La setmana passada vaig veure la pel·lícula Basquiat, basada en la vida de l'artista Jean Michel Basquiat, nascut a Brooklyn el 1960, de pare haitià i de mare portorriquenya.
Malgrat que els seus pares gaudien d'una relativa posició social, Basquiat va viure al carrer durant un temps i és allà on comença la seva carrera com a artista. Pintant graffitis, improvisant, expressant sobre els escenaris més insospitats: portes que algú ha llençat al carrer, tovallons trobats en un bar, mel o qualsevol producte que se li oferia a les mans.
Basquiat conegué per casualitat el famós Andy Warhol (a la pel·lícula interpretat per en David Bowie, espectacular en l'esperpent que fou aquest personatge), amb qui posteriorment va mantenir una amistat i van col·laborar en la creació d'obres comunes.
Basquiat fou un dels primers aristes negres que va obtenir una certa fama i renom en el món de la pintura.
Va morir de sobredosi als 27 anys.
La pel·lícula està dirigida també per un pintor, Julian Schnabel i està narrada en un estil ben peculiar, com un seguit d'obres d'art que componen una història. Art que parla d'art.
Casualment hi ha exposades ara mateix i fins mitjans octubre algunes de les seves obres a la Kunsthalle de Viena, dins l'exposició Basquiat bis Séripop-Street and Studio. A través d'aquesta mostra, he pogut comprovar que Basquiat va exposar les seves obres a diferents indrets d'Europa i que la vivesa que hi va imprimir roman i romandrà per sempre.
Escoltant: David Bowie - Heroes
21 comentaris:
Holaaa, he vingut a visitar casa teva i trobo aquesta entrada tan interesant... a veure si veig la peli. Una abraçada.
No ho sabia, n´havia sentit parlar, tinc alguns coneguts en aquest mon. El mes trist es que ja molts genis, que per les circumstancies, moren joves sense poguer explair el seu talent. Imagina fins a on hagessin pogut arribar!
Una abraçada!
Una muerte prematura. Dicen que los artistas están hechos de otra materia.
Un saludo maja.
Nit d'agost a Lleida.
31ºC a les 21:45h
Warhol-Basquiat-Schnnabel-Bowie...
Quan tenía 23 anys vaig estar a prop d'un d'aquests elements.
http://www.youtube.com/watch?v=CXzNlHXKAuM
Com es deia aleshores, vaig flipar amb la linea del baix i els riffs de Lou Reed.
Avui acabaré la nit amb "New sensations".
Ara el que toca es anar a sopar.
Amb l'entrada pegaria una Campbell's de cranc oi?...
Gràcies per aportar una mica de frescor vienesa amiga!
Laura Uve, benvinguda! Si mires la pel·li ja em diràs què tal t'ha semblat :-)
Luna, sí, el problema que també mostra la pel·lícula és que Basquiat una mica també va morir d'èxit. Li va arribar massa aviat i va perdre allò que més li importava en realitat: xicota, amics... i això el va enfonsar.
Una abraçada!
Norma, te aseguro que la mirada de este artista sobre el mundo no era de "este mundo" :-) Una pena que muriera tan joven.
Un abrazo!
Nomás por fun, hahhaa, he rigut amb això de les sopes Campbell. S'associa directament aquest nom amb en Warhol, com a mínim jo ho faig :-) A mi realment en Warhol em sembla una mica esnob, però a la pel·lícula en Bowie en el seu paper és realment massa.
Lou Reed, tot un altre :-) que va fer-se una volta pel costat salvatge ;-)
May 19, 1964
Mr. A. Warhol
1342 Lexington Avenue
New York, New York,
Dear Mr. Warhol:
I have followed your career for some time. Your work as evoked a great deal of interest here at Campbell Soup Company for obvius reasons.
At one time I had hoped to be able to acquire one of your Campbell Soup label paintings - but I'm afraid you have gotten much too expensive for me.
I did want to tell you, however, that whe admired your work and I have since learned that you like tomato soup. I am taking the liberty of having a couple of cases of our tomato soup delivered to you at this adress.
We wish you continued succes at good fortune.
Cordially
William P. McFarland
Product Marketing Manager
Ahahaha...Nomás por fun, això és de debò? és boníssim!!!
Veure la peli encara que no soc molt de cinema Dona invisible.
Petons.
T'agradaria que fos inventada?
Pots aplicar allò de "Se non e vero è ben trovato!".
Feliç d'haver provocat el teu somriure.
Si seguim amb els bucles: Warhol - Lou Reed - Wenders - Dennis Hopper (Der amerikanische freund)
http://www.youtube.com/watch?v=EzOtZg_Zrow&feature=related
Encara fascinen ara, amb la modernitat que transpuàven...i era l'any 65!
Rosalia, és una pel·li molt peculiar. Ja em diràs si la veus què t'ha semblat.
Petonets
Nomás por fun, que joveníssim en Denis Hopper!!! Gràcies pel vídeo.
Una abraçada!
Trobo a aquest test de Warhol totes les expressions que han fet de Hopper un actor tan característic.
Molt pocs tenen quatre películes entre les meves favorites.
Amb quines et quedes tú, dona invisible?
És una pregunta difícil, nomás por fun, n'hi ha tantes que m'agraden! Algunes de Ken Loach, quan vull veure cinema de contingut social; algunes de Tim Burton, quan vull veure com un conte es fa pel·lícula; l'austríac Haneke amb el seu tractament del mal a totes les seves pel·lis em posa els pèls de punta... El terror, quan està ben fet, també m'agrada. Me'n deixo moltes!
Quines són aquestes quatre pel·lícules en què apareix Dennis Hopper que t'han agradat?
Fa poc he vist "The indian runner", en què D. Hopper hi fa un paper curtet, però important. Espectacular!
Tampoco conocía a este artista y a mi hijo le gusta hacer grafitis (por lo que desde aquí, pido perdón por lo que pueda causar... los vecinos del pueblo lamentan el estado de las fachadas y demás paredes...).
Debería de ser muy creativo, cuando un personaje como Andy Warhol se fijó en él, siendo tan joven, puesto que falleció a la tierna de veintisiete años. Se solía unir arte, vanguardia con drogas, como rebelión contra las normas establecidas.
Interesante película. Intentaré verla (tengo dos películas de este blog pendientes de ver... espero que no se me acumulen muchas...).
saludos.
Quant bon cine s'ha fet per qui ho vulgui disfrutar
Easy Ryder
El amigo americano
Apocalipsis now
Blue velvet
Quatre grans actuacions a quatre gans películes.
I si es tracta de fer por, mira en Dennis Hopper amb la Isabella Rosellini
...its insane!
http://www.youtube.com/watch?v=5_5sQyHnbY4
Lemaki, pintar las paredes puede considerarse por algunos un acto delictivo y por otros arte. A mí me gusta pensar que son artistas y que se expresan libremente. La protesta les acompaña muchas veces en su arte.
Interesante lo de tu hijo! :-)
Saludos!
nomás por fun, sabia que me'n deixava un d'important: David Lynch! Uf, l'escena que has posat... m'hi he ofegat!!!
Apocalipsy now, un altre dels clàssics...
Una abraçada!
Pel pur plaer d'escoltar un poema de Rilke a la seva llengua, que no entenc, però que aprecio més des de que segueixo la pista de Zweig.
Et ve de gust traduir la cançó d'amor?
(El traductor de google es infame).
La llegiria a la propera marató de poesía de la Biblioteca de Lleida, junt amb la de Tsvietàieva.
I serán dedicades...a una dona invisible.
http://www.youtube.com/watch?v=mC5iPR30dAQ&feature=related
Quin honor! El poema és preciós. Amb molt de carinyo el traduiré. Espero poder-ho fer mínimament bé.
Tan bon punt el tingui, te'l faig arribar per aquí mateix.
Gràcies, nomás por fun!
L'honor será meu.
Amb el poc temps que visito el teu blog i ja he quedat encantat/enganxat.
Hi ha tantes paraules per dir, nomès fa falta escollir-les bé, i tu ho saps fer.
També l'Eeva Kilpi:
"Dime si molesto, dijo él al entrar,
porque si molesto, marcho de inmediato.
No sólo molestas, contesté,
pones patas arriba toda mi existencia.
Bienvenido".
Dama invisible, si molesto, m'ho dius. Mentrestant, un plaer.
Nomás por fun,
i ara, molestar vós??? estic encantada de tenir-te com a seguidor!
Molt bo el poema de Kilpi.
Perdona pel retard a contestar amb el poema de Rilke, espero que encara sigui a temps perquè el puguis llegir. La traducció és el més fidel possible, però a l'hora he intentat que no sonés malament en català. Traduir un poema és molt difícil, aviam què tal:
Cançó d'amor (Rainer Maria Rilke)
Com puc retenir la meva ànima, perquè no fugi cap a la teva? Com puc elevar-la per damunt teu cap a d'atres coses?
Ah, m'agradaria allotjar-la en algun lloc perdut de la foscor
en algun indret tranquil i estrany, que no tremoli més enllà, quan les teves profunditats tremolen.
Però tot el que a tots dos ens commou, ens uneix com si es tractés d'un arc, que propaga una veu pels dos costats.
Quin és l'instrument que ens té lligats?
I quin violinista ens té a les mans?
Oh, dolça cançó.
Que en gaudeixis! I qualsevol canvi que puguis suggerir-hi, doncs endavant. Ara és tot teu!
Una abraçada!
hermoso! me encantó...
Otra vez a viajar al olvido, bienvenida! Me alegro que te gustara!
Publica un comentari a l'entrada