La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

15 de juny 2010

Frida Kahlo

Dues persones que m'importen tenen en comú la fascinació per Frida Kahlo. Reconec que em fa una mica de vergonya haver passat per alt durant tots aquests anys aquesta important i controvertida figura de l'art mexicà. Però mai no és tard si el que n'aprens val la pena (o alguna cosa així). Pel poc que n'he llegit, diria que la Frida és una artista que ha deixat petja també pels seus esdeveniments vitals, però si mires amb atenció les seves obres, no pots deixar de sentir-te atret/a per l'efusió d'expressivitat i sentiment extrets del més endins dels patiments humans. La Frida va patir un greu accident quan era jove, la qual cosa li va provocar una incapacitat que va suposar tenir-la al llit durant molts anys. Així mateix, la Frida conegué en Diego Rivera, artista comunista, amb el qual es va casar i amb qui no va poder tenir cap fill... Les referències als seus avortaments són també a les seves obres.
Buscant-ne pintures per Internet, he de reconèixer que m'ha costat triar-ne una; però per l'impacte i per la desesperació, he decidit posar-ne aquesta:



Sobre les lliçons que la Frida va donar al món, només vull quedar-me amb la idea que aquelles persones que trenquen les normes socials són les avantguardes de l'evolució cap a societats més lliures.

5 comentaris:

Kevin ha dit...

Només diré una cosa. Hitler també es va petar les normes socials xDDDD

tchai ladoo ha dit...

A mi també em fascina la Frida Kalho, tot i que reconec que no en sé gaire de la seva obra. Això sí, els quadres que he vist no m'han deixat indiferent. Aquest que has escollit... Déu ni do!Reflex pur de patiment i dolor!

Elisabet Pérez Besa ha dit...

Uf! Per mi la Frida és moltes coses:
- Sentiment pur.
- Vida i obra unides en un pinzell.
- La força revolucionària i l'alliberament de la dona.
- Amor a la vida i als altres, malgrat els sofriments.
(entre moltes altres coses).
Una de les coses que més em sobten és l'última frase que va escriure: "Me'n vaig d'aquest món i espero no tornar".
Una mostra de l'alçada dels seus patiments.

M'agrada que hagis parlat de la Frida!
Eli.

Jaume ha dit...

La veritat és que jo també he passat per alt a la Frida Kahlo. De fet tenim al rebost la pel·licula "Frida" des de fa molt de temps. A veure si després del teu post ens animam a veure-la :P.

Dona invisible ha dit...

Tchai Ladoo, sí és que crec que no cal ni llegir la seva biografia per comprendre el seu patiment. Les seves obres transmeten tant...
Eli, jo no podia haver resumit millor el que la Frida significa. I jo sense saber-ho!
Jaume, la pel·li està molt bé. La vaig veure l'altre dia moguda per aquest afany que m'ha entrat. Val la pena, de veritat!