Provocador o mirall dels nostres instints?

Ahir diumenge de tardor a finals de juny, vaig anar a veure una exposició al Leopold Museum de Viena. Otto Mühl n'és el protagonista. He de reconèixer que no en sabia res, d'aquest pintor nascut a Àustria el 1925. I segons algunes veus pot ser considerat un dels artistes austríacs més importants. D'entre tots els esdeveniments de la vida d'aquest autor, sens dubte, el més interessant és la seva participació al grup "The Vienna Actionists" i la filosofia de vida que va acompanyar-lo durant la seva estada a la comuna a Friedrichshof. El seu concepte d'Amor lliure i com va dur a terme la posada en pràctica de la iniciació "sexual" d'adolescents (entre les quals, les seves filles) van dur-lo a la presó durant 7 anys, durant els quals va crear bona part de les seves obres. Aquesta és una qüestió controvertida que no vull jutjar ara. De fet, em ve al cap la pregunta següent: hem de tenir en compte els esdeveniments vitals d'un autor i en aquest sentit jutjar l'idoneïtat de les seves obres?
En tot cas, l'obra de Mühl és obscena, atrevida, sexual, passional, de vegades agressiva, de vegades sentimental, de vegades també, buida.
La seva obsessió per Van Gogh i els retrats que va pintar: Fidel Castro, Jimy Hendrix, Carles d'Anglaterra... són mereixedors també d'una especial atenció.
De totes maneres, l'element que més en destacaria (i sobretot el que més em va impactar de la seva exposició) és la identificació home/dona-animal. L'animalitat relacionada amb el sexe en grup, el sexe en parella i/o el fet de tenir un fill, per ex., amb imatges explícites o que mostren l'analogia amb animals com un brau o una gallina no em van deixar indiferent, certament. Sovint un sentiment "dolent, contradictori" -podríem dir-ne- (producte d'una educació massa burgesa en aquest sentit?) atacava la meva consciència i removia alguna cosa dins meu... Suposo que és això el que pretenia l'artista, no?

A la foto: la imatge del tauró, que O. Mühl identifica amb l'artista: immoralitat i intel·ligència.