
Descripció de l'escena:
Dos ionkies es barallen en una de les estacions de metro més famoses de Viena, on es concentren la major part de ionquis de la ciutat. Els envolten alguns "amics", que contemplen en silenci el que passa.
Ionqui 1: Vull els meus diners!
Ionqui 2: Ja ho sé, però que no els tinc, cabró! Què vols, que els cagui?
El ionqui 1 fa una empenta al ionqui 2. Mentrestant una parella de turistes s'ha aturat a mirar postals en un quiosquet que hi ha al metro, ben a prop de l'escena. Els ionquis continuen amb les empentes, però no arriba la sang al riu.
Ionqui 2: No et vull tornar a veure la cara si no em tornes els diners. O haurà de lamentar-ho la teva família!
Els turistes se'ls miren de reüll:
Ella (turista): Carinyo, si la baralla hagués anat a més, hauríem d'haver fet alguna cosa, no?
Ell (turista): Jo, per aquests idiotes, no arrisco la meva vida.
Ella (turista): Ja, ja, però com a mínim trucar a la policia.
Ell (turista): Sí, bé, això sí...
Ella (turista): I mentrestant no arriba la poli, què fem?
Ell (turista): No sé, ho tinc clar. Per tu sí que arriscaria la vida, però per aquests idiotes, no.
2 comentaris:
Extraes una escena cotidiana que muchos hemos visto en lugares público y nos debatimos entre intervenir o no hacerlo. Arriesgar la vida o no por extraños. Los hay que no llamarían ni a la policía. Me has hecho pensar maja.
Un saludo guapa.
Hola!
Te puedo asegurar que la escena es bien real... Pues sí, hay un conflicto ético en esa situación y sin duda nos pone a prueba.
Gracias por tu comentario y por seguirme.
Un abrazo!
Publica un comentari a l'entrada