La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

25 de juny 2010

Em regales un anell?


Ho sento, avui seré demagògica, em ve de gust ser-ho. Avui parlaré des del cor. Passejant pel centre de Viena, al districte 1, entre turistes i grups al voltant d'algú que duu un paraigües de colors, m'he aturat a mirar, despistada, un aparador. I, ai las! què hi he trobat?
Doncs res, uns anellets al preu mòdic de 5000 euros, més o menys. Ah! També una oferteta, d'uns 2000 euros (vegeu proves gràfiques, si no us ho creieu). I aleshores, m'he dit:

Qui deu comprar-se un anell a aquest preu?
Què pot significar per a algú un anell de 5000 euros?
Què es pot fer avui dia amb 5000 euros?
Què representaria el valor d'aquest anell per a una persona que ho ha perdut tot?

Si l'anell s'ofereix, això vol dir que algú el compra:

Què li passa pel cap a algú que compra un anell de 5000 euros?

Realment, aquest tros de metall amb pedres valen més que tot el que amb 5000 euros es podria fer? Val més que la vida, que una central d'energia fotovoltàica, que 20 anys d'educació d'un nen, que tot això que estàs pensant?

Per un moment m'he imaginat l'anell caient de la mà d'algú que ha pagat aquests 5000 euros; m'he imaginat milions d'anells rodant per la plaça d'Stephansdom, m'he imaginat milions de pedres brillants al desert. I més anells rodant, i ningú no en feia cas.

3 comentaris:

Elisabet Pérez Besa ha dit...

Anells de 5000 Euros que roden? A quin carrer has dit que era???

:)
Eli

Jaume ha dit...

Ais, no hauries d'haver posat el preu, ara ja no li podré regalar a la meva dona. Dir preus és ta vulgar... ;)

Dona invisible ha dit...

Eli, apunta: Carrer del Seny, número 333, direcció país de la Justícia i la Igualtat. com :-)
Jaume, sempre et quedarà l'opció de llogar una illa per un cap de setmana. Queda més glamurós.