On són les idees?

Los libros del abuelo le abrieron las puertas de un mundo distinto, un mundo al que no podían entrar ni su madre ni sus otras hermanas, un mundo masculino. En este mundo cambiante y feroz hay un lugar inexpugnable: la biblioteca. En ella Juana Inés encuentra no sólo un refugio sinó un espacio que substituye a la realidad de la casa, con sus conflictos y fantasmas. La verdadera realidad -dicen los libros- son las ideas y las palabras que la significan. La realidad es el lenguaje. Esa casa no está poblada por hombres o mujeres, sinó por unas criaturas más reales, duraderas y consistentes que todas las realidades y que todos los seres de carne y hueso: las ideas

.
Octavio Paz, Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe.

Ahir a la tarda vaig assistir a una de le sessions de cinema que tenen lloc durant aquesta setmana al cinema Admiral de Viena. Es tracta d'un cicle de cinema fet per dones de Llatinoamèrica, sobre dones i realitats de Llatinoamèrica.
La pel·lícula que vaig veure ahir es titula "Qué tan lejos" i està dirigida per Tania Hermida. Es tracta d'una "road movie" en què apareixen tres personatges de realitats diferents: dos equatorians i una espanyola, que comparteixen un viatge units per les circumstàncies. Al voltant, hi giren temes com: la història comuna de Llatinoamèrica i Espanya, els clixés de cada nacionalitat, els somnis personals i la necessitat d'acomplir-los i, vet aquí el tema important, els noms i la importància del llenguatge.
En una entrevista a Barcelona, la directora afirma que la manera com formulem un discurs determina el que ens passarà i com ens sentirem. Em va agradar de la pel·lícula especialment el moment en què una de les protagonistes llegeix el fragment d'Octavio Paz (el qual passa a ser a la llista dels meus autors pendents de llegir) que encapçala aquest post: la veritable realitat és el llenguatge. I crec, fermament, que sense llenguatge, no hi ha realitat. Les idees són aquest regne perdurable més enllà de tot fet. Ara bé, on es troben les idees? I, sobretot, d'on neixen? El llenguatge les construeix, és el castell sota el qual viuen, són el seu cos i la sang. Les idees del passat són dins els llibres, dins fragments enregistrats de la memòria, a documents en qualsevol format antic o modern i és això el que configura la nostra realitat.

A continuació un altre passatge d'Octavio Paz a la pel·lícula: