La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

21 d’abr. 2010

Infidel a Barcelona

Barcelona és aquell amor per a tota la vida, aquell calfred que duus a la sang i que et travessa òrgans, respiració i pensament. És allò que duus tatuat al cor i que saps que forma part de tu. Però Viena, Viena des que és primavera, em té enamorada. Ha esclatat en colors i en flors i en arbres i en fulles i en botigues que venen parterres. Després de tres mesos vivint aquí, per primera vegada sento que començo a tenir a veure amb Viena, amb tots els seus defectes inclosos. S'ha vestit de verd brillant i de groc i és irresistible. De cop vols sortir a ple sol i deixar que el dia passi, a la vora del Danubi o al bosc vienès. A Viena conviuen elements urbans i naturals en una harmonia gairebé perfecta. A pocs metres de casa, pots sortir a gaudir del silenci o a endinsar-te en una ciutat tranquil·la i a la vegada escandalosament artística. Alguns autors clàssics van dir que la felicitat consistia a gaudir de la natura. Jo no sóc tan optimista; però, si més no, des que és primavera, de vegades he pensat que alguns moments envoltada d'arbres, herba, sol i flors, s'acosten a una sensació pura de ser feliç.


Escoltant: Depeche Mode - I just can't get enough.

2 comentaris:

Elisabet Pérez Besa ha dit...

Pots ser fidel a ambdues primaveres: a la de Barcelona i a la de Viena. Encara que aquí t'hi espera Sant Jordi... que tinguis una bona diada lluny de casa!

Dona invisible ha dit...

Gràcies, espero que tu també l'hagis tinguda :-) Una abraçada trencacostelles!