Les temperatures són realment altes aquests dies a Viena. Per tot arreu l'atmosfera és "gemütlich" i positiva. Els parcs són a vessar i bicicletes i scateboarders envaeixen la ciutat. Avui a la tarda, mentre esperava la meva cita setmanal, m'he parat a observar com un grup de gent gran ballava rere una orquestra. He recordat els famosos balls d'avis dels casals a Catalunya i m'he transportat al meu barri per uns minuts. Aquesta gent gran no tenien res a envejar als nostres avis tan "salerosos". I aleshores he pensat que els barris de tots els països d'Europa poden arribar a tenir moltes semblances. He pensat en la famosa cita d'Anna Karenina, la frase amb què el llibre comença, que jo sempre havia recordat com a "Totes les famílies riques s'assemblen; les pobres ho són cadascuna a la seva manera". Després he buscat diferents traduccions i he trobat que de vegades allà on diu "riques" s'hi posa "felices" i, en conseqüència, infelices... és a dir, que riquesa i felicitat deuen tenir alguna mena de relació en la llengua russa. En tot cas, les famílies pobres dels dos països (parlem d'un barri a la perifèria) s'assemblen sens cap mena de dubte. Hom no sabria dir en quin país érem tan sols veient-los ballar. I m'ha agradat tornat a recordar els meus orígens a partir d'un moment inesperat una tarda calenta de primavera a Viena.
Escoltant: Amélie - La Noyée
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada