada del que hi vaig viure, però hauré de prendre'm el meu temps per trobar les paraules :-) Ara llegiré les vostres entrades, m'haig de posar al dia!

De moment un parell de fotos: 


14 comentaris:

Dorothy ha dit...

Sant Petersburg és una de les ciutats que em moro de ganes de visitar. A mi em passa com a tu, que quan torno de viatge em costa moltíssim explicar coses perquè vull explicar-ho tot o res, així que mai no acabo de fer les entrades dels viatges, es queden allà, al limb... Però m'encanta que altres ho facin i llegir el que han viscut, així que espero que tu, a diferència de jo, t'atreveixis a explicar-nos la teva visió de Sant Petersburg.

un petonàs
I benvinguda

Zamarat ha dit...

San Petesburgo!!! La ausencia ha merecido, entonces, la pena. Ya nos contarás. Abrazo!

Nuria ha dit...

Qué maravilla San Petersburgo, esperamos esas entradas en las que nos cuentes lo que has visto.
En nuestros blogs pocas novedades, septiembre trajo la vuelta a la rutina y con la llegada del otoño llegó la tan ansiada lluvia.
Un besito y feliz semana. Bienvenida al mundo real.

TRoyaNa ha dit...

D.I.
segur que ha merescut la pena.M´agrada veure els vostres viatges als blocs,sempre aprens alguna cosa.Jo al meu,aquest estiu,he decidit centrar-me al cinema.Els viatges,els deixe per a "petit comité",manies;)
benvinguda al món virtual!

Dona invisible ha dit...

Zamarat, han sido unos días intensos, sí. De desconexión total que me han ido muy bien. Pero nada es para siempre. Ya os contaré, sí!
Un abrazo!

Dona invisible ha dit...

Hola, Dorothy!
St. Petersburg, sens dubte, no et deixa indiferent :-) Noia, em sento molt identificada amb el que dius: són tantes coses que no acabaria mai i per això em quedo callada. Però espero desbloquejar-me i poder escriure alguna cosa amb sentit hehe
Gràcies per la benvinguda.
Petonsssss

Dona invisible ha dit...

Nuria, será más de una entrada, seguro, porque no puedo resumirlo todo en una. A ver si me pongo a ello, después de situarme por aqui.
Muchas gracias por el recibimiento.
Biquiños y feliz semana para ti también!

Dona invisible ha dit...

Troyana,
aquest bloc, de fet, parteix d'un viatge, i la vida és un viatge ;-)
El cinema és una forma d'entendre la vida també. Haha que transcendent que m'he posat!
Gràcies per la benvinguda!

V ha dit...

Si ya te envidio de forma constante, ahora resulta que me das nuevos motivos. Nada menos que San Petesburgo. Y mientras, yo de pueblos y mercadillos comprando queso de cabra. Que no digo que esté mal, que me lo paso bien, pero claro lo tuyo me parece como acceder a otro nivel.Espero que lo hayas disfrutado como se merece. Un abrazo

Dona invisible ha dit...

Jeje, V, todos los viajes tienen su valor y su aprendizaje. Disfruté mucho del viaje, y tengo ganas de contarlo todo, pero son tantas cosas.
Un abrazo!

Laura Uve ha dit...

Benvinguda!! Et trobava a faltar.

Es nota que has gaudit del viatge encara que, en part, fos de treball.

Molts petonsssss

Dona invisible ha dit...

Laura, he gaudit molt, sí. No ho he viscut com a treball en cap moment. Espero poder escriure'n alguna cosa en breu.

Jo també et trobava a faltar :-)

Petonssss

LaMirandolina ha dit...

Segur que l'experiència viscuda valdrà l'espera. ;)

LaMirandolina ha dit...

Segur que l'experiència viscuda valdrà l'espera. ;)