La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

24 de març 2010

On són les idees?

Los libros del abuelo le abrieron las puertas de un mundo distinto, un mundo al que no podían entrar ni su madre ni sus otras hermanas, un mundo masculino. En este mundo cambiante y feroz hay un lugar inexpugnable: la biblioteca. En ella Juana Inés encuentra no sólo un refugio sinó un espacio que substituye a la realidad de la casa, con sus conflictos y fantasmas. La verdadera realidad -dicen los libros- son las ideas y las palabras que la significan. La realidad es el lenguaje. Esa casa no está poblada por hombres o mujeres, sinó por unas criaturas más reales, duraderas y consistentes que todas las realidades y que todos los seres de carne y hueso: las ideas
.
Octavio Paz, Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe.

Ahir a la tarda vaig assistir a una de le sessions de cinema que tenen lloc durant aquesta setmana al cinema Admiral de Viena. Es tracta d'un cicle de cinema fet per dones de Llatinoamèrica, sobre dones i realitats de Llatinoamèrica.
La pel·lícula que vaig veure ahir es titula "Qué tan lejos" i està dirigida per Tania Hermida. Es tracta d'una "road movie" en què apareixen tres personatges de realitats diferents: dos equatorians i una espanyola, que comparteixen un viatge units per les circumstàncies. Al voltant, hi giren temes com: la història comuna de Llatinoamèrica i Espanya, els clixés de cada nacionalitat, els somnis personals i la necessitat d'acomplir-los i, vet aquí el tema important, els noms i la importància del llenguatge.
En una entrevista a Barcelona, la directora afirma que la manera com formulem un discurs determina el que ens passarà i com ens sentirem. Em va agradar de la pel·lícula especialment el moment en què una de les protagonistes llegeix el fragment d'Octavio Paz (el qual passa a ser a la llista dels meus autors pendents de llegir) que encapçala aquest post: la veritable realitat és el llenguatge. I crec, fermament, que sense llenguatge, no hi ha realitat. Les idees són aquest regne perdurable més enllà de tot fet. Ara bé, on es troben les idees? I, sobretot, d'on neixen? El llenguatge les construeix, és el castell sota el qual viuen, són el seu cos i la sang. Les idees del passat són dins els llibres, dins fragments enregistrats de la memòria, a documents en qualsevol format antic o modern i és això el que configura la nostra realitat.

A continuació un altre passatge d'Octavio Paz a la pel·lícula:

6 comentaris:

Te Blanc ha dit...

Però el llenguatge tb altera la realitat.Alguns cops convertint-la en grotesca i irreal.
Tinc ganes de veure la peli, i tb m'apunto Octavio Paz com a pendent.

Elisabet Pérez Besa ha dit...

Afegiria la frase de Schopenhauer que no para de ballar-me pel cap: "El món és la meva representació"...

Salut!

Dona invisible ha dit...

Te Blanc, la pel·li segur que t'agradarà molt! I sobre el llenguatge i la realitat, és que penso que no es poden desvincular... que la realitat no existeix sense el llenguatge i viceversa.
Eli, en Schopen té tota la raó...
Petonets a les dues!!!

Laura Uve ha dit...

Estic totalment d'acord... el llenguatge construeix la realitat, la configura, li dona forma. És cert que la realitat existeis per si mateixa però és tan interpretable i es pot viure de formes tan diferents que tan sols quan emergeix a través del llenguatge... es configura com a tal.

I sempre la importància dels llibres recollint el passat....... i el present...

Un post molt bo!!

Ptnsssssss

Pdt: bé la tornada??

Dona invisible ha dit...

Ei, hola, Laura!

Com diria Octavio Paz, "la realidad más allá de los nombres no es habitable"... Per pensar-hi. M'havia oblidat de comentar que també en aquest llibre es parla d'una dona, Sor Juana Inés de la Cruz, a qui un nou món se li obre en acostar-se a la realitat prohibida dels llibres.

La tornada, bé, però em costa agafar el ritme de la voràgine d'horaris, tràfec i presses!!! M'estic estressant!!! :-)

Gràcies per passar-te per aquest post!

Petonsss

Laura Uve ha dit...

Tranqui... que arribares a tot segurrrr...

Hmmm... m'agrada també aquesta frase d?octavio Paz (vaig llegir quelcom d'ell fa moltttt)...

Ptnsss