Hola, blogaires!
Amb el meu amic Jaume que, per cert, avui fa anys :-) de vegades passegem pel costat del Danubi i aleshores ens arriba la vena "volem arreglar el món" i no parem de somiar. Són aquells somnis que t'agradaria que estiguessin en l'imaginari col·lectiu de tothom qui habita aquest castigat planeta i que algun dia s'acomplissin. No diré la font que ha inspirat en Jaume (això no es diu mai!), però la societat que construiria al més pur estil George Orwell tindria com a motor que els diners no existeixen. Així de senzill. Els diners han estat la base d'un sistema que ens ha dut a guerres, crisis econòmiques, desigualtats. Així que: fora diners! És clar que caldria la col·laboració de tothom per aconseguir que aquest sistema funcionés. En aquest món, tothom oferiria un servei, allò que millor sap fer i intercanviaria aquests serveis o béns per tal de poder viure amb tot el que necessita. Evidentment, el respecte a la natura seria fonamental, ja que els nostres recursos són limitats, no ho oblidem. Ningú no crearia necessitats innecessàries a través de cartells lluminosos i contaminants. Tindríem temps per llegir, per pintar, per parlar... El coneixement no seria funcional i les desigualtats desapareixerien...
De fet, és un somni de tornada al passat més primitiu, una regressió cap a allò que tenien de bo aquelles societats ancestrals que deuen ser en algun lloc de la memòria de la nostra Terra.
Després de la passejada, però, hem anat a comprar al súper, he continuat buscant feina i he fet números per arribar a final de mes. Sí, oh, que bonic és somiar! I gratis!
