La dona invisible que vesteix de lila

La meva foto
Viena, Austria
No sé si va ser el dia que vaig veure representada "Carta a una desconeguda", d'Stephan Zweig al teatre Borràs de Barcelona o si potser va ser la meva estada a Viena el setembre de 2009. El cert és que la decisió de venir a la capital austríaca respon a motius purament filosòfics i d'impuls vital. O potser no, potser només busco i busco, sense saber ben bé què. I tinc ganes de compartir tot el que em passi pel cap amb vosaltres. Espero que tingueu paciència i que em visiteu moltes vegades.

7 de nov. 2010

Per llegir (1a part)


Per fi he acabat dos llibres que tenia pendents de feia temps! I no és que estigui molt ocupada, és que simplement les lectures no eren fàcils i no volia deixar de pair-les com calia. Vet aquí, doncs, el meu comentari al primer:



1.
Informe Lugano, Susan George, Ed. Icaria (Intermon Oxfam) Aquest llibre me'l va deixar el meu amic Jaume perquè, en comentar-li que volia llegir alguna cosa en què entengués totes les paraules, em va dir que a casa tenia uns quants llibres que em podien interessar. Havia sentit a parlar tant de l'Informe Lugano que no me'n vaig poder resistir. Es tracta d'un llibre escrit ara ja fa uns anys (la primera edició és del 2001, jo he llegit un exemplar de la tercera edició) que reflecteix un món al qual segurament ens estem abocant. Amb un brillant pròleg de Vázquez Montalbán, es tracta d'una anàlisi ficcional ideada per la famosa teòrica i combativa membre d'ATTAC, Susan George, sobre el capitalisme actual i els camins que caldria seguir per tal de mantenir-lo viu. L'autora interpreta un "grup de treball" a qui se li assigna per part dels ideòlegs del sistema la tasca d'analitzar on falla el sistema i aportar-hi solucions. El resultat és un reportatge fred, calculador i esgarrifós sobre el perquè dels nostres mals, que es posa en la ment dels teòrics i els creadors de l'actual crisi. A l'annex l'autora explica que, encara que es tracti de ficció, ha tingut accés a dades ben precises que fan que els personatges de què parla siguin del tot versemblants. Entre les solucions que proposa el grup hi ha les de procurar que al món hi hagi menys persones (de la part que molesta, és a dir, dels perdedors) dins aquest mandat de l'economia i, per això, caldrà, doncs, no ajudar més que aquestes persones puguin prosperar, tenir accés a serveis com ara la sanitat (que no hauria de ser un dret), l'educació, entre d'altres. Caldria fomentar la proliferació de malalties com la malaria, la SIDA, etc. El pitjor no és, per a mi, el possible sarcasme darrere d'aquesta paròdia, sinó que algunes persones (intel·ligents, amb estudis i formades) puguin arribar a tenir aquesta mateixa opinó, sota el prisma global neoliberal.
M'agradaria citar tres fragments que em semblen clau de l'annex del llibre:

La realidad actual es que cuando un producto llega al mercado, ha perdido toda memoria de abusos contra los humanos o contra la naturaleza”. Pàg. 233

La última vuelta de tuerca es reivindicar los “derechos de los niños”, incluido su “derecho al trabajo”, de forma que la escuela no debería ser en absoluto obligatoria. En realidad, la mano de obra infantil hace bajar los salarios y sustituye a los adultos. En la India, el número de niños trabajadores y el de adultos sin trabajo es más o menos igual. La práctica perpetúa la pobreza. Los niños trabajadores de hoy serán, si no están muertos ya, los adultos desempleados del mañana, y enviarán a sus propios hijos a trabajar en las mismas sórdidas condiciones. Multitud de empresas transnacionales están subcontratando a empresas que emplean a niños.” Pàg. 231

El Grupo de Trabajo da al menos una respuesta directa a la gran pregunta que otros siempre tratan de eludir y nunca formulan en público: “¿Qué vamos a hacer con los perdedores?” Los solicitantes del Informe Lugano están sin duda familiarizados con el mundo del poder empresarial que tiene ciertamente un problema con los “perdedores”, especialmente por todo lo que ellos mismos han hecho para crearlos.”Pàg. 236

Lectura altament recomanable per entendre un munt de temes actuals.




17 comentaris:

Enric Batiste ha dit...

Quan el vaig llegir ara ja fa temps
em va impressionar molt, des del pròleg
d'en Vázquez Montalbán, a aquella llista
de suposats "problemes" per resoldre...
Vull ser, vull fer-hi front, un dels que sobren,
un més dels que sobrem en aquest món.

Un petó que és conscient de com vol viure

Anònim ha dit...

Es bueno que estemos informados de lo que sucede a nuestro alrededor. Para entender nuestro presente hemos de saber el pasado. Actualmente el mundo no es tan idílico como nos lo pintan. Yo por mi profesión, tengo ración doble de realidad y este tipo de lecturas son las que suelo leer.
Buena recomendación Dona Invisible.
Un besazo maja.

Nuria ha dit...

Apunto tu recomendación, no es bueno vivir nuestas cómodas vidas ignorando todo lo que ocurre a nuestro alrededor; lecturas como la que nos propones nos abre los ojos.
Un beso

Dona invisible ha dit...

Enric Batiste, és realment impressionant i esgarrifosa aquesta paròdia... Jo espero ser també un dels molts que s'oposen a aquests qui manen i creuen que sobrem.
Una abraçada molt forta!

Norma, el mundo no es nada idílico, efectivamente, sobre todo si miramos hacia el sur y comprobamos las injusticias y desigualdades respecto al norte o si, simplemente, miramos un poco a nuestro alrededor.
Un beso!

Nuria, yo creo que uno de nuestros males es que hay algunas personas que precisamente viven ajenos a lo que pasa a su alrededor, sólo preocupadas de sus ombligos, sin olvidar que todo lo que tienen es porque alguien anteriormente pensó en colectivo y consiguió una serie de derechos. No lo olvidemos!
Un abrazo!

Rosalía Navarro ha dit...

Esta lectura que recomiendas me recuerda al libro de Vázquez Montalbán que se titula; Coltan. Habla sobre las minas que explotan los niños en África en busca de este mineral que es imprescindible para aviones, teléfonos móviles...lecturas que te hacen ver qué se "cuece" en el mundo. Hay un grupo de lectura en Lleida que leen este tipo de libros, muy interesante. Además, sino me equivoco este va por la 12ª edición.
Besos wapa.

U-topia ha dit...

No l'he llegit, prenc nota perque la teva entrada és molt interessant. Sabia de la seva existència però no m'havia decidit a llegir-lo. M'ha deixat impressionada els tres fragments que has seleccionat, va en la línia del que deiem, quan parlavem de Mèxic i del capitalisme salvatge.
Molt, molt interessant.
Una abraçada.

Ignasi ha dit...

"descifrar las mentiras del tesoro,
pues falta (y es del cielo este lenguaje)
al pobre mucho...y al avaro todo".

Fragmento de "Quitar codicia, no añadir dinero" de Francisco de Quevedo

La cobdicia, ara globalitzada posant en risc el sistema económic...i el planeta.

http://www.youtube.com/watch?v=G8IozVfph7I&feature=related

PS. Petit ball de cognoms (Figueroa x Montalbán)
Tres petons Rosalia!

Eli ha dit...

Tampoc no l'he llegit, el llibre, però n'he sentit a parlar. M'ha interessat especialment la frase que has anotat de quan un producte arriba al mercat i perd "toda memoria de abusos contra los humanos o contra la naturaleza". No sabem gairebé res d'aquest mercat i les poques coses que coneixem són esgarrifoses. I el pitjor de tot: Com ho podem fer per deixar de contribuir en tot això?
Interessant lectura, sens dubte.
Petons!

oliva ha dit...

He encontrado detractores y partidarios, como todo en la vida. Entre los críticos, comentaban lo siguiente: "el capitalismo del Grupo de Trabajo no es más que la suma del keynesianismo y del ecologismo. ¿Desde cuándo el “desarrollo sostenible” forma parte de las premisas liberales? Más bien cabe pensar, que el genocidio es la conclusión lógica de esas premisas, es decir, el colofón del socialismo.
frases como “No debería sorprender que los mercados desregulados (o autorregulados) sean muy capaces de crear tensiones (...) que debilitan el propio sistema de mercado” o “Creemos que para que sea realmente libre, el mercado necesita restricciones”. Así pues, ¿se autorregulan o no los mercados?"

Entre los partidarios e incondicionales, encontré: "Noam Chomsky; Un libro a la vez brillante y aterrador, que debiera estar en la mesa de noche de cada líder político de Occidente. Una obra que merece convertirse en un betseller, pues nuestro futuro común sería más seguro si eso sucediese. Victoria Brittain; Riguroso e innovador... su lectura atrapa al lector y nos fortalece para desafiar esa sabiduría impuesta que caracteriza al sistema económico globalizado, brillantemente desenmascarado en El Informe Lugano".

Por lo que he leido, te doy las gracias por esta buena e interesante recomendación, realmente todo lo que propone este informe ficticio está sucediendo en muchos lugares de nuestro mundo. Realmente debemos decir no y hacer algo diferente a lo que la mayoría realizamos diariamente.

Me ha gustado mucho, como siempre es un placer leerte.

saludos.

Dona invisible ha dit...

Rosalía, muy interesante lo que comentas de los grupos de lectura. Cuando vivía en Barcelona no me había informado de su existencia y seguro que allí también los había. Me apunto tu referencia sobre Vázquez Montalbán, seguro que vale la pena.
Un abrazo!

Laura Uve, estic segura que t'agradaria. Jo també n'havia sentit a parlar de feia temps i no és fins ara que me n'hi he decidit. El llibre té encara plena actualitat, tot i que és del 2001. Mal senyal, que les coses no hagin canviat.
Una abraçada!

Nomás por fun, significatiu el fragment de Quevedo: quan el va escriure, al segle XVI? Aplicat a l'actual dicotomia, sí que es tracta ben bé de cobdícia, tal com dius. Però en una escala que abasta el món sencer. Gràcies pel vídeo, també, desgraciadament no tothom és conscient a quina mena de món ens estem abocant.
Ah, i 3 petons només per a la Rosalia? ;-) Bé, no t'ho tindré en compte hahha

Eli, la pregunta és, evidentment, clau. Quan disposes de tota aquesta informació, és evident que s'hi ha de fer alguna cosa. L'autora exposa al final algunes idees, com ara que és obvi que cal actuar conjuntament: "A pesar de los obstáculos, el aspecto positivo es que todo el mundo puede -debe- implicarse porque la tarea de todas las tareas es volver a tejer el tejido social que el neoliberalismo está desgarrando." Totalment d'acord, crec que no som conscients de la forma que tenim tots plegats.
Una abraçada!

Lemaki, muchas gracias por esta recolección de información respecto al libro: partidarios y detractores. A tu pregunta sobre si los mercados se autorregulan, la verdad es que no soy ninguna experta en economía, pero yo diría que sí: se autorregulan, lo que supone, por tanto, que en función de la oferta y de la demanda tanto una multitud de personas como el medio ambiente se verán perjudicados, porque el mercado libre sólo piensa beneficia a unos pocos. Yo, como Chomsky, pienso que este libro debería ser libro de cabecera de todos los presidentes de todos los países.
Un abrazo!

Ignasi ha dit...

Conec a Rosalia des de que fa uns cinc anys compartim grup de lectura a la Biblioteca de Lleida.
Es un encant de dona.
Per aixó els tres petons...bé, per aixó i per que em perdoni l'atreviment de corregir el cognom de l'autor que cita.
Amb tú, de moment, només compartim lletres, músiques i orxates.
I bons desitjos!

Dona invisible ha dit...

He, he, era broma, nomás por fun. Ja sé que la coneixes personalment. Ai, no havia entès això de l'autor... D'acord, m'ho apunto.
Una abraçada internàutica, encara que no ens coneguem personalment :-)

Rosalía Navarro ha dit...

Error mio Dona Invisible, tiene razón mi amigo. Es Figueroa. Espera que le debo un abrazo a Nomás por fun en la próxima reunión del grupo de lectura.
Besos wapa.

Astrid ha dit...

Fa setmanes que buscava alguna cosa interesant per llegir. Gràcies!! Espero trobar-lo a la biblio de Brisbane!

Dona invisible ha dit...

Rosalía i Nomás por fun, doncs res, error solucionat. Quina enveja amb això dels grups de lectura!

Àstrid, segur que en anglès el trobes. Ja m'explicaràs.
petons!

Jaume ha dit...

Ja sabia que trauries partit al llibre.

La veritat és que la part de les propostes del grup d'experts per "salvar" el capitalisme me varen fer enrabiar molt. Tot el que suggereixen són practiques que ja es duien a terme quan es va escriure el llibre i és tradueix en un:"Seguiu exactament igual. Sofrira i morira molta gent per la vostra culpa, però el capitalisme està salvat".

Ja me diràs quin llibre que te de deixar ara que has acabat aquest ;).

P.S.:A jo també me fa enveja això dels grups de lectura. Potser podem fer un a Viena?

Dona invisible ha dit...

Jaume, gràcies per deixar-me'l!

Exacte, la part de què parles es tradueix realment en una crua realitat que, per molt cruel que ens sembli, existeix... La fredor amb què es feien aquestes propostes, apel·lant a "fugir de tot sentimentalisme" no és cap ironia, sinó que és una pura veritat (per part de certs sectors).

Merci per oferir-me'n més. Ets un solete.
Per cert, boníssima idea això dels grups de lectura a Viena. Podríem aprofitar alguna de les sessions de lectura "multicultural" de poesia, que -per la teva reacció l'altre dia- vaig veure que et va entusiasmar :-P