(amb llicència pròpia des de l'altre bloc on vaig publicar aquesta entrada)
Ajaguda al llit, no pots dormir. Els ulls desperts mirant el corb sobre l’arbre. I no hi pots fer res. La negror del corb en la negra nit. La foscor crida la teva foscor. Incapaç de tancar els ulls per la por que el corb trenqui el vidre fràgil que te’n separa. Totes les veus del passat et criden. Allò que ja no ets, que encara hi és, descansa impacient dins teu. En forma de veu profunda, se t’apareix, allò que va créixer dins teu i va prendre forma. Violència, dolor, traïció, cremades que mai seran pell nova. El corb dorm, latent, en l’arbre. I sembla que cridis, amb nostàlgia, allò que vas fer fora. Tanques els ulls, exhausta. El corb dorm sobre l’arbre. En somnis, somies que el corb et mira, ulls desperts, i no hi pots fer res.
La dona invisible que vesteix de lila
- Dona invisible
- Viena, Austria
- No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada